Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  carotè, n m
  • ca  previtamina A, n f sin. compl.
  • ca  previtamina H, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Cadascun dels hidrocarburs carotenoides àmpliament distribuïts en la natura en les espècies vegetals i animals i que poden actuar com a provitamines A. Els trobem en pastanagues, patates, verdures, el greix de la llet i del cos, rovells d'ou, etc. Els carotens principals són: l'α-carotè, el ß-carotè, el γ-carotè i el licopè. El ß-carotè és el més important com a precursor de la vitamina A; d'una sola molècula se n'obtenen dues de vitamina A.

Nota

  • La denominació carotina prové del llatí carota 'pastanaga'.
  • ca  prevotel·la, n f

Anatomia > Histologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definición
Gènere de bacils gramnegatius anaerobis (Prevotella sp) que es troben habitualment en la flora normal de les superfícies de les mucoses, sobretot de la boca. Poden produir, no obstant això, infeccions generalment polimicrobianes. Són semblants fenotípicament als bacteroides. Hom en distingeix dues classes d'espècies: pigmentades (P. corporis, P. denticola, P. intermedia, P. loescheii, P. melaninogenica, P. nigrescens i P. tennerae) i no pigmentades (P. bivia, P. buccae, P. bucalis, P. disiens, P. oralis, P. oris, P. oulorum, P. veroralis, P. dentalis i P. enoeca). Les primeres són productores de pigment, entre les quals destaca l'espècie P. melaninogenica, que forma part de la flora bucal i pot ocasionar infeccions de la boca i respiratòries. Les espècies P. bivia i P. disiens predominen a la vagina, on poden provocar infeccions.
  • ca  prezigapòfisi, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Apòfisi articular superior de les vèrtebres.
  • ca  prezigòtic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Embriologia

Definición
Que té lloc abans que la fecundació sigui completa.
  • ca  priapisme, n m
  • ca  mentulagra, n f sin. compl.
  • es  priapismo
  • fr  priapisme
  • en  priapism

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Erecció continuada i dolorosa del penis, sense cap estimulació sexual. Gairebé sempre és idiopàtica, bé que a vegades és secundària a malalties i lesions traumàtiques de la medul·la espinal o dels centres nerviosos, a una anèmia de cèl·lules falciformes o una leucèmia o bé a una cistitis, una gonocòccia o certes lesions del penis, com ara l'obstrucció de la vena dorsal de l'arrel del penis.

Nota

  • La denominació mentulagra prové del llatí mentula 'penis' i de -agra.
  • ca  penitis, n f
  • ca  fal·litis, n f sin. compl.
  • ca  priapitis, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Inflamació del penis.
  • ca  pridinol, n m
  • es  pridinol
  • fr  pridinol
  • en  pridinol
  • CAS  511-45-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antiparkinsonià
  • ca  prilocaïna, n f
  • es  prilocaína, n f
  • fr  prilocaïne, n f
  • en  prilocain, n
  • CAS  721-50-6

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Anestèsic local.

Nota

  • La prilocaïna és emprada en forma de clorhidrat per a produir blocatge nerviós perifèric, caudal i epidural, i en anestèsia regional i per infiltració.

    La denominació prilocaïna és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  primaquina, n f
  • es  primaquina, n f
  • fr  primaquine, n f
  • en  primaquine, n
  • CAS  90-34-6

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Fàrmac antipalúdic que causa la mort dels paràsits del gènere Plasmodium, mitjançant la formació d'espècies reactives de l'oxigen i la interferència amb la cadena respiratòria mitocondrial del paràsit.

Nota

  • La primaquina s'empra en el tractament d'infeccions causades per tots els paràsits del gènere Plasmodium, però és especialment activa contra les formes extraeritrocítiques de P. vivax i P. falciparum. No té activitat contra els estadis asexuals del paràsit, per la qual cosa s'ha de coadministrar amb altres antipalúdics, com la quinina o la cloroquina. És d'origen sintètic.

    La denominació primaquina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  adductor mitjà de la cuixa, n m
  • ca  primer adductor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Origen, cresta i símfisi del pubis; inserció, línia aspra del fèmur; innervació, obturador i musculocutani intern; acció, adducció, rotació i flexió externa de la cuixa.