Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  reductor -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Dit dels organismes, principalment els bacteris, que en llur cicle biològic transformen en matèria inorgànica la matèria orgànica acumulada per productors i consumidors.
  • ca  reduir, v tr

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Tornar al seu lloc o estat natural.

Nota

  • Per exemple, reduir una fractura o una luxació.
  • ca  reduir, v tr

Disciplines de suport > Química

Definición
Sotmetre a reducció.
  • ca  redundància, n f
  • ca  degeneració, n f sin. compl.
  • es  degeneración, n f
  • es  redundancia, n f
  • fr  dégénérescence, n f
  • fr  redondance, n f
  • en  degeneracy, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Existència en el codi genètic de més d'un codó per a codificar cada aminoàcid.

Nota

  • Com a conseqüència de la redundància, en el codi genètic hi ha 64 codons possibles i només 20 aminoàcids comuns. Això permet que certs errors o mutacions a la seqüència del DNA no tinguin efectes significatius en la seqüència d'aminoàcids de la proteïna resultant.

    La redundància del codi genètic és fonamental per a la robustesa i l'estabilitat del procés de traducció d'RNA a proteïnes, i ha evolucionat per a protegir els organismes dels efectes perjudicials o deleteris de les mutacions i dels errors genètics.
  • ca  redux, adj

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Dit d'una lesió o d'un símptoma que reapareix espontàniament després de més o menys temps d'haver desaparegut; per exemple, un xancre.

Nota

  • La denominació redux és un llatinisme que significa 'que torna'.
  • ca  reeducació, n f
  • es  reeducación
  • fr  rééducation
  • en  re-education

Pediatria, Salut mental > Psicologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Terme que designa el conjunt de tècniques psicopedagògiques aplicades a solucionar diversos problemes escolars o fins i tot d'aspecte més general dins l'àmbit de la psicologia infantil.
  • ca  reeducació, n f
  • es  reeducación
  • fr  rééducation
  • en  re-education

Neurologia, Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Fisioteràpia

Definición
Conjunt de mesures terapèutiques encaminades a permetre a un individu que sofreix una afecció motora o psicomotora l'ús més o menys complet de la funció pertorbada.
  • ca  reentrada, n f

Cardiologia

Definición
Retorn de l'impuls elèctric a una zona de conducció deprimida i blocatge unidireccional. Quan l'impuls elèctric arriba a una d'aquestes zones s'atura, mentre la conducció continua pel teixit normal i pot assolir un punt distal a la zona de blocatge. Si el blocatge és unidireccional, l'impuls pot penetrar a la zona anormal de forma retrògrada i, lentament, tornar al teixit sa i originar un impuls nou. És un dels mecanismes més freqüents en la gènesi de les arrítmies i explica una gran part de les extrasístoles i taquicàrdies paroxismals.
  • ca  reepitelització, n f
  • es  reepitelización, n f
  • fr  réépithélialisation, n f
  • en  reepithelialization, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Reparació biològica

Definición
Recuperació de l'epitelització perduda per una ferida traumàtica o per una intervenció quirúrgica.
  • ca  refametinib, n m
  • es  refametinib
  • fr  réfamétinib
  • en  refametinib
  • CAS  923032-37-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antineoplàstic