Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  osteomalàcia hipofosfatèmica tumoral, n f

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteomalàcia generalment greu, amb dolors molt intensos, debilitat muscular acusada i alteracions radiològiques molt marcades, que cursa amb disminució de la taxa sanguínia de 1,25-dihidroxivitamina D3 i normalitat de la 25-hidroxivitamina D3, en relació amb la presència d'un procés tumoral, que es guareix després de la resecció del tumor. Els tumors incriminats són molt diversos, tant benignes com malignes, per exemple hemangioma, hemangiopericitoma, fibroma no ossificant, tumors de cèl·lules gegants, neurinoma, neurilemmoma maligne, angiosarcoma i osteosarcoma.
  • ca  osteomalàcia per anticonvulsants, n f

Endocrinologia i nutrició, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteomalàcia provocada per la terapèutica prolongada amb barbiturats o hidantoïnes, en relació amb una alteració secundària del catabolisme de la vitamina D.
  • ca  osteomalàcia per malabsorció intestinal, n f

Endocrinologia i nutrició, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteomalàcia per deficiència de l'absorció intestinal de vitamina D i calci, observada en la gastrectomia parcial amb anastomosi gastrojejunal, en la malaltia celíaca, en la nutrició parenteral total, etc. Actualment hom no accepta, en general, la concepció clàssica de l'osteomalàcia produïda per la interferència de la circulació enterohepàtica de la vitamina D que es produiria en les malalties hepatobiliars cròniques.
  • ca  osteomalàcia renal, n f

Endocrinologia i nutrició, Nefrologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteomalàcia observada en diverses malalties del ronyó. La proteïnúria pròpia de la síndrome nefròtica ocasiona una pèrdua per l'orina de vitamina D i dels seus metabòlits junt amb la proteïna que els transporta. En la insuficiència renal crònica es produeix una reducció de l'activitat de l'enzim 1-α-hidroxilasa, amb la disminució consecutiva de la taxa plasmàtica d'1,25-dihidroxivitamina D3. La deficiència congènita d'1-α-hidroxilasa del còrtex renal produeix l'osteomalàcia vitaminodependent tipus I. L'acidosi tubular renal distal és una altra causa d'osteomalàcia, i de trastorns del túbul proximal.
  • ca  osteomalàcia vitaminodependent tipus III, n f
  • ca  raquitisme vitaminodependent tipus III, n m sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteomalàcia atribuïda a una deficiència de 24-hidroxilasa amb disminució dels nivells plasmàtics de 24,15dihidroxivitamina D, que cursa amb alopècia i hiperfosforèmia.
  • ca  osteomalàcic -a, adj

Endocrinologia i nutrició, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'osteomalàcia, o que en pateix.
  • ca  osteomatoide, adj

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Que sembla un osteoma.
  • ca  osteomatosi, n f

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Presència de múltiples osteomes.
  • ca  osteocoma, n m
  • ca  osteòmer, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Qualsevol de les peces òssies d'una sèrie, com ara cadascuna de les vèrtebres.

Nota

  • La denominació osteocoma està formada a partir de osteo- i del grec kómma 'fragment'.
  • La denominació osteòmer està formada a partir de osteo- i del grec méros 'part'.
  • ca  osteometria, n f

Anatomia

Definición
Part de l'antropometria que mesura els ossos de l'esquelet humà.