Back to top
via clàssica via clàssica

Immunitat innata, Immunitat humoral

  • ca  via clàssica, n f
  • es  vía clásica
  • fr  voie classique
  • fr  voie d'activation classique du complément
  • en  classic complement pathway
  • en  classical pathway

Immunitat innata, Immunitat humoral

Definición
Via d'activació del complement que s'inicia amb la unió del factor del complement C1 a un complex antigen-anticòs.

Nota

  • La via clàssica és un mecanisme efector de la immunitat humoral. Filogenèticament aquesta via és més recent que la via alternativa, però rep aquesta denominació perquè va ser la primera que es va descobrir. Els factors del complement que intervenen seqüencialment en la seva fase inicial són el factor C1 (amb els components q, r, s) i els factors C4 i C2.
via de la lectina via de la lectina

Immunitat innata

  • ca  via de la lectina, n f
  • es  vía de la lectina
  • fr  voie de la lectine
  • en  lectin pathway

Immunitat innata

Definición
Via d'activació del complement en absència d'anticossos que s'inicia amb la unió de polisacàrids microbians a lectines circulants, com ara l'MBL.

Nota

  • La via de la lectina és un mecanisme efector de la immunitat innata. Els factors del complement que intervenen seqüencialment en la seva fase inicial són l'MBL, el MASP-1 i el MASP-2, i després els factors C4 i C2.
via JAK-STAT via JAK-STAT

Transducció de senyals intracel·lulars

  • ca  via JAK-STAT, n f
  • es  vía de JAK-STAT
  • fr  voie JAK-STAT
  • en  JAK-STAT pathway

Transducció de senyals intracel·lulars

Definición
Via de transducció de senyals pròpia de diversos receptors d'interleucines que provoca respostes específiques de les citocines i implica la interacció de les cinases JAK i les proteïnes STAT.
via lítica via lítica

Immunitat innata

  • ca  via lítica, n f
  • es  vía lítica
  • fr  voie lytique
  • en  lytic pathway

Immunitat innata

Definición
Fase final comuna a les tres vies d'activació del complement, en què els factors del complement C5, C6, C7, C8 i C9 intervenen en la formació del complex d'atac a la membrana.
vigilància immunitària vigilància immunitària

Regulació del sistema immunitari

  • ca  vigilància immunitària, n f
  • es  vigilancia inmunitaria
  • fr  immunosurveillance
  • en  immune surveillance
  • en  immunological surveillance

Regulació del sistema immunitari

Definición
Hipòtesi segons la qual el sistema immunitari posseeix una funció fisiòlogica consistent a detectar i destruir clons cel·lulars potencialment malignes abans que causin l'aparició de tumors, i a eliminar els tumors si finalment apareixen.

Nota

  • En un sentit menys restrictiu, el terme vigilancia immunitària s'utilitza de vegades per a descriure la funció dels limfòcits T pel que fa a la detecció i l'eliminació de qualsevol cèl·lula, no únicament tumoral, que expressi antígens estranys.
  • ca  virus de la immunodeficiència humana, n m
  • ca  VIH, n m sigla
  • es  virus de la inmunodeficiencia humana
  • es  HIV sigla
  • es  VIH sigla
  • fr  virus de l'immunodéficience humaine
  • fr  virus du sida
  • fr  HIV sigla
  • fr  VIH sigla
  • en  AIDS virus
  • en  human immunodeficiency virus
  • en  HIV sigla

Immunodeficiències

Definición
Virus del gènere Lentivirus que causa la síndrome d'immunodeficiència adquirida.

Nota

  • En contextos de difusió internacional és habitual l'ús de la sigla anglesa HIV.
virulent -a virulent -a

Infecció per agents patògens

  • ca  virulent -a, adj
  • es  virulento
  • fr  virulent
  • en  virulent

Infecció per agents patògens

Definición
Dit del microorganisme que resulta altament patogen i dotat de gran poder d'invasió.
virus d'Epstein-Barr virus d'Epstein-Barr

Tècniques de diagnòstic i de recerca

  • ca  herpesvirus humà 4, n m
  • ca  virus d'Epstein-Barr, n m
  • ca  VEB, n m sigla
  • es  virus de Epstein-Barr
  • es  VEB sigla
  • fr  virus d'Epstein-Barr
  • fr  EBV sigla
  • fr  VEB sigla
  • en  Epstein-Barr virus
  • en  human herpesvirus 4
  • en  EBV sigla
  • en  HHV-4 sigla

Tècniques de diagnòstic i de recerca

Definición
Virus del gènere Lymphocryptovirus que es caracteritza perquè infecta i transforma els limfòcits B, per la qual cosa s'utilitza en immunologia experimental per a establir i perpetuar línies cel·lulars de limfòcits B.

Nota

  • El virus d'Epstein-Barr causa la mononucleosi infecciosa.
virus de la immunodeficiència humana virus de la immunodeficiència humana

Immunodeficiències

  • ca  virus de la immunodeficiència humana, n m
  • ca  VIH, n m sigla
  • es  virus de la inmunodeficiencia humana
  • es  HIV sigla
  • es  VIH sigla
  • fr  virus de l'immunodéficience humaine
  • fr  virus du sida
  • fr  HIV sigla
  • fr  VIH sigla
  • en  AIDS virus
  • en  human immunodeficiency virus
  • en  HIV sigla

Immunodeficiències

Definición
Virus del gènere Lentivirus que causa la síndrome d'immunodeficiència adquirida.

Nota

  • En contextos de difusió internacional és habitual l'ús de la sigla anglesa HIV.
vitronectina vitronectina

Receptors i molècules de membrana, Immunitat innata

  • ca  vitronectina, n f
  • ca  proteïna S, n f sin. compl.
  • es  proteína S
  • es  vitronectina
  • fr  protéine S
  • fr  vitronectine
  • en  S protein
  • en  vitronectin

Receptors i molècules de membrana, Immunitat innata

Definición
Proteïna de la matriu extracel·lular que mitjançant el reconeixement de diverses molècules de membrana participa en els processos d'adhesió leucocitària i de migració cel·lular.

Nota

  • La vitronectina inhibeix la formació del complex d'atac a la membrana i protegeix les cèl·lules de la destrucció indiscriminada.