Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  síndrome de Garcin, n f
  • ca  síndrome de Bertolotti-Garcin, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Guillain-Alajouanine-Garcin, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Guillain-Garcin, n f sin. compl.
  • ca  síndrome hemibasal, n f sin. compl.
  • ca  síndrome paralítica unilateral global dels parells cranials, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Síndrome de paràlisi unilateral dels dotze parells cranials, sobretot dels deu darrers, ocasionada per la infiltració neoplàstica extensa de la base del crani (limfoepitelioma o sarcoma nasofaringi, metàstasis), aneurisma del tronc basilar o traumatismes cranials. Evoluciona sovint sense hipertensió cranial.
  • ca  síndrome paraneoplàstica, n f

Malalties i síndromes, Oncologia i radioteràpia

Definición
Cadascuna de les manifestacions clíniques o síndromes no relacionades directament amb un tumor determinat, ni amb les seves propagacions locals ni a distància, però atribuïdes a la secreció de substàncies hormòniques o tòxiques per part de les cèl·lules tumorals, i que solen desaparèixer després de l'extirpació del tumor. En són exemples diverses neuromiopaties, la tromboflebitis migratòria, l'anèmia, l'acantosi nigricant, la síndrome de Cushing, la hipercalcèmia, la secreció inapropiada d'hormona antidiürètica, la ginecomàstia i l'osteoartropatia hipertrofiant pnèumica.
  • ca  síndrome paraneoplàstica autoimmunitària, n f
  • es  síndrome paraneoplásico autoinmune, n m
  • fr  syndrome paranéoplasique auto-immune, n m
  • en  paraneoplastic autoimmune syndrome, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definición
Malaltia associada amb l'existència d'un tumor i causada per la presència d'autoanticossos que actuen en llocs distants d'aquest tumor o de les seves metàstasis.
  • ca  síndrome paratrigeminal de Raeder, n f
  • ca  síndrome de la fossa cranial mitjana, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Raeder, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Síndrome neurològica caracteritzada per parèsia oculosimpàtica i hipoestèsia o parèsia trigeminal, associades habitualment amb dolor facial o temporal de distribució corresponent a la primera branca del trigemin o bé ocasionalment a la segona. És produïda per una lesió situada en la fossa cranial mitjana (tumor, traumatisme). Hom n'ha descrit diverses variants amb afectació del nervi òptic, parèsies oculomotores o disgenèsia.
  • ca  síndrome de Schimmelpenning-Feurstein-Mims, n f
  • ca  síndrome del nevus sebaci lineal, n f sin. compl.
  • ca  síndrome neuroectodèrmica, n f sin. compl.
  • ca  síndrome pell-ull-cervell-cor, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia

Definición
Associació de múltiples nevus sebacis de distribució irregular que es localitzen preferentment al cap, coll i part superior del tronc, amb múltiples nevus pigmentaris, oligofrènia, crisis convulsives i diverses anomalies congènites, sobretot oculars i cardíaques.
  • ca  púrpura per autoimmunització eritrocítica, n f
  • ca  síndrome de Gardner-Diamond, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de les macadures doloroses, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de sensibilitat autoeritrocítica, n f sin. compl.
  • ca  síndrome per autoimmunització eritrocítica, n f sin. compl.
  • es  síndrome de las magulladuras dolorosas
  • en  painful bruise syndrome

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia, Hematologia i hemoteràpia, Salut mental

Definición
Reacció purpúrica que es presenta en dones neuròtiques o molt emotives, caracteritzada per la presentació d'una erupció recidivant hemorràgica, molt dolorosa, de la pell de les mucoses, desencadenada inicialment, gairebé sempre, per un traumatisme localitzat preferentment a les extremitats i, a vegades, al tronc i la cara i que desapareix al cap de 5 o 8 dies. Els brots hemorràgics successius semblen desencadenats per factors emocionals o traumatismes mínims. Les lesions poden ésser induïdes per l'administració intradèrmica de sang del propi malalt o d'hematies autòlogues o fins i tot de lipoproteïnes de l'estroma eritrocític autòleg. No s'ha de confondre amb la síndrome de les macadures fàcils.
  • ca  síndrome piramidal deficitària de Barré, n f
  • ca  hemiplegia larvada, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definición
Hemiplegia larvada demostrable únicament amb determinades maniobres d'exploració clínica (maniobra de Mingazzini, maniobra de Barré). En general les manifestacions clíniques són molt discretes: pèrdua de la motilitat automàtica (moviment de balanceig del braç), tendència a la hipotonia muscular, reflexos tendinosos i plantar normals.
  • ca  síndrome POEMS, n f

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia, Neurologia

Definición
Síndrome caracteritzada per l'associació d'una polineuropatia, una organomegàlia (hepatomegàlia, esplenomegàlia i poliadenopaties), trastorns endocrins (ginecomàstia, impotència, amenorrea, diabetis, hipotiroïdisme, insuficiència suprarenal, hipogonadisme, hiperprolactinèmia), disglobulinèmia monoclonal i lesions cutànies (melanodèrmia difusa, hipertricosi, pseudosclerodèrmia, hiperhidrosi, hipocratisme digital, ungles blanques). S'acompanya també, pràcticament sempre, d'edemes de les extremitats inferiors, ascites i embassament pleural. La disglobulinèmia es tradueix per una proliferació plasmocítica (mieloma osteocleròtic, plasmocitoma ossi múltiple). El nom prové de la sigla anglesa P, de polyneuropathy; O de organomegaly; E de endocrinopathy; M de mononucleal component; S de skin lesion.
  • ca  síndrome poliendocrina autoimmunitària, n f
  • ca  poliendocrinopatia autoimmunitària, n f sin. compl.
  • ca  síndrome poliglandular autoimmunitària de Neufeld, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició, Immunologia

Definición
Cadascuna de les dues endocrinopaties autoimmunitàries, anomenades tipus I i II. El tipus I es caracteritza per hipoparatiroïdisme, insuficiència suprarenal, candidosi i, a vegades, alopècia, anèmia perniciosa, malabsorció i hepatitis crònica activa. El tipus II, conegut també per síndrome de Schmidt (M. B.), es caracteritza per l'associació d'insuficiència suprarenal primària, malaltia autoimmunitària i diabetis insulinodependent. Totes dues síndromes poden anar acompanyades de vitiligen i d'hipogonadisme i d'altres malalties autoimmunitàries.
Associació de diverses endocrinopaties autoimmunitàries per acció dels anticossos o per l'activació de limfòcits T enfront de diferents proteïnes de les cèl·lules de les glàndules endocrines. Hom en distingeix un tipus I, caracteritzat per l'associació de malaltia d'Addison i hipotiroïdisme (síndrome de Schmidt), i un tipus II consistent en insuficiència suprarenal primària, tiroïditis autoimmunitària, diabetis mellitus tipus I i candidosi cutaneomucosa crònica. ((poliendocrinopatia autoimmunitària))
  • ca  síndrome poliglandular autoimmunitària, n f
  • es  síndrome poliglandular autoinmune, n m
  • fr  syndrome polyglandulaire auto-immune, n m
  • en  polyglandular autoimmune syndrome, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definición
Síndrome que reuneix símptomes i autoanticossos de diferents malalties autoimmunitàries específiques d'òrgan.