Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  recuperació, n f
  • en  retrieval

Salut mental > Psicologia

Definición
El tercer dels tres períodes del procés de la memòria, que inclou els processos mentals associats al retorn de la informació emmagatzemada en la consciència.
  • ca  recurrència, n f
  • es  recurrencia, n f
  • fr  récurrence, n f
  • en  recurrence, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Reaparició dels símptomes d'una malaltia aparentment guarida, sense cap nou contacte patogen.

Nota

  • La recurrència implica un lapse de temps superior que en el cas de la recaiguda.
  • ca  recurrència, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Qualitat de recurrent.
  • ca  recurrent, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Que se'n torna cap al seu punt d'origen. Dit del nervi laringi inferior o recurrent.
  • ca  recurrent, adj
  • ca  palindròmic -a, adj sin. compl.

Malalties i síndromes

Definición
Que apareix de nou, que presenta recurrència. Dit especialment de cert tipus de febre.
  • ca  recurrentoteràpia, n f

Malalties i síndromes, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Inoculació de la febre recurrent a paralítics generals amb una finalitat terapèutica.
  • ca  rèdia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Fase larval del cicle evolutiu de certs trematodes paràsits originada asexualment. Les rèdies s'alimenten dels teixits de l'hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries.

Nota

  • La denominació rèdia prové del nom de Francesco Redi, naturalista italià (1626-1698)
  • ca  rediferenciador, adj
  • es  rediferenciador, adj
  • fr  redifférentiateur, adj
  • en  redifferentiator, adj

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia endocrina

Definición
Dit del fàrmac que permet retornar un estat de desdiferenciació cel·lular a una situació de recuperació de la diferenciació.
  • ca  reintegració, n f
  • ca  redintegració, n f sin. compl.
  • es  reintegración
  • fr  réintégration
  • en  reintegration

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Recobrament, per evolució natural o per acció del tractament oportú, de la integritat perduda d'una funció.
  • ca  reintegració, n f
  • ca  redintegració, n f sin. compl.
  • es  reintegración
  • fr  réintégration
  • en  reintegration

Salut mental > Psiquiatria

Definición
Recobrament de l'activitat normal, física i mental, després de la desaparició d'un estat catatònic o d'una altra pertorbació psíquica.