Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  temperatura basal, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ginecologia i obstetrícia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Temperatura corporal d'un individu en dejú, presa immediatament després de despertar-se i abans de llevar-se, i en un ambient d'uns 20°C. El gràfic de temperatura basal en la dona presenta un traçat difàsic que, en un cicle menstrual normal, és més elevat en la fase premenstrual (per la influència de la progesterona).
  • ca  temperatura corporal, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Expressió numèrica del grau de calor de l'organisme. Normalment, varia segons múltiples factors: la regió corporal on hom la pren, l'hora del dia, la ingestió prèvia d'aliments, els vestits que porta l'individu, la temperatura ambiental, etc., però hom accepta com a xifres normals unes oscil·lacions entre 36,5°C i 37,2°C. La temperatura rectal és 0,5°C més alta.
  • ca  temperatura crítica, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definición
Temperatura d'un gas per damunt de la qual és impossible de liquar-lo únicament per un augment de pressió.
  • ca  temperatura màxima, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
En bacteriologia, temperatura per sobre de la qual no és possible el creixement bacterià.
  • ca  temperatura mínima, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
En bacteriologia, temperatura per sota de la qual no és possible el creixement bacterià.
  • ca  temperatura òptima, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
En bacteriologia, temperatura que promou el més ràpid creixement d'una determinada espècie de microorganismes.
  • ca  templa, n f
  • ca  pols, n m sin. compl.
  • es  sien
  • fr  tempe
  • en  temple

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cadascuna de les dues parts laterals del cap compreses entre el front, l'orella i la galta.

Nota

  • La denominació pols prové del llatí pulsus.
  • ca  temporal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l'òrgan de l'oïda per les porcions petrosa i mastoide. S'articula amb el parietal, l'occipital, l'esfenoide i el pòmul, i per sota, amb el maxil·lar inferior.
  • ca  temporal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Os parió, irregular, que comprèn tres porcions: l'escatosa, que forma part de la volta del crani, la mastoidal i la petrosa o penyal, que comprenen l'òrgan de l'orella. Situat a la part lateral del crani, s'articula amb el parietal per dalt, l'occipital per darrere, l'esfenoide i el pòmul per davant i, per sota, amb la mandíbula. Presenta quatre punts d'ossificació principals (de l'escata, del penyal, del cercle timpànic i de l'apòfisi estiloide) i molts de complementaris.
  • ca  temporal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent a les temples.