Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  úrac, n m
  • es  uraco
  • fr  ouraque
  • en  urachus

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Canal que hi ha al fetus i que reuneix la bufeta urinària amb l'al·lantoide, el rudiment del qual, en l'adult, en forma de cordó fibrós que s'estén des de la bufeta urinària fins al llombrígol, pren el nom de lligament umbilical medià.

Nota

  • La denominació úrac prové del grec ourachós.
  • ca  uracal, adj

Anatomia > Embriologia, Urologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'úrac.
  • ca  uracil, n m
  • es  uracilo, n m
  • fr  uracile, n m
  • en  uracil, n
  • sbl  U

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Base pirimidínica constituent de la uridina, dels nucleòtids que en deriven i de l'RNA.
  • ca  uracovesical, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Urologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'úrac i la bufeta urinària.
  • ca  uracràsia, n f

Urologia

Definición
Alteració de l'orina.

Nota

  • La denominació uracràsia està formada a partir de ur- 'orina' i del grec akrasía 'mala mescla'.
  • ca  uracràtia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Urologia

Definición
Incontinència de l'orina.

Nota

  • La denominació uracràtia està formada a partir de ur- 'orina' i del grec akráteia 'intemperància'.
  • ca  uragog, n m

Farmacologia, Urologia

Definición
Agent que incrementa la producció d'orina.
  • ca  diürètic -a, adj
  • ca  uragog -a, adj sin. compl.
  • es  diurético -ca, adj
  • fr  diurétique, adj
  • en  diuretic, adj

.FITXA MODIFICADA, Cardiologia, Farmacologia > Conceptes generals, Nefrologia

Definición
Que promou l'eliminació d'orina.
  • ca  urani, n m
  • en  uranium
  • sbl  U

Disciplines de suport > Química

Definición
Element químic de nombre atòmic 92, massa atòmica 238,029 i símbol U, que pertany al grup IIIB de la taula periòdica. És l'element més pesant d'ocurrència natural. Té l'interès històric d'ésser l'element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l'any 1896. L'urani natural és constituït per una mescla de tres isòtops, amb masses 238 (99%), 235 (0,7%) i 234 (indicis), tots tres radioactius. El 238U té una vida mitjana de 4,51 x 109 anys. En són coneguts, a més, onze radioisòtops artificials. Tots, naturals i artificials, són importants, directament o indirectament, en la producció d'energia d'origen nuclear. Algunes de les sals d'urani (l'acetat, per exemple) són medicinals. Com a metall pesant té una acció tòxica i provoca necrosi dels túbuls renals.

Nota

  • La denominació urani prové del nom del planeta Urà.
  • ca  paladar, n m
  • ca  cel de la boca, n m sin. compl.
  • ca  sostre de la boca, n m sin. compl.
  • ca  uranisc, n m sin. compl.
  • es  paladar
  • fr  palais
  • en  palate

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal. De forma còncava en el sentit transversal i en l'anteroposterior, és constituït per una part òssia i per una part tova anomenada vel del paladar.

Nota

  • La denominació uranisc prové del grec ouranískos 'sostre de la boca', diminutiu de ouranós 'cel'.