Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tenda, n f
  • ca  tentori, n m sin. compl.
  • es  tienda
  • fr  tente
  • en  tent
  • en  tentorium

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Membrana que, a manera de teulada, cobreix alguns òrgans.

Nota

  • La denominació tentori prové del llatí tentorium.
  • ca  tenda d'oxigen, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Cambra impermeable i transparent que comprèn el cap i les espatlles del malalt o el cos sencer i el llit i tot, a l'interior de la qual hom manté un fluix constant d'oxigen.
  • ca  tenda de vapor, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Coberta que hom col·loca sobre un malalt allitat o assegut, a l'interior de la qual hom manté una atmosfera carregada de vapor d'aigua.
  • ca  tenda del cerebel, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Prolongació de la duramàter que, en forma de mitja lluna, divideix la cavitat cranial en un compartiment superior, ocupat pel cervell, i un compartiment inferior, ocupat pel cerebel i el tronc cerebral. La cara superior correspon al cervell i la inferior al cerebel. La circumferència posterior s'adhereix al crani i l'anterior, lliure, contribueix a formar el forat oval de Pacchioni, pel qual passa el tronc cerebral.
  • ca  tenda olfactòria de Trolard, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Petit replec de la duramàter que allotja l'extrem anterior del bulb olfactori.
  • ca  tendinitis aquil·liana, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Inflamació del tendó d'Aquil·les, ordinàriament d'origen microtraumàtic, freqüent en esportistes. Hom distingeix cinc tipus de lesions: a) tendinopatia del cos del tendó, amb lesions pseudoquístiques i nodes fibrosos, que té tendència a la ruptura; b) peritendinitis mecànica, del tipus de la tenosinovitis crepitant; c) entesitis o tendinitis de la inserció calcània; d) peritendinitis preaquil·liana (bursitis preaquil·liana), i e) peritendinitis retroaquil·liana, traducció d'una incompatibilitat entre la sabata i el taló.
  • ca  tendinitis bicipital, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Inflamació del tendó de la porció llarga del bíceps braquial, acompanyada sovint de fenòmens de degeneració tendinosa, amb possibilitat de ruptura. S'associa freqüentment amb lesions del manegot dels rotatoris.
  • ca  tendinitis de la pota d'ànec, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Inflamació de la inserció tendinosa dels músculs que formen la pota d'ànec (sartori, recte intern i semitendinós), com també de llurs bosses seroses.
  • ca  tendinitis del manegot dels rotatoris, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Tendinitis i degeneració dels tendons dels músculs supraespinós, infraespinós, subescapular i rodó menor, que es localitza preferentment en la zona corresponent al supraespinós, sobretot en l'àrea situada prop de la inserció en el tròquiter i sota de l'articulació acromioclavicular i que pot conduir a la ruptura parcial o total dels tendons.
  • ca  tendinitis del supraespinós, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Tendinitis i degeneració dels tendons del supraespinós, aïllada o bé acompanyada de la lesió de tot el manegot dels rotatoris.