transportador
transportador
Antígens
- ca transportador, n m
- es portador
- es transportador
- fr transporteur
- en carrier
Antígens
Definición
Macromolècula, generalment proteica, que en associar-se a un haptè el capacita per a desencadenar una resposta immunitària.
transportador associat amb el processament antigènic
transportador associat amb el processament antigènic
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
- ca transportador associat amb el processament antigènic, n m
- ca TAP, n m sigla
- es transportador asociado al procesamiento antigénico
- es TAP sigla
- fr transporteur associé à la maturation de l'antigène
- fr TAP sigla
- en transporter associated with antigen processing
- en TAP sigla
Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)
Definición
Transportador de pèptids des del citosol fins a la llum del reticle endoplasmàtic, on aquests s'uneixen a les molècules d'histocompatibilitat de classe I i n'estabilitzen l'estructura, mitjançant l'acció de la tapasina.
Nota
- 1. S'han definit dos tipus de transportadors, el TAP-1 i el TAP-2.
- 2. La sigla TAP prové de l'anglès transporter associated with antigen processing.
trasplantació
trasplantació
Immunologia dels trasplantaments
- ca trasplantament, n m
- ca trasplantació, n f sin. compl.
- es trasplante
- fr transplantation
- en transplantation
Immunologia dels trasplantaments
Definición
Operació consistent a mudar un teixit o un òrgan d'un lloc a un altre, en un mateix individu o d'un individu a un altre.
trasplantament
trasplantament
Immunologia dels trasplantaments
- ca trasplantament, n m
- ca trasplantació, n f sin. compl.
- es trasplante
- fr transplantation
- en transplantation
Immunologia dels trasplantaments
Definición
Operació consistent a mudar un teixit o un òrgan d'un lloc a un altre, en un mateix individu o d'un individu a un altre.
TRITC
TRITC
Material i animals d'experimentació
- ca isotiocianat de rodamina, n m
- ca TRITC, n m sigla
- es isotiocianato de rodamina
- es TRITC sigla
- fr isothiocyanate de rhodamine
- fr TRITC sigla
- en rhodamine isothiocyanate
- en tetramethyl rhodamine isothiocyanate
- en TRITC sigla
Material i animals d'experimentació
Definición
Fluorocrom té un màxim d'emissió de color vermell emprat en immunofluorescència, normalment en forma de conjugat amb anticossos.
Nota
- La sigla TRITC prové de l'anglès tetramethyl rhodamine isothiocyanate.
trombòcit
trombòcit
Cèl·lules i processos citològics
- ca plaqueta, n f
- ca trombòcit, n m sin. compl.
- es plaqueta
- es trombocito
- fr plaquette
- fr thrombocyte
- en platelet
- en thrombocyte
Cèl·lules i processos citològics
Definición
Cèl·lula sanguínia anucleada que es forma a partir de la fragmentació d'un megacariòcit i que intervé en totes les fases de l'hemostàsia i de la coagulació.
trombocitopènia
trombocitopènia
Immunopatologia
- ca trombocitopènia, n f
- es trombocitopenia
- fr thrombocytopénie
- en thrombocytopenia
Immunopatologia
Definición
Disminució del nombre de plaquetes a la sang.
tromboxà
tromboxà
Immunitat innata
- ca tromboxà, n m
- es tromboxano
- fr thromboxane
- en thromboxane
Immunitat innata
Definición
Substància derivada de l'àcid araquidònic per acció de la ciclooxigenasa, que es troba principalment a les plaquetes, i que causa agregació plaquetària i vasoconstricció arterial.
tuberculina
tuberculina
Tècniques de diagnòstic i de recerca
- ca tuberculina, n f
- es tuberculina
- fr tuberculine
- en tuberculin
Tècniques de diagnòstic i de recerca
Definición
Extret proteic obtingut de cultius del bacil de la tuberculosi, Mycobacterium tuberculosis, emprat per a detectar la sensibilització d'un individu contra el bacil de la tuberculosi.
tumor
tumor
Tècniques de diagnòstic i de recerca
- ca tumor, n m
- es tumor
- fr tumeur
- en tumor
- en tumour
Tècniques de diagnòstic i de recerca
Definición
Massa de teixit nou que creix per mitjà de multiplicació progressiva de les seves cèl·lules, de forma autònoma i independent dels teixits normals que l'envolten.