Diccionari de criteris terminològics

Es considera que són formes adequades tant cara a cara i duel com u contra u (amb les variants un contra un i una contra una, que tenen el mateix sentit però un abast diferent); en canvi, no es considera adequada la forma *mà a mà.

Els motius de la tria com a sinònims de cara a cara, u contra u (també un contra un i una contra una) i duel són els següents:
(1) Pel que fa a cara a cara, és la forma tradicional, que ja existeix en llengua general com a adverbi (per exemple, estar/parlar/ etc. cara a cara, amb el sentit 'enfront l'un de l'altre') o com a nom (tenir/preparar un cara a cara). El que es fa, per tant, és especialitzar una forma ja existent amb un significat propi de l'esport.
(2) Pel que fa a u contra u o un contra un (i també una contra una) és una forma més tècnica i nascuda en l'esport mateix, que remarca que la pilota està en disputa només entre dos jugadors, un per equip.
. Totes dues variants són igualment adequades, ja que tant u com un són pronoms referits a persones.
(3) Pel que fa a duel, és una forma pertanyent al llenguatge bèl·lic (com es freqüent en els esports) que està agafada de l'italià. En el llatí original duellum significava 'guerra', però en el pas a l'italià es va especialitzar amb el sentit de combat entre dos perquè el començament due- va fer pensar que es referia a dues persones.

Totes aquestes formes són masculines i aplicables indistintament a jugadors o jugadores:
. Exemples: disputar un cara a cara, guanyar un u contra u, sortir perdedor d'un un contra un

L'única excepció és una contra una, que té un abast més reduït perquè només es pot aplicar a jugadores.
. Exemple 1: El punt fort d'aquest porter / d'aquesta portera és el cara a cara / el duel / l'u contra u / l'un contra un
. Exemple 2: El punt fort d'aquesta portera és el cara a cara / el duel / l'u contra u / l'un contra un / l'una contra una

En canvi, *mà a mà es descarta pels problemes següents:
(1) Es tracta d'una expressió d'origen castellà (mano a mano), no se sap si originària dels toros, de jocs tradicionals castellans o del llenguatge bèl·lic, que només molt modernament s'ha començat a fer servir en català i exclusivament en el futbol; això fa pensar que es tracta d'una influència periodística.
(2) En català ja hi ha múltiples alternatives molt freqüents (cara a cara, u contra u / un contra un (una contra una) i duel.
(3) Cap de les llengües del voltant han adoptat tampoc l'expressió del castellà.

Un cara a cara, un u contra u (o un contra un, i també un una contra una) o un duel és una situació de joc en què s'enfronten un jugador en possessió de la pilota i un jugador adversari que el defensa, sovint un atacant i un porter.
. Els equivalents castellans són un mano a mano i un uno contra uno (també un una contra una); els francesos, un duel, un tête à tête i un un contre un (també un une contre une); els italians, un duello o un uno contro uno, i l'anglès, an one-on-one, amb la sigla 1v1.