Nom anglès gap: Traducció
Nom anglès gap: Traducció
Criteris lingüístics > 07 Traducció de paraules concretes
- ca Nom anglès gap: Traducció
- es brecha (bretxa), n f
- fr écart (bretxa), n m
- en gap (bretxa), n
Criteris lingüístics > 07 Traducció de paraules concretes
Definición
En la traducció de l'anglès al català, el nom gap (utilitzat figuradament per a indicar un trencament o una escletxa) sovint es tradueix per bretxa, amb un complement del nom que indica l'àmbit d'aplicació: bretxa de gènere, bretxa terapèutica, etc.
(A) Origen
La paraula bretxa (procedent del francès brèche, al seu torn del fràncic brekam 'esvoranc'), en sentit recte designa l'obertura que l'artilleria que assetjava una ciutat aconseguia obrir en una muralla. En català es va comença a documentar a la Guerra dels Segadors i es va escampar sobretot a la Guerra de Successió.
A partir d'aquest sentit original bretxa va passar a designar un pas estret entre muntanyes, una roca constituïda per cairells units per un ciment natural i, en sentit figurat, una escletxa per la qual alguna cosa comença a perdre la seva fortalesa o integritat.
Pel que fa a gap, és una paraula procedent del nòrdic antic gap ('abisme', 'crit') que en anglès té un significat similar a bretxa, ja que designa una ruptura en una tanca, un mur o una defensa militar. Utilitzada per a fer referència a la diferència social entre homes i dones (gender gap) és una creació del 1980 d'Eleanor Marie Smeal, líder feminista i analista política estatunidenca.
(B) Tractament
L'anglès gap i el català bretxa se solen utilitzar en sentit figurat per a indicar l'existència d'una diferència qualitativa o quantitativa entre els elements d'una mateixa realitat, sovint amb voluntat de denúncia.
S'ha de dir que, en l'adaptació del terme gender gap, inicialment les llengües romàniques van tendir a mantenir el nucli sense canvis: *gap de gènere en català, *gap de género en castellà, *gap de genre en francès i *gap di genere en italià; tot i això, posteriorment totes les llengües han anat substituint gap per una forma pròpia que pogués resultar més pròxima als parlants.
En el cas del català, actualment gap sol traduir-se en aquest sentit per bretxa, tot i que també es documenten altres noms igualment vàlids, com ara fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat.
(C) Exemples
Són exemples de l'equivalència entre gap i bretxa, amb aquest sentit figurat, casos com els següents:
- La bretxa de gènere ja mencionada, que és la diferència que hi ha entre dones i homes pel que fa a la participació, l'accés als recursos, els drets, el grau de poder o d'influència i la remuneració en qualsevol àmbit.
. L'equivalent castellà és la brecha de género; el francès, l'écart entre les genres, i l'anglès, the gender gap.
- La bretxa salarial de gènere, o bretxa salarial entre homes i dones, que és la bretxa de gènere aplicada als salaris, és a dir la diferència entre el salari mitjà que cobren els homes i el salari mitjà que cobren les dones.
. Els equivalents castellans són la brecha salarial de género, la brecha salarial entre hombres y mujeres i la diferencia salarial entre hombres y mujeres; el francès, l'écart de salaires entre hommes et femmes, i l'anglès, the gender pay gap.
- La bretxa digital, o fractura digital, que és la desigualtat que hi ha a l'interior de grups o comunitats pel que fa a l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació i a la competència per a utilitzar-les.
. Els equivalents castellans són la brecha digital i la brecha tecnológica; els francesos, le fossé numérique i la fracture numérique, i els anglesos, the digital divide i the digital gap.
- La bretxa de pobresa, que és la diferència que hi ha entre el llindar de pobresa i la mediana dels ingressos de les persones que es troben per sota d'aquest llindar.
. L'equivalent castellà és la brecha de pobreza; el francès, l'écart de pauvreté, i l'anglès, the poverty gap.
- La bretxa terapèutica, que és la diferència entre el nombre de persones amb un problema de salut mental que tenen accés als serveis i als recursos d'atenció disponibles i el nombre de persones que realment hi accedeixen i se'n beneficien.
. L'equivalent castellà és la brecha terapéutica; el francès, le fossé thérapeutique, i l'anglès, the treatment gap.
- La bretxa de producció, que és la diferència entre el percentatge del producte interior brut potencial d'un país i el percentatge del seu producte interior brut real.
. L'equivalent castellà és la brecha en la producción; el francès, l'écart de production, i l'anglès, the output gap.
- La bretxa d'emissions, que és la diferència entre les emissions màximes de gasos d'efecte hivernacle que s'haurien d'emetre per a no incrementar la temperatura mitjana global en més de 2°C respecte de l'època preindustrial i les emissions previstes en els compromisos adoptats pels països.
. L'equivalent castellà és la brecha de emisiones; el francès, l'écart d'émissions, i l'anglès, the emission gap.
(A) Origen
La paraula bretxa (procedent del francès brèche, al seu torn del fràncic brekam 'esvoranc'), en sentit recte designa l'obertura que l'artilleria que assetjava una ciutat aconseguia obrir en una muralla. En català es va comença a documentar a la Guerra dels Segadors i es va escampar sobretot a la Guerra de Successió.
A partir d'aquest sentit original bretxa va passar a designar un pas estret entre muntanyes, una roca constituïda per cairells units per un ciment natural i, en sentit figurat, una escletxa per la qual alguna cosa comença a perdre la seva fortalesa o integritat.
Pel que fa a gap, és una paraula procedent del nòrdic antic gap ('abisme', 'crit') que en anglès té un significat similar a bretxa, ja que designa una ruptura en una tanca, un mur o una defensa militar. Utilitzada per a fer referència a la diferència social entre homes i dones (gender gap) és una creació del 1980 d'Eleanor Marie Smeal, líder feminista i analista política estatunidenca.
(B) Tractament
L'anglès gap i el català bretxa se solen utilitzar en sentit figurat per a indicar l'existència d'una diferència qualitativa o quantitativa entre els elements d'una mateixa realitat, sovint amb voluntat de denúncia.
S'ha de dir que, en l'adaptació del terme gender gap, inicialment les llengües romàniques van tendir a mantenir el nucli sense canvis: *gap de gènere en català, *gap de género en castellà, *gap de genre en francès i *gap di genere en italià; tot i això, posteriorment totes les llengües han anat substituint gap per una forma pròpia que pogués resultar més pròxima als parlants.
En el cas del català, actualment gap sol traduir-se en aquest sentit per bretxa, tot i que també es documenten altres noms igualment vàlids, com ara fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat.
(C) Exemples
Són exemples de l'equivalència entre gap i bretxa, amb aquest sentit figurat, casos com els següents:
- La bretxa de gènere ja mencionada, que és la diferència que hi ha entre dones i homes pel que fa a la participació, l'accés als recursos, els drets, el grau de poder o d'influència i la remuneració en qualsevol àmbit.
. L'equivalent castellà és la brecha de género; el francès, l'écart entre les genres, i l'anglès, the gender gap.
- La bretxa salarial de gènere, o bretxa salarial entre homes i dones, que és la bretxa de gènere aplicada als salaris, és a dir la diferència entre el salari mitjà que cobren els homes i el salari mitjà que cobren les dones.
. Els equivalents castellans són la brecha salarial de género, la brecha salarial entre hombres y mujeres i la diferencia salarial entre hombres y mujeres; el francès, l'écart de salaires entre hommes et femmes, i l'anglès, the gender pay gap.
- La bretxa digital, o fractura digital, que és la desigualtat que hi ha a l'interior de grups o comunitats pel que fa a l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació i a la competència per a utilitzar-les.
. Els equivalents castellans són la brecha digital i la brecha tecnológica; els francesos, le fossé numérique i la fracture numérique, i els anglesos, the digital divide i the digital gap.
- La bretxa de pobresa, que és la diferència que hi ha entre el llindar de pobresa i la mediana dels ingressos de les persones que es troben per sota d'aquest llindar.
. L'equivalent castellà és la brecha de pobreza; el francès, l'écart de pauvreté, i l'anglès, the poverty gap.
- La bretxa terapèutica, que és la diferència entre el nombre de persones amb un problema de salut mental que tenen accés als serveis i als recursos d'atenció disponibles i el nombre de persones que realment hi accedeixen i se'n beneficien.
. L'equivalent castellà és la brecha terapéutica; el francès, le fossé thérapeutique, i l'anglès, the treatment gap.
- La bretxa de producció, que és la diferència entre el percentatge del producte interior brut potencial d'un país i el percentatge del seu producte interior brut real.
. L'equivalent castellà és la brecha en la producción; el francès, l'écart de production, i l'anglès, the output gap.
- La bretxa d'emissions, que és la diferència entre les emissions màximes de gasos d'efecte hivernacle que s'haurien d'emetre per a no incrementar la temperatura mitjana global en més de 2°C respecte de l'època preindustrial i les emissions previstes en els compromisos adoptats pels països.
. L'equivalent castellà és la brecha de emisiones; el francès, l'écart d'émissions, i l'anglès, the emission gap.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bretxa de gènere, bretxa salarial de gènere, bretxa digital, bretxa de pobresa, bretxa terapèutica, bretxa de producció i bretxa d'emissions al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com s'explica la bretxa salarial de gènere?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sexplica-la-bretxa-salarial-genere).
Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d'Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d'Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
Criteris d'especialitat > Esports
- ca Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d'Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
- fr Alp d'Huez (Aup d'Uès), n m
- fr Aubisque (Aubisca), n m
- fr Galibier (Galibier), n m
- fr Izoard (Izoard), n m
- fr Mont Ventoux (Ventor), n m
- fr Peyresourde (Pèira Sorda), n m
- fr Puy de Dôme (Puèi Domat), n m
- fr Tourmalet (Tormalet), n m
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
La majoria de ports de muntanya més coneguts del Tour estan situats a Occitània i tenen, per tant, un nom original en occità. D'acord amb el criteri habitual en català d'intentar respectar la toponímia de les llengües originals en cas de no haver-hi una forma històrica catalana, es considera preferible fer servir les formes originals occitanes quan s'hi fa referència, en comptes de recórrer a les formes franceses amb què són coneguts habitualment.
Convé tenir en compte que les formes franceses corresponents són adaptacions fonètiques i ortogràfiques de l'occità, que de vegades també en canvien el sentit original.
Els principals ports dels Alps són els següents:
- el Galibier (de 2.642 m, en francès també anomenat Galibier)
- l'Izoard (2.361 m, en francès també anomenat Izoard)
- el Ventor (1.912 m, en francès Mont Ventoux)
- l'Aup d'Uès (1.850 m, en francès Alp d'Huez)
El principal port del massís central és el següent:
- el Puèi Domat (1.465 m, en francès Puy de Dôme)
Els principals ports del Pirineu són els següents:
- el Tormalet (2.115 m, en francès Tourmalet)
- l'Aubisca (1.709 m, en francès Aubisque)
- el Pèira Sorda (1.569 m, en francès Peyresourde)
Convé tenir en compte que les formes franceses corresponents són adaptacions fonètiques i ortogràfiques de l'occità, que de vegades també en canvien el sentit original.
Els principals ports dels Alps són els següents:
- el Galibier (de 2.642 m, en francès també anomenat Galibier)
- l'Izoard (2.361 m, en francès també anomenat Izoard)
- el Ventor (1.912 m, en francès Mont Ventoux)
- l'Aup d'Uès (1.850 m, en francès Alp d'Huez)
El principal port del massís central és el següent:
- el Puèi Domat (1.465 m, en francès Puy de Dôme)
Els principals ports del Pirineu són els següents:
- el Tormalet (2.115 m, en francès Tourmalet)
- l'Aubisca (1.709 m, en francès Aubisque)
- el Pèira Sorda (1.569 m, en francès Peyresourde)
Nota
-
1. Com a termes comuns habituals en les etapes del Tour, es poden citar els següents:
- els trams de llambordes (pavé en francès)
- l'alta muntanya (amb ports de tercera categoria, ports de segona categoria, ports de primera categoria i ports de categoria especial), la muntanya mitjana i el pla
- el desnivell a superar, el pendent mitjà i les rampes màximes
- el nombre de revolts - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Canvi de torn al Tour, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/canvi-torn-al-tour).
Noms dels núvols (1): gènere i espècie
Noms dels núvols (1): gènere i espècie
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Noms dels núvols (1): gènere i espècie
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definición
Des d'un punt de vista meteorològic, els núvols es designen principalment amb uns noms binomials, és a dir compostos de dos noms: un nom de gènere i un nom d'espècie. Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
A continuació s'exposen les propietats de cadascun d'aquests dos noms.
A. Gènere
L'Organització Meteorològica Mundial tipifica deu gèneres amb noms d'estructura llatina, segons l'altura de la troposfera on es trobi el núvol.
En l'adaptació al català, sovint es generen doblets per a cada gènere, amb un valor de registre diferent:
- Adaptació gràfica mínima del nom llatí: Forma sempre possible, comporta només l'aplicació de l'accentuació catalana o l'aplicació d'una vocal de suport; correspon a un ús especialitzat, propi del treball científic.
Exemple: estratocumulus (nom original: stratocumulus)
- Adaptació morfològica del nom llatí: Forma existent en molts casos però no en tots, comporta l'aplicació d'accent i de vocal de suport però també l'adaptació de la terminació de la paraula; correspon a contextos d'ús no especialitzat, sovint de caire divulgatiu.
Exemple: estratocúmul (nom original: stratocumulus)
D'aquesta manera, la llista de noms catalans dels gèneres de núvols és la següent:
- cirrus
- cirrocúmulus (o cirrocúmul)
- cirroestratus (o cirroestrat)
- altocúmulus (o altocúmul)
- altoestratus (o altoestrat)
- nimboestratus (o nimboestrat)
- estratus (o estrat)
- estratocúmulus (o estratocúmul)
- cúmulus (o cúmul)
- cumulonimbus
B. Espècie
L'Organització Meteorològica Mundial estableix diverses espècies, aplicables a uns gèneres o altres, segons la forma dels núvols, les dimensions, l'estructura interna o el procés de formació.
En l'adaptació al català, s'agafen els noms llatins sense cap mena d'adaptació gràfica o morfològica.
. Excepció: En alguns casos també es considera vàlida una forma catalana complementària que correspon a un nom popular o a una adaptació consolidada de la forma llatina original. (Per exemple, castellanus > emmerletat -ada o lenticularis > lenticular.)
La llista dels principals noms catalans d'espècies de núvols és la següent:
- Per a cirrus: castellanus (o emmerletat -ada); fibratus (o fibrat -ada); floccus; spissatus; uncinus
- Per a cirrocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme)
- Per a cirroestratus: fibratus (o fibrat -ada); floccus; nebulosus
- Per a altocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); floccus; lenticularis (o lenticular); mediocris; stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a estratus: fractus; nebulosus
- Per a estratocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a cúmulus: congestus; fractus; humilis (o de bon temps)
- Per a cumulonimbus: calvus; capillatus
A continuació s'exposen les propietats de cadascun d'aquests dos noms.
A. Gènere
L'Organització Meteorològica Mundial tipifica deu gèneres amb noms d'estructura llatina, segons l'altura de la troposfera on es trobi el núvol.
En l'adaptació al català, sovint es generen doblets per a cada gènere, amb un valor de registre diferent:
- Adaptació gràfica mínima del nom llatí: Forma sempre possible, comporta només l'aplicació de l'accentuació catalana o l'aplicació d'una vocal de suport; correspon a un ús especialitzat, propi del treball científic.
Exemple: estratocumulus (nom original: stratocumulus)
- Adaptació morfològica del nom llatí: Forma existent en molts casos però no en tots, comporta l'aplicació d'accent i de vocal de suport però també l'adaptació de la terminació de la paraula; correspon a contextos d'ús no especialitzat, sovint de caire divulgatiu.
Exemple: estratocúmul (nom original: stratocumulus)
D'aquesta manera, la llista de noms catalans dels gèneres de núvols és la següent:
- cirrus
- cirrocúmulus (o cirrocúmul)
- cirroestratus (o cirroestrat)
- altocúmulus (o altocúmul)
- altoestratus (o altoestrat)
- nimboestratus (o nimboestrat)
- estratus (o estrat)
- estratocúmulus (o estratocúmul)
- cúmulus (o cúmul)
- cumulonimbus
B. Espècie
L'Organització Meteorològica Mundial estableix diverses espècies, aplicables a uns gèneres o altres, segons la forma dels núvols, les dimensions, l'estructura interna o el procés de formació.
En l'adaptació al català, s'agafen els noms llatins sense cap mena d'adaptació gràfica o morfològica.
. Excepció: En alguns casos també es considera vàlida una forma catalana complementària que correspon a un nom popular o a una adaptació consolidada de la forma llatina original. (Per exemple, castellanus > emmerletat -ada o lenticularis > lenticular.)
La llista dels principals noms catalans d'espècies de núvols és la següent:
- Per a cirrus: castellanus (o emmerletat -ada); fibratus (o fibrat -ada); floccus; spissatus; uncinus
- Per a cirrocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme)
- Per a cirroestratus: fibratus (o fibrat -ada); floccus; nebulosus
- Per a altocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); floccus; lenticularis (o lenticular); mediocris; stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a estratus: fractus; nebulosus
- Per a estratocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a cúmulus: congestus; fractus; humilis (o de bon temps)
- Per a cumulonimbus: calvus; capillatus
Nota
- 1. Per mitjà d'aquest sistema, es creen noms de núvols com ara cirrus fibratus (cirrus fibrat en contextos de divulgació), altocúmulus stratiformis (altocúmul estratiforme en contextos de divulgació) o cúmulus humilis (cúmul de bon temps en contextos de divulgació).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials, que exposa altres precisions utilitzades per l'Organització Meteorològica Mundial per a classificar els núvols.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Els noms dels núvols: gèneres i espècies, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-noms-dels-nuvols-generes-i-especies).
Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials
Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definición
Des d'un punt de vista meteorològic, per a classificar els núvols s'utilitza una designació binomial (composta del nom de gènere i el nom d'espècie) i també tres categories addicionals:
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials
Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.
Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.
A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.
A. Complements de núvol
L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.
La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)
B. Núvols accessoris
L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.
La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)
C. Núvols especials
L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)
La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials
Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.
Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.
A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.
A. Complements de núvol
L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.
La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)
B. Núvols accessoris
L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.
La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)
C. Núvols especials
L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)
La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Noms dels núvols (1): gènere i espècie, que exposa el sistema binomial utilitzat principalment per l'Organització Meteorològica Mundial per a classificar els núvols.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Els noms dels núvols: complements, núvols accessoris i núvols especials, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-noms-dels-nuvols-complements-nuvols-accessoris-i-nuvols-especials).
Noms dels núvols: complements, núvols accessoris i núvols especials
Noms dels núvols: complements, núvols accessoris i núvols especials
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definición
Des d'un punt de vista meteorològic, per a classificar els núvols s'utilitza una designació binomial (composta del nom de gènere i el nom d'espècie) i també tres categories addicionals:
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials
Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.
Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.
A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.
A. Complements de núvol
L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.
La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)
B. Núvols accessoris
L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.
La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)
C. Núvols especials
L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)
La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials
Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.
Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.
A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.
A. Complements de núvol
L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.
La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)
B. Núvols accessoris
L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.
La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)
C. Núvols especials
L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)
La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Noms dels núvols (1): gènere i espècie, que exposa el sistema binomial utilitzat principalment per l'Organització Meteorològica Mundial per a classificar els núvols.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Els noms dels núvols: complements, núvols accessoris i núvols especials, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-noms-dels-nuvols-complements-nuvols-accessoris-i-nuvols-especials).
