Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tenoplàstia, n f
  • ca  tendinoplàstia, n f sin. compl.
  • ca  tendoplàstia, n f sin. compl.
  • ca  tenontoplàstia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cirurgia > Cirurgia plàstica, reparadora i estètica

Definición
Cirurgia reparadora d'un defecte d'un tendó.
  • ca  tendinós -osa, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
De la natura d'un tendó.
  • ca  tendinós -osa, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Ple de tendons, que és compost de tendons.
  • ca  tendinós -osa, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent a un tendó.
  • ca  tendó, n m
  • es  tendón
  • fr  tendon
  • en  tendon

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Feix de fibres, blanc i brillant, constituït per teixit conjuntiu, que uneix els músculs als ossos o a alguna altra estructura.

Nota

  • La denominació tendó prové del llatí tendo; que prové del grec ténon.
  • ca  lligament suspensor de l'esòfag, n m
  • ca  lligament de Gillette, n m sin. compl.
  • ca  tendó anterior de les fibres longitudinals esofàgiques, n m sin. compl.
  • ca  tendó cricoesofàgic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Làmina triangular fibrocartilaginosa, imparella i mediana, que es fixa a la cresta mediana del cricoide entre els dos músculs cricoaritenoidals posteriors; és l'origen de les fibres musculars longitudinals de l'esòfag.
  • ca  tendó d'Aquil·les, n m
  • ca  corda d'Hipòcrates, n f sin. compl.
  • ca  tendó calcani, n m sin. compl.
  • ca  tendó del calcani, n m sin. compl.
  • la  funis hippocratis

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Tendó comú dels bessons i del soli, molt voluminós i potent, que es distingeix verticalment cap avall per tal d'inserir-se en la meitat inferior de la cara posterior del calcani. La denominació deriva de la llegenda de la vulnerabilitat d'Aquil·les limitada només en aquest lloc.
  • ca  centre fibrós del perineu, n m
  • ca  centre tendinós del perineu, n m sin. compl.
  • ca  cos de Savage, n m sin. compl.
  • ca  cos perineal, n m sin. compl.
  • ca  cos perineal de Savage, n m sin. compl.
  • ca  tendó central del perineu, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Teixit conjuntiu i muscular que hi ha al pla medial del perineu a la confluència dels músculs bulbocavernós, esfínter anal extern, elevador de l'anus i transversos superficial i profund del perineu.
  • ca  tendó conjunt, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Formació aponeuròtica constituïda pels fascicles més inferiors del múscul oblic menor de l'abdomen i els feixos més inferiors de l'aponeurosi del múscul transvers de l'abdomen, que acaba en el pubis, des de la símfisi fins a la cresta pectínia. És una referència fonamental en la tècnica de l'herniorràfia inguinal de Bassini.
  • ca  lligament suspensor de l'esòfag, n m
  • ca  lligament de Gillette, n m sin. compl.
  • ca  tendó anterior de les fibres longitudinals esofàgiques, n m sin. compl.
  • ca  tendó cricoesofàgic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Làmina triangular fibrocartilaginosa, imparella i mediana, que es fixa a la cresta mediana del cricoide entre els dos músculs cricoaritenoidals posteriors; és l'origen de les fibres musculars longitudinals de l'esòfag.