Back to top

Criteris terminològics

Presentación
NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS

  • ca  NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS
  • ex  aigua (EXEMPLE de nom trivial), n f
  • ex  glicerina (EXEMPLE de nom trivial), n f
  • ex  glicerol (EXEMPLE de nom semisistemàtic), n m
  • ex  propan-1,2,3-triol (EXEMPLE de nom sistemàtic), n m

Criteris d'especialitat > Química

Definición
Tant els noms sistemàtics, com els noms trivials, com els noms semisistemàtics són denominacions que fan referència als compostos químics, encara que tenen graus de validesa diferents:

1. Noms sistemàtics
- Els noms sistemàtics són noms que descriuen la composició o l'estructura dels compostos de manera inequívoca, establerts generalment per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Són els noms, per tant, considerats vàlids en l'àmbit de la química.
Ex.: propan-1,2,3-triol (propan- indica una cadena de tres àtoms de carboni: -1-2-3-triol, que conté un grup hidroxil en cada carboni)

2. Noms trivials
- Els noms trivials són noms històrics que denominaven els compostos químics per mitjà d'una referència al seu origen o a alguna característica funcional. Són propis d'un estadi de la química anterior a la seva consolidació com a ciència, en què el nombre de compostos coneguts era relativament baix i, per tant, la sistematització no era imprescindible.
. En general es consideren denominacions obsoletes, encara que algunes han sobreviscut per a l'ús corrent.
Ex.: glicerina (format sobre el grec glykerós 'dolcenc' + -ina)
. Convé tenir en compte, però, que en casos molt concrets els noms trivials també han perviscut en l'àmbit de la química i, fins i tot, poden tenir la consideració de formes preferents.
Ex. aigua (nom recomanat per la IUPAC, enfront del nom sistemàtic monòxid de dihidrogen)

3. Noms semisistemàtics
- Els noms semisistemàtics combinen una part de nom trivial i una part de nom sistemàtica. Només es conserven per a compostos d'ús corrent molt coneguts, ja que, tot i facilitar-ne la identificació, no en transmeten tota la informació estructural i, per tant, són menys adequats en química que els noms sistemàtics.
Ex.: glicerol (format sobre glicerina + -ol, com a indicació que pertany als grups hidroxils que generen els alcohols)

Nota