Back to top
anell limfàtic de Waldeyer anell limfàtic de Waldeyer

Òrgans i teixits limfoides

  • ca  anell de Waldeyer, n m
  • ca  anell limfàtic de Waldeyer, n m sin. compl.
  • es  anillo de Waldeyer
  • es  anillo linfoide de Waldeyer
  • fr  anneau de Waldeyer
  • en  Waldeyer ring
  • en  Waldeyer tonsillar ring

Òrgans i teixits limfoides

Definición
Conjunt de teixits limfoides constituït per les amígdales palatines, l'amígdala faríngia i els fol·licles limfoides veïns.
  • ca  anèmia, n f
  • es  anemia
  • fr  anémie
  • en  anaemia
  • en  anemia

Autoimmunitat

Definición
Deficiència de la sang caracteritzada per una disminució de la massa d'eritròcits que comporta uns valors anormalment baixos d'hemoglobina.
anèmia hemolítica autoimmunitària anèmia hemolítica autoimmunitària

Autoimmunitat

  • ca  anèmia hemolítica autoimmunitària, n f
  • ca  AHA, n f sigla
  • es  anemia hemolítica autoinmunitaria
  • es  AHA sigla
  • fr  anémie hémolytique auto-immune
  • fr  AHAI sigla
  • en  autoimmune hemolytic anemia
  • en  AHA sigla

Autoimmunitat

Definición
Anèmia causada per anticossos que reconeixen antígens de la superfície dels eritròcits.
anèmia perniciosa anèmia perniciosa

Autoimmunitat

  • ca  anèmia perniciosa, n f
  • es  anemia perniciosa
  • fr  anémie pernicieuse
  • en  pernicious anemia

Autoimmunitat

Definición
Anèmia megaloblàstica que es produeix per manca d'absorció de cianocobalamina en el curs d'una gastritis autoimmunitària.
anergia anergia

Tolerància immunitària

  • ca  anergia, n f
  • es  anergia
  • fr  anergie
  • en  anergy

Tolerància immunitària

Definición
Estat actiu de manca de resposta immunitària a un antigen contra el qual hi ha limfòcits amb receptors específics.
anergia clonal anergia clonal

Tolerància immunitària

  • ca  anergia clonal, n f
  • es  anergia clonal
  • fr  anergie clonale
  • en  clonal anergy

Tolerància immunitària

Definición
Anergia d'un clon de limfòcits enfront d'un antigen contra el qual aquests limfòcits tenen receptors específics.
angioedema hereditari angioedema hereditari

Immunodeficiències

  • ca  edema angioneuròtic hereditari, n m
  • ca  angioedema hereditari, n m sin. compl.
  • es  angioedema hereditario
  • es  edema angioneurótico hereditario
  • fr  oedème angioneurotique héréditaire
  • en  hereditary angioedema
  • en  hereditary angioneurotic edema

Immunodeficiències

Definición
Trastorn d'herència autosòmica dominant, caracteritzat per un defecte funcional en el control de l'activació del complement i associat amb inflor recurrent, sense dolor ni picor, dels teixits subcutanis de diverses parts del cos, la qual pot resultar mortal si afecta la laringe.

Nota

  • L'edema angioneuròtic hereditari és degut a mutacions en el gen que codifica l'inhibidor del factor del complement C1.
anomalia de DiGeorge anomalia de DiGeorge

Immunodeficiències

  • ca  anomalia de DiGeorge, n f
  • ca  síndrome del tercer i del quart arcs faringis, n f sin. compl.
  • ca  síndrome velocardiofacial, n f sin. compl.
  • ca  CATCH22, n f sigla
  • es  anomalía de DiGeorge
  • es  síndrome del tercer y del cuarto arcos faríngeos
  • es  síndrome velocardiofacial
  • es  CATCH22 sigla
  • fr  anomalie de DiGeorge
  • fr  syndrome de DiGeorge
  • fr  syndrome velocardiofacial
  • fr  CATCH22 sigla
  • en  DiGeorge anomaly
  • en  third and fourth arch syndrome
  • en  third and fourth pouch syndrome
  • en  velo-cardio-facial syndrome
  • en  CATCH22 sigla

Immunodeficiències

Definición
Immunodeficiència primària d'herència autosòmica recessiva, causada per un defecte congènit de desenvolupament embrionari que provoca hipoplàsia del timus i de les paratiroides i malformacions cardíaques, caracteritzada per la disminució del nombre de limfòcits T i la reducció de la seva funcionalitat.

Nota

  • L'anomalia de DiGeorge és deguda a delecions en el cromosoma 22.
anti TNF-α anti TNF-α

Immunització activa i passiva

  • ca  anti TNF-α, n m
  • es  anti-TNF-α
  • fr  anti-TNF-α
  • en  anti-TNF-α

Immunització activa i passiva

Definición
Preparat terapèutic compost de molècules quimèriques solubles del receptor específic per al TNF-α o d'anticossos monoclonals quimèrics o humanitzats amb especificitat contra el TNF-α, emprat en el tractament de malalties autoimmunitàries, com ara l'artritis reumatoide o la malaltia de Crohn.
antibiòtic antibiòtic

Tècniques de diagnòstic i de recerca

  • ca  antibiòtic, n m
  • es  antibiótico
  • fr  antibiotique
  • en  antibiotic

Tècniques de diagnòstic i de recerca

Definición
Fàrmac o agent que actua contra microorganismes, els elimina o inhibeix el seu creixement i reproducció.