Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentación
bajoca bajoca

papilionàcies / fabàcies

  • ca  mongetera, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoca (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E; GOMIS; HNPC-6; PELL2000-3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  bajoquera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E; PELL2000-3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  fesol (fruit), n m sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesol (llavor), n m sin. compl. ( ALPERA; DIEC2-E )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta (fruit), n f sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E; PARAD2007 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  mongeta (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E; HNPC-6; RODR )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    RODRÍGUEZ i FEMENÍAS, Juan Joaquín. Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca. Mahón: Tip. de Fábregues Hermanos, 1865-1868.
  • ca  mongeta seca (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavella (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bajoca, n f alt. sin. ( CEBALL; MUL1991; SALLENT )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bajoques, n f pl alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  fesol, n m alt. sin. ( AGELET; CLIM1998; HNPC-6; PARDO1931; SANCH1981; SANCH1991 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  fesoler, n m alt. sin. ( GENEST-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  fesolera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fesolet, n m alt. sin. ( SANTAM )
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  fesols, n m pl alt. sin. ( AGELET; LLENS1945; SALLENT; TREMP )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    Plantes de la Conca de Tremp, 1789. [Manuscrit 2473 de la Biblioteca del Palau Reial de Madrid].
  • ca  fesols (llavor), n m pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  monges, n f pl alt. sin. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  mongeta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongeta blanca (llavor), n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  mongeta comuna, n f alt. sin. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  mongeta tendra, n f alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  mongeta verda, n f alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  mongeteres, n f pl alt. sin. ( RIGAT )
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  mongetes, n f pl alt. sin. ( BASSAG; LLENS1945; RIGAT; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  mongetes (fruit), n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tavellera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  batxoquera, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fasol, n m var. ling. ( SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  fasoler, n m var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  fasolera, n f var. ling. ( BONAFE; GENEST )
    BONAFÈ BARCELÓ, Francesc. Flora de Mallorca. Mallorca: Moll, 1977-1980. 4 v.
    ISBN 84-273-0239-8
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  fresol, n m var. ling. ( CLIM1998; PARDO1931; VALL1985 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
  • ca  fresol (fruit), n m var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  fresol (llavor), n m var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  fresolera, n f var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  mungeta, n f var. ling. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • nc  Phaseolus vulgaris L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus compressus DC. var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus haematocarpus Savi var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus oblongus Savi var. ling. ( 12877 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
  • nc  Phaseolus sphaericus Savi var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus tumidus Savi var. ling. ( 12877 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0

papilionàcies / fabàcies

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
    D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torte­ta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.
  • ca  pebrotera, n f ( BONETG2006; DIEC2-E; FMPC1; GOMIS; RIGAT )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  bitxera, n f sin. compl. ( CEBALL; DIEC2-E )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bitxo, n m sin. compl. ( DIEC2-E; GOMIS; PARAD2007 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  bitxo (fruit), n m sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  coralera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrer, n m sin. compl. ( CARRIO; CEBALL; DIEC2-E; NPMASCAR )
    CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  pebrera, n f sin. compl. ( CEBALL; DIEC2-E )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrera (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrerera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrina (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrot (fruit), n m sin. compl. ( BASSAG; BONETG2006; DIEC2-E; GOMIS; PARAD2007 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  pebroter, n m sin. compl. ( AGELET; CEBALL; DIEC2-E; GOMIS )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  bajoca, n f alt. sin. ( NPVALL; VALL1985 )
    VALLÈS XIRAU, Joan. Noms de plantes. [Llista inèdita de noms de plantes].
    VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
  • ca  bajoquera, n f alt. sin. ( SANTAM; VALL1985 )
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
  • ca  banyeta, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  bitxeta, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  bitxo coent, n m alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  bitxos picants, n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  coral, n m alt. sin. ( FERRANDEZ; MORAL )
    FERRÁNDEZ, José Vicente; SANZ, Juan Manuel. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, DL 1993. (Colección de Estudios Altoaragoneses; 37)
    ISBN 84-86856-93-0
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • ca  coral de jardins, n m alt. sin. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  coraler, n m alt. sin. ( MORAL )
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • ca  coralet, n m alt. sin. ( AGELET; BASSAG; MUL1991; MUL1997; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  coraleta, n f alt. sin. ( MORAL )
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • ca  pebràs, n m alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  pebre, n m alt. sin. ( BASSAG; SANNA )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
    ISBN 84-7129-391-9
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin. ( ALVARN-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pebre de morro de bou, n m alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  pebre vermell, n m alt. sin. ( AGELET; ALVARN; PARAD2007 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  pebreres coents, n f pl alt. sin. ( MUL1991-REV; MUL1997-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pebrina, n f alt. sin. ( BASSAG; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  pebrot, n m alt. sin. ( BASSAG; GENEST )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  pebrots, n m pl alt. sin. ( GARCIAE-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pestetes coents, n f pl alt. sin. ( MUL1991-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pimentera, n f alt. sin. ( MONTSA; SANCH1981; SANCH1991 )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  pimentonera, n f alt. sin. ( MOYA; MUL1991; MUL1997; PARDO1932; SANCH1981; SANCH1991 )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  pimentons, n m pl alt. sin. ( COSTA2001 )
    COSTA, Manuel; GÜEMES, Jaime (ed.). El jardí botànic de la Universitat de València. [València]: Universitat de València, cop. 2001.
    ISBN 84-370-5227-0
  • ca  bitxero, n m var. ling. ( JANSA )
    JANSÀ i GRAN, Carles. Les plantes medicinals i d'aplicació del terme municipal de Vila-seca i Salou. Vila-seca i Salou: Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou, 1985. (Monografies de Vila-seca i Salou; 10)
    ISBN 84-398-4107-8
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  pebreres coentes, n f pl var. ling. ( MUL1991; MUL1997 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
  • ca  pestetes coentes, n f pl var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  primentonera, n f var. ling. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • nc  Capsicum annuum L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

solanàcies

Nota

  • Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
    DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
bajoca (fruit tendre) bajoca (fruit tendre)

papilionàcies / fabàcies

  • ca  mongetera, n f ( BIOSF-5; DIEC2-E; SALLENT )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bajoca (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bajoquera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesol (fruit), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesol (llavor), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesoler, n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesolera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta seca (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavella (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavellera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta, n f alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • nc  Phaseolus L. ( DIEC2-E; FMPC3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2

papilionàcies / fabàcies

bajoca (fruit tendre) bajoca (fruit tendre)

papilionàcies / fabàcies

  • ca  mongetera, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoca (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E; GOMIS; HNPC-6; PELL2000-3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  bajoquera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E; PELL2000-3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  fesol (fruit), n m sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesol (llavor), n m sin. compl. ( ALPERA; DIEC2-E )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta (fruit), n f sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E; PARAD2007 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  mongeta (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E; HNPC-6; RODR )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    RODRÍGUEZ i FEMENÍAS, Juan Joaquín. Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca. Mahón: Tip. de Fábregues Hermanos, 1865-1868.
  • ca  mongeta seca (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavella (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bajoca, n f alt. sin. ( CEBALL; MUL1991; SALLENT )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bajoques, n f pl alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  fesol, n m alt. sin. ( AGELET; CLIM1998; HNPC-6; PARDO1931; SANCH1981; SANCH1991 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  fesoler, n m alt. sin. ( GENEST-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  fesolera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fesolet, n m alt. sin. ( SANTAM )
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  fesols, n m pl alt. sin. ( AGELET; LLENS1945; SALLENT; TREMP )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    Plantes de la Conca de Tremp, 1789. [Manuscrit 2473 de la Biblioteca del Palau Reial de Madrid].
  • ca  fesols (llavor), n m pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  monges, n f pl alt. sin. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  mongeta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongeta blanca (llavor), n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  mongeta comuna, n f alt. sin. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  mongeta tendra, n f alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  mongeta verda, n f alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  mongeteres, n f pl alt. sin. ( RIGAT )
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  mongetes, n f pl alt. sin. ( BASSAG; LLENS1945; RIGAT; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  mongetes (fruit), n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tavellera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  batxoquera, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fasol, n m var. ling. ( SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  fasoler, n m var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  fasolera, n f var. ling. ( BONAFE; GENEST )
    BONAFÈ BARCELÓ, Francesc. Flora de Mallorca. Mallorca: Moll, 1977-1980. 4 v.
    ISBN 84-273-0239-8
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  fresol, n m var. ling. ( CLIM1998; PARDO1931; VALL1985 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
  • ca  fresol (fruit), n m var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  fresol (llavor), n m var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  fresolera, n f var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  mungeta, n f var. ling. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • nc  Phaseolus vulgaris L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus compressus DC. var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus haematocarpus Savi var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus oblongus Savi var. ling. ( 12877 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
  • nc  Phaseolus sphaericus Savi var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus tumidus Savi var. ling. ( 12877 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0

papilionàcies / fabàcies

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
    D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torte­ta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.
bajoca de moro bajoca de moro

papilionàcies / fabàcies

  • ca  garrofer del diable, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoca de moro, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoquera de moro, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrofer pudent, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongetera d'arbre, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  arbre mongeter, n m alt. sin. ( CEBALL; MUL1997 )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
  • ca  garrofer, n m alt. sin. ( SALLENT; VAYR1897 )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrofer de moro, n m alt. sin. ( CLIM1998; NPLAG )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  garroferet de moro, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrover bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrover del diable, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrover del dianye, n m alt. sin. ( NPBOLOS-3 )
    Arxiu personal d'Oriol de Bolòs i Capdevila sobre noms de plantes.
    Extret de:
    GUERAU D'ARELLANO, C.; TORRES, N. Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 1981.
    ISBN 84-00-04963-2
  • ca  garrover del dimoni, n m alt. sin. ( BONNER; RITA )
    BONNER, Antoni. Plantes de les Balears. 3a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1977. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 1)
    ISBN 84-273-0214-2
    RITA, Joan; CARULLA, Jordi. Arbres i arbusts de les Balears: Boscos i garrigues. Palma: Ferran Sintes, DL 1996. (Educació i Societat. Didàctica; 2)
    ISBN 84-920552-4-3
  • ca  garrover pudent, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  manpudolera, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  mongeta borda, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongeta d'arbre, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongetera borda, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  tramussera borda, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  arbre monjat, n m var. ling. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  contera, n f var. ling. ( GENEST; PARDO1931; TEX )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  contera pudent, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  contera pudenta, n f var. ling. ( GENEST; PARDO1931; TEX )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  jorva, n f var. ling. ( CARIA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • nc  Anagyris foetida L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

papilionàcies / fabàcies

Nota

  • Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
  • ca  pebrotera, n f ( BONETG2006; DIEC2-E; FMPC1; GOMIS; RIGAT )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  bitxera, n f sin. compl. ( CEBALL; DIEC2-E )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bitxo, n m sin. compl. ( DIEC2-E; GOMIS; PARAD2007 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  bitxo (fruit), n m sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  coralera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrer, n m sin. compl. ( CARRIO; CEBALL; DIEC2-E; NPMASCAR )
    CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  pebrera, n f sin. compl. ( CEBALL; DIEC2-E )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrera (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrerera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrina (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pebrot (fruit), n m sin. compl. ( BASSAG; BONETG2006; DIEC2-E; GOMIS; PARAD2007 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  pebroter, n m sin. compl. ( AGELET; CEBALL; DIEC2-E; GOMIS )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  bajoca, n f alt. sin. ( NPVALL; VALL1985 )
    VALLÈS XIRAU, Joan. Noms de plantes. [Llista inèdita de noms de plantes].
    VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
  • ca  bajoquera, n f alt. sin. ( SANTAM; VALL1985 )
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
  • ca  banyeta, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  bitxeta, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  bitxo coent, n m alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  bitxos picants, n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  coral, n m alt. sin. ( FERRANDEZ; MORAL )
    FERRÁNDEZ, José Vicente; SANZ, Juan Manuel. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, DL 1993. (Colección de Estudios Altoaragoneses; 37)
    ISBN 84-86856-93-0
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • ca  coral de jardins, n m alt. sin. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  coraler, n m alt. sin. ( MORAL )
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • ca  coralet, n m alt. sin. ( AGELET; BASSAG; MUL1991; MUL1997; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  coraleta, n f alt. sin. ( MORAL )
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • ca  pebràs, n m alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  pebre, n m alt. sin. ( BASSAG; SANNA )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
    ISBN 84-7129-391-9
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin. ( ALVARN-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pebre de morro de bou, n m alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  pebre vermell, n m alt. sin. ( AGELET; ALVARN; PARAD2007 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  pebreres coents, n f pl alt. sin. ( MUL1991-REV; MUL1997-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pebrina, n f alt. sin. ( BASSAG; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  pebrot, n m alt. sin. ( BASSAG; GENEST )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  pebrots, n m pl alt. sin. ( GARCIAE-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pestetes coents, n f pl alt. sin. ( MUL1991-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pimentera, n f alt. sin. ( MONTSA; SANCH1981; SANCH1991 )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  pimentonera, n f alt. sin. ( MOYA; MUL1991; MUL1997; PARDO1932; SANCH1981; SANCH1991 )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  pimentons, n m pl alt. sin. ( COSTA2001 )
    COSTA, Manuel; GÜEMES, Jaime (ed.). El jardí botànic de la Universitat de València. [València]: Universitat de València, cop. 2001.
    ISBN 84-370-5227-0
  • ca  bitxero, n m var. ling. ( JANSA )
    JANSÀ i GRAN, Carles. Les plantes medicinals i d'aplicació del terme municipal de Vila-seca i Salou. Vila-seca i Salou: Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou, 1985. (Monografies de Vila-seca i Salou; 10)
    ISBN 84-398-4107-8
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  pebreres coentes, n f pl var. ling. ( MUL1991; MUL1997 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
  • ca  pestetes coentes, n f pl var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  primentonera, n f var. ling. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • nc  Capsicum annuum L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

solanàcies

Nota

  • Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
    DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
bajoquera bajoquera

papilionàcies / fabàcies

  • ca  fesolet, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  banyolí (llavor), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  caragirat, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  caragirat (llavor), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesolera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fesolet (llavor), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesolí (llavor), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monget (llavor), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bajoquera, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  bajoqueta, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  banyolí, n m alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  banyolins, n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  escorxatites, n m/f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  fesol, n m alt. sin. ( MALAG1982 )
    MALAGARRIGA HERAS, R.; PERERA, A. "Els noms catalans de les plantes en els diccionaris i enciclopèdies". Estudis Baleàrics (1982), núm. 6, p. 13-66.
  • ca  fesol menut, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fesol negre, n m alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  fesoler, n m alt. sin. ( DIEC1-E; MASCLANS )
    Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
    <http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fesoler menut, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fesolets, n m pl alt. sin. ( BASSAG; LLENS1945 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  fesolí, n m alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  fesols carners, n m pl alt. sin. ( MALAG1982 )
    MALAGARRIGA HERAS, R.; PERERA, A. "Els noms catalans de les plantes en els diccionaris i enciclopèdies". Estudis Baleàrics (1982), núm. 6, p. 13-66.
  • ca  fesols menuts, n m pl alt. sin. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  fesols virats, n m pl alt. sin. ( LLENS1955 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d'Igualada. Igualada: Centro de Estudios Comarcales, 1955.
  • ca  guixó, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  guixonera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  monget, n m alt. sin. ( DIEC1-E; MASCLANS )
    Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
    <http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongets, n m pl alt. sin. ( DIAZ )
    DÍAZ DURAN, Eudald. Iniciació a la recerca etnobotànica: Estudi etnobotànic del Ripollès. Barcelona, 2009. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  mongets (fruit), n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  mongets (llavor), n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • nc  Vigna unguiculata (L.) Walp. ( BIOSF-4; DIEC2-E; FMPC3 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 4, Deserts. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. 500 p.
    ISBN 84-7739-559-4
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • nc  Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl. ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • nc  Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling. ( BIOSF-4; IPNI )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 4, Deserts. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. 500 p.
    ISBN 84-7739-559-4
    The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
    <http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014]

papilionàcies / fabàcies

bajoquera bajoquera

papilionàcies / fabàcies

  • ca  mongetera, n f ( BIOSF-5; DIEC2-E; SALLENT )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bajoca (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bajoquera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesol (fruit), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesol (llavor), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesoler, n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesolera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta seca (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavella (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavellera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta, n f alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • nc  Phaseolus L. ( DIEC2-E; FMPC3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2

papilionàcies / fabàcies

bajoquera bajoquera

papilionàcies / fabàcies

  • ca  mongetera, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoca (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E; GOMIS; HNPC-6; PELL2000-3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  bajoquera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E; PELL2000-3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  fesol (fruit), n m sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  fesol (llavor), n m sin. compl. ( ALPERA; DIEC2-E )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta (fruit), n f sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E; PARAD2007 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  mongeta (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E; HNPC-6; RODR )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    RODRÍGUEZ i FEMENÍAS, Juan Joaquín. Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca. Mahón: Tip. de Fábregues Hermanos, 1865-1868.
  • ca  mongeta seca (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  monja (llavor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavella (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bajoca, n f alt. sin. ( CEBALL; MUL1991; SALLENT )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bajoques, n f pl alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  fesol, n m alt. sin. ( AGELET; CLIM1998; HNPC-6; PARDO1931; SANCH1981; SANCH1991 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  fesoler, n m alt. sin. ( GENEST-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  fesolera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fesolet, n m alt. sin. ( SANTAM )
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  fesols, n m pl alt. sin. ( AGELET; LLENS1945; SALLENT; TREMP )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    Plantes de la Conca de Tremp, 1789. [Manuscrit 2473 de la Biblioteca del Palau Reial de Madrid].
  • ca  fesols (llavor), n m pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  monges, n f pl alt. sin. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  mongeta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongeta blanca (llavor), n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  mongeta comuna, n f alt. sin. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  mongeta tendra, n f alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  mongeta verda, n f alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  mongeteres, n f pl alt. sin. ( RIGAT )
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  mongetes, n f pl alt. sin. ( BASSAG; LLENS1945; RIGAT; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  mongetes (fruit), n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tavellera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  batxoquera, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fasol, n m var. ling. ( SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  fasoler, n m var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  fasolera, n f var. ling. ( BONAFE; GENEST )
    BONAFÈ BARCELÓ, Francesc. Flora de Mallorca. Mallorca: Moll, 1977-1980. 4 v.
    ISBN 84-273-0239-8
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  fresol, n m var. ling. ( CLIM1998; PARDO1931; VALL1985 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
  • ca  fresol (fruit), n m var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  fresol (llavor), n m var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  fresolera, n f var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  mungeta, n f var. ling. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • nc  Phaseolus vulgaris L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus compressus DC. var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus haematocarpus Savi var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus oblongus Savi var. ling. ( 12877 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
  • nc  Phaseolus sphaericus Savi var. ling. ( 12877; FMPC1 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Phaseolus tumidus Savi var. ling. ( 12877 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0

papilionàcies / fabàcies

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
    D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torte­ta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.
bajoquera de moro bajoquera de moro

papilionàcies / fabàcies

  • ca  garrofer del diable, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoca de moro, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bajoquera de moro, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrofer pudent, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongetera d'arbre, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  arbre mongeter, n m alt. sin. ( CEBALL; MUL1997 )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
  • ca  garrofer, n m alt. sin. ( SALLENT; VAYR1897 )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrofer de moro, n m alt. sin. ( CLIM1998; NPLAG )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  garroferet de moro, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrover bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrover del diable, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  garrover del dianye, n m alt. sin. ( NPBOLOS-3 )
    Arxiu personal d'Oriol de Bolòs i Capdevila sobre noms de plantes.
    Extret de:
    GUERAU D'ARELLANO, C.; TORRES, N. Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 1981.
    ISBN 84-00-04963-2
  • ca  garrover del dimoni, n m alt. sin. ( BONNER; RITA )
    BONNER, Antoni. Plantes de les Balears. 3a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1977. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 1)
    ISBN 84-273-0214-2
    RITA, Joan; CARULLA, Jordi. Arbres i arbusts de les Balears: Boscos i garrigues. Palma: Ferran Sintes, DL 1996. (Educació i Societat. Didàctica; 2)
    ISBN 84-920552-4-3
  • ca  garrover pudent, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  manpudolera, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  mongeta borda, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongeta d'arbre, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  mongetera borda, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  tramussera borda, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  arbre monjat, n m var. ling. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  contera, n f var. ling. ( GENEST; PARDO1931; TEX )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  contera pudent, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  contera pudenta, n f var. ling. ( GENEST; PARDO1931; TEX )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  jorva, n f var. ling. ( CARIA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • nc  Anagyris foetida L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

papilionàcies / fabàcies

Nota

  • Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.