Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  septe del bulb uretral, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Septe fibrós de la base del bulb de la uretra esponjosa, que divideix aquesta estructura en dues meitats o lòbuls.
  • ca  septe del conducte musculotubàric, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Làmina òssia molt prima que separa el conducte del múscul del martell del conducte ossi de la trompa d'Eustaqui.
  • ca  lligament anterior dels cossos cavernosos, n m
  • ca  septe del gland penià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Expansió fibrosa que ocupa l'angle díedre format pels dos vèrtexs, dret i esquerre, dels cossos cavernosos.
  • ca  septe dels cossos cavernosos del clítoris, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Equivalent clitoridià del septe pectiniforme.
  • ca  septe esfenoidal, n m
  • ca  septe dels sins esfenoidals, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Septe ossi medià que separa els sins esfenoidals.
  • ca  septe dels sins frontals, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Làmina òssia que separa els sins frontals.
  • ca  septe de les bosses testiculars, n m
  • ca  septe escrotal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Paret que separa les dues bosses testiculars, formada pels dartos de cada bossa units per una capa prima de teixit connectiu.
  • ca  septe esfenoidal, n m
  • ca  septe dels sins esfenoidals, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Septe ossi medià que separa els sins esfenoidals.
  • ca  septe espiral, n m

Anatomia > Embriologia

Definición
Nom donat al conjunt format pels septes bulbar i aortopulmonar, també dits espiral proximal i espiral distal, respectivament.
  • ca  septe espiral, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Envà ossi que s'estén de la columel·la coclear a la cara interna de la càpsula de la còclea, tot formant les parets anterior i posterior del conducte coclear. Ascendeix de forma espiral fins al vèrtex de la còclea i acaba en una vora lliure infundibuliforme (infundíbul del septe espiral).