ortocèfal -a
ortocèfal -a
Anatomia
- ca ortocèfal -a, adj
Anatomia
Definición
Que té un cap ben proporcionat, amb un índex cefàlic vertical entre 70,1 i 75.
ortocefàlia
ortocefàlia
Anatomia
- ca ortocefàlia, n f
Anatomia
Definición
Condició d'ortocèfal.
ortocèntric -a
ortocèntric -a
Oftalmologia, Disciplines de suport > Física
- ca ortocèntric -a, adj
Oftalmologia, Disciplines de suport > Física
Definición
Dit de les lents el centre de les quals coincideix amb el centre de la pupil·la.
ortocorea
ortocorea
Neurologia
- ca ortocorea, n f
Neurologia
Definición
Corea que només es presenta quan el malalt està dempeus.
ortocromia
ortocromia
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca ortocromia, n f
- en orthochromia
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Propietat de les cèl·lules de resultar tenyides amb el mateix color que el reactiu emprat.
ortocromia
ortocromia
Hematologia i hemoteràpia
- ca ortocromia, n f
- en orthochromia
Hematologia i hemoteràpia
Definición
Contingut normal d'hemoglobina en els eritròcits.
ortocromòfil -a
ortocromòfil -a
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca ortocromòfil -a, adj
- ca ametacromòfil -a, adj sin. compl.
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Que es tenyeix normalment amb els colorants neutres.
ortodiagrafia
ortodiagrafia
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca ortodiagrafia, n f
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Procés d'exploració radiològica per a determinar les dimensions reals d'un òrgan o d'una lesió. Consisteix a marcar en la pantalla fluoroscòpica el contorn de la imatge utilitzant únicament els raigs verticals al punt que s'explora.
ortodiagrama
ortodiagrama
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca ortodiagrama, n m
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Silueta d'un òrgan o d'una lesió obtinguda practicant l'ortodiagrafia.
ortodòncia
ortodòncia
Odontoestomatologia
- ca ortodòncia, n f
- ca odontoplàstia, n f sin. compl.
- ca odontòrtosi, n f sin. compl.
- ca ortodontologia, n f sin. compl.
- ca ortodontopèdia, n f sin. compl.
- es ortodoncia
- fr orthodontie
- en orthodontia
- en orthodontics
Odontoestomatologia
Definición
Branca de l'odontologia que s'ocupa de l'estudi, la prevenció i la correcció de les alteracions de posició, relació i harmonia dentomaxil·lofacials, preferentment durant l'etapa de creixement, encara que també en adults, amb la finalitat de restablir l'oclusió i les funcions bucals normals que porten a l'equilibri de les proporcions i de l'estètica facials.
