Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  primiparitat, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Qualitat de primípara.
  • ca  primoinfecció del limfogranuloma veneri, n f

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Lesió primària del limfogranuloma veneri, consistent en una pàpula que evoluciona cap a una pústula ulcerada, que pot simular un xancroide o un xancre, localitzada al penis, la vulva, la vagina o el coll uterí, la boca o la faringe. A vegades la manifestació clínica inicial és una uretritis o una cervicitis.
  • ca  primoinfecció sifilítica, n f

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia, Endocrinologia i nutrició, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Xancre sifilític i adenopatia regional associada.
  • ca  primoinfecció tuberculosa, n f
  • ca  tuberculosi primària, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Afectació dels pulmons per la infecció tuberculosa, que generalment és asimptomàtica, però que comporta la posivitització de la tuberculina. En altres casos és possible detectar l'anomenat complex primari, observat especialment en infants, amb l'aspecte radiològic típic d'infiltració perifèrica (xancre de Gohn) i adenopatia hilar (gangli de patata). L'afectació dels ganglis hilars o traqueobronquials pot ésser la manifestació radiològica única o, si més no, predominant, i romandre ulteriorment com a un estigma tuberculós, a través de llur calcificació. L'adenopatia pot comprimir un bronqui i buidar-s'hi dintre, o bé estendre la infecció a altres ganglis. La lesió primària evoluciona gairebé sempre vers el guariment, però pot reactivar-se al cap d'uns quants anys. En alguns casos, especialment en infants petits, evoluciona progressivament i produeix condensacions segmentàries, lobel·lars o lobulars, degudes a fistulitzacions adenopàtiques endobronquials, amb una combinació diversa d'imatges atelectàtiques i de sembres broncogèniques caseoses, que són anomenades epituberculosi. És una complicació benigna, per bé que deixa seqüeles d'estenosis bronquials i bronquièctasis. En altres casos la primoinfecció produeix disseminacions limfàtiques i hematogèniques postprimàries. La primoinfecció tuberculosa a vegades s'associa amb l'aparició d'un eritema nodós.
  • ca  primordi, n m
  • es  anlaje
  • es  primordium
  • en  anlage
  • en  primordium

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Rudiment embrionari, òrgan en el seu primer estadi de formació.
  • ca  primordi d'extremitat, n m
  • es  blastema de extremidad, n m
  • fr  blastème du membre, n m
  • en  limb bud, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Embriologia

Definición
Protuberància circular formada per cèl·lules acumulades sota el teixit epitelial d'un embrió que donarà lloc a una extremitat desenvolupada.
  • ca  prímula, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies (Primula sp) de la família de les primulàcies, integrat per diverses espècies, una de les quals la prímula vera és medicinal.
  • ca  prímula vera, n f
  • ca  cucut, n m sin. compl.
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  herba de la paràlisi, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pau, n f sin. compl.
  • ca  herba del mos del diable, n f sin. compl.
  • ca  margaridussa, n f sin. compl.
  • ca  prímula comuna, n f sin. compl.
  • ca  prímula oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Espècies de prímula (P. vera), que viu en les fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes dels Pirineus i serralades del Principat i també a les comarques de Castelló. El rizoma, en infusió, ha estat emprat contra les afeccions de les vies respiratòries. El contacte amb la planta pot provocar una erupció cutània en persones sensibilitzades.
  • ca  prímula vera, n f
  • ca  cucut, n m sin. compl.
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  herba de la paràlisi, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pau, n f sin. compl.
  • ca  herba del mos del diable, n f sin. compl.
  • ca  margaridussa, n f sin. compl.
  • ca  prímula comuna, n f sin. compl.
  • ca  prímula oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Espècies de prímula (P. vera), que viu en les fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes dels Pirineus i serralades del Principat i també a les comarques de Castelló. El rizoma, en infusió, ha estat emprat contra les afeccions de les vies respiratòries. El contacte amb la planta pot provocar una erupció cutània en persones sensibilitzades.
  • ca  prímula vera, n f
  • ca  cucut, n m sin. compl.
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  herba de la paràlisi, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pau, n f sin. compl.
  • ca  herba del mos del diable, n f sin. compl.
  • ca  margaridussa, n f sin. compl.
  • ca  prímula comuna, n f sin. compl.
  • ca  prímula oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Espècies de prímula (P. vera), que viu en les fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes dels Pirineus i serralades del Principat i també a les comarques de Castelló. El rizoma, en infusió, ha estat emprat contra les afeccions de les vies respiratòries. El contacte amb la planta pot provocar una erupció cutània en persones sensibilitzades.