Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  osteològic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'osteologia.
  • ca  osteoma, n m
  • es  osteoma, n m
  • fr  ostéome, n m
  • en  osteoma, n

.FITXA REVISADA, Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Tumor benigne format per teixit ossi normal, però molt dens, derivat del periosti.

Nota

  • L'osteoma es presenta sobretot en ossos del crani i de la cara (si frontal, si etmoidal, maxil·lars i taules externa i interna dels ossos del crani).
  • ca  osteoma dur, n m
  • ca  osteoma compacte, n m sin. compl.
  • ca  osteoma eburni, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteoma pròpiament dit, format per teixit ossi normal, molt dens, de localització en ossos del crani i de la cara.
  • ca  osteoma cutani, n m
  • ca  dermostosi, n f sin. compl.
  • ca  osteodèrmia, n f sin. compl.
  • ca  osteosi cutània, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definición
Formació neoplàstica (osteoma cutani congènit o primari) o metaplàstica (osteoma cutani secundari) de teixit ossi en la pell. La forma primària, ordinàriament és múltiple, de localització facial i d'elements miliars. La secundària es presenta en teixits anormals, com ara el del pseudoxantoma elàstic, el de la calcinosi cutània, el del quist epidermoide, etc.

Ossificació del derma. ((dermostosi))
  • ca  os del genet, n m
  • ca  os del cavaller, n m sin. compl.
  • ca  osteoma dels genets, n m sin. compl.
  • es  hueso de los jinetes
  • en  cavalry bone
  • en  rider's bone

Traumatologia i ortopèdia

Definición
Ossificació observada en alguns genets, a la porció interna del múscul adductor major de la cuixa a prop de la seva inserció en el còndil intern femoral.
  • ca  osteoma dur, n m
  • ca  osteoma compacte, n m sin. compl.
  • ca  osteoma eburni, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteoma pròpiament dit, format per teixit ossi normal, molt dens, de localització en ossos del crani i de la cara.
  • ca  osteoma dur, n m
  • ca  osteoma compacte, n m sin. compl.
  • ca  osteoma eburni, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteoma pròpiament dit, format per teixit ossi normal, molt dens, de localització en ossos del crani i de la cara.
  • ca  osteoma esponjós, n m

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteoma format per teixit ossi esponjós.
  • ca  osteoma medul·lar, n m

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteoma amb teixit del moll de l'os.
  • ca  osteoma osteoide, n m
  • ca  osteofibroma, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Tumor benigne dels ossos, generalment petit i solitari, de localització preferent a les diàfisis del fèmur i la tíbia; es caracteritza per un dolor que augmenta durant la nit i que cedeix de manera específica amb àcid acetilsalicílic. Radiològicament es manifesta per una petita zona transparent, anomenada niu, envoltada d'una àrea extensa d'esclerosi.

Nota

  • La denominació osteofibroma es considera obsoleta.