ICAM
ICAM
Receptors i molècules de membrana
- ca ICAM, n f
- es ICAM
- fr ICAM
- en ICAM
Receptors i molècules de membrana
Definición
Proteïna monomèrica de la superfamília de les immunoglobulines que s'expressa en la superfície cel·lular i que intervé en l'adhesió leucocitària.
Nota
- La denominació ICAM prové de l'anglès intercellular adhesion molecule ('molècula d'adhesió intercel·lular').
icosanoide
icosanoide
Immunitat innata
- ca icosanoide, n m
- es eicosanoide
- fr eicosanoïde
- en eicosanoid
Immunitat innata
Definición
Compost de naturalesa química diversa, derivat de l'àcid araquidònic, que actua com a mediador en la resposta inflamatòria.
Nota
- Per exemple, les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens.
idiopatia
idiopatia
Immunopatologia
- ca idiopatia, n f
- es idiopatía
- fr idiopathie
- en idiopathy
Immunopatologia
Definición
Malaltia no precedida o ocasionada per cap altra malaltia, que es presenta sense cap causa coneguda.
idiotip
idiotip
Interacció antigen-anticòs
- ca idiotip, n m
- es idiotipo
- fr idiotype
- en idiotype
Interacció antigen-anticòs
Definición
Característica estructural comuna al conjunt de molècules d'anticòs, de BCR o de TCR que comparteixen almenys un determinant idiotípic.
idiotip dominant
idiotip dominant
Interacció antigen-anticòs
- ca idiotip dominant, n m
- es idiotipo dominante
- fr idiotype dominant
- en dominant idiotype
Interacció antigen-anticòs
Definición
Idiotip amb presència majoritària en la resposta humoral contra un antigen concret.
idiotip recurrent
idiotip recurrent
Interacció antigen-anticòs
- ca idiotip recurrent, n m
- es idiotipo recurrente
- fr idiotype récurrent
- en recurrent idiotype
Interacció antigen-anticòs
Definición
Idiotip present en la resposta humoral d'individus diferents contra un mateix antigen.
idiòtop
idiòtop
Antígens, Interacció antigen-anticòs
- ca determinant idiotípic, n m
- ca idiòtop, n m sin. compl.
- es determinante idiotípico
- es idiotopo
- fr idiotope
- en idiotope
- en idiotypic determinant
Antígens, Interacció antigen-anticòs
Definición
Part de la regió variable d'un anticòs, d'un BCR o d'un TCR única per a cada anticòs, BCR o TCR, respectivament, i que pot ser reconeguda com a determinant antigènic.
IE
IE
Tècniques de diagnòstic i de recerca
- ca immunoelectroforesi, n f
- ca IE, n f sigla
- es inmunoelectroforesis
- es IE sigla
- fr immunoélectrophorèse
- fr IE sigla
- en immunoelectrophoresis
- en IE sigla
Tècniques de diagnòstic i de recerca
Definición
Tècnica que permet identificar antígens o anticossos en una mescla complexa, mitjançant la combinació seqüencial de l'electroforesi amb la immunodifusió.
IEF
IEF
Tècniques de diagnòstic i de recerca
- ca enfocament isoelèctric, n m
- ca isoelectroenfocament, n m
- ca IEF, n m sigla
- es enfoque isoeléctrico
- es isoelectroenfoque
- es IEF sigla
- fr électrofocalisation
- fr focalisation isoélectrique
- fr FIÉ sigla
- en isoelectric focusing
- en IEF sigla
Tècniques de diagnòstic i de recerca
Definición
Electroforesi que permet separar molècules, especialment proteïnes, segons el seu punt isoelèctric, mitjançant la creació d'un gradient de pH en la matriu de gel, la qual cosa provoca que cada molècula es desplaci fins al punt del gradient on el pH és igual al del seu punt isoelèctric.
Nota
- La sigla IEF prové de l'anglès isoelectric focusing.
IFN-β
IFN-β
Immunitat cel·lular
- ca interferó β, n m
- ca IFN-β, n m sigla
- es interferón β
- es IFN-β sigla
- fr interféron β
- fr IFN-β sigla
- en interferon-β
- en interferon-beta
- en IFN-β sigla
Immunitat cel·lular
Definición
Interferó de tipus I secretat principalment per fibroblasts.