pebrotera - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

• ca  pebrotera, n f ( BONETG2006; DIEC2-E; FMPC1; GOMIS; RIGAT )
  BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
  ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
  ISBN 84-7306-400-3
  GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
  ISBN 84-85135-30-X
  RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
  ISBN 84-922-4459-3
• ca  bitxera, n f sin. compl. ( CEBALL; DIEC2-E )
  CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
  ISBN 84-7479-495-1
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  bitxo, n m sin. compl. ( DIEC2-E; GOMIS; PARAD2007 )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
  ISBN 84-85135-30-X
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  bitxo (fruit), n m sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E )
  BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
  ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  coralera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  pebrer, n m sin. compl. ( CARRIO; CEBALL; DIEC2-E; NPMASCAR )
  CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
  ISBN 84-7479-495-1
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
• ca  pebrera, n f sin. compl. ( CEBALL; DIEC2-E )
  CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
  ISBN 84-7479-495-1
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  pebrera (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  pebrerera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  pebrina (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  pebrot (fruit), n m sin. compl. ( BASSAG; BONETG2006; DIEC2-E; GOMIS; PARAD2007 )
  BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
  BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
  ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
  ISBN 84-85135-30-X
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  pebroter, n m sin. compl. ( AGELET; CEBALL; DIEC2-E; GOMIS )
  AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
  ISBN 84-7479-495-1
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
  ISBN 84-85135-30-X
• ca  bajoca, n f alt. sin. ( NPVALL; VALL1985 )
  VALLÈS XIRAU, Joan. Noms de plantes. [Llista inèdita de noms de plantes].
  VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
• ca  bajoquera, n f alt. sin. ( SANTAM; VALL1985 )
  SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  VALLÈS i XIRAU, Joan. "Dos breus comentaris sobre noms catalans de plantes". A: Estudis de llengua i literatura catalanes. Vol. 10, Miscelànea Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985. p. 21-25.
• ca  banyeta, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
  SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
  ISBN 84-7479-098-0
  SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
• ca  bitxeta, n f alt. sin. ( AGELET )
  AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
• ca  bitxo coent, n m alt. sin. ( AGELET )
  AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
• ca  bitxos picants, n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  coral, n m alt. sin. ( FERRANDEZ; MORAL )
  FERRÁNDEZ, José Vicente; SANZ, Juan Manuel. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, DL 1993. (Colección de Estudios Altoaragoneses; 37)
  ISBN 84-86856-93-0
  MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
• ca  coral de jardins, n m alt. sin. ( LLOFR )
  LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
  ISBN 84-7967-041-X
• ca  coraler, n m alt. sin. ( MORAL )
  MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
• ca  coralet, n m alt. sin. ( AGELET; BASSAG; MUL1991; MUL1997; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
  AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
  MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
  ISBN 84-86895-24-3
  MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
  ISBN 84-86895-88-X
  SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
  ISBN 84-7479-098-0
  SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
• ca  coraleta, n f alt. sin. ( MORAL )
  MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
• ca  pebràs, n m alt. sin. ( SALLENT )
  SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
• ca  pebre, n m alt. sin. ( BASSAG; SANNA )
  BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
  SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
  ISBN 84-7129-391-9
• ca  pebre de Caiena, n m alt. sin. ( ALVARN-REV )
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
• ca  pebre de morro de bou, n m alt. sin. ( GENEST )
  GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
  ISBN 84-7535-069-0
• ca  pebre vermell, n m alt. sin. ( AGELET; ALVARN; PARAD2007 )
  AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
  ISBN 84-393-2739-0
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  pebreres coents, n f pl alt. sin. ( MUL1991-REV; MUL1997-REV )
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
• ca  pebrina, n f alt. sin. ( BASSAG; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
  BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
  SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
  ISBN 84-7479-098-0
  SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
• ca  pebrot, n m alt. sin. ( BASSAG; GENEST )
  BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
  GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
  ISBN 84-7535-069-0
• ca  pebrot picant, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  pebrots, n m pl alt. sin. ( GARCIAE-REV )
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
• ca  pestetes coents, n f pl alt. sin. ( MUL1991-REV )
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
• ca  pimentera, n f alt. sin. ( MONTSA; SANCH1981; SANCH1991 )
  MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
  ISBN 84-7479-098-0
  SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
• ca  pimentonera, n f alt. sin. ( MOYA; MUL1991; MUL1997; PARDO1932; SANCH1981; SANCH1991 )
  MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
  ISBN 84-86895-24-3
  MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
  ISBN 84-86895-88-X
  PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
  ISBN 84-7479-098-0
  SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
• ca  pimentons, n m pl alt. sin. ( COSTA2001 )
  COSTA, Manuel; GÜEMES, Jaime (ed.). El jardí botànic de la Universitat de València. [València]: Universitat de València, cop. 2001.
  ISBN 84-370-5227-0
• ca  bitxero, n m var. ling. ( JANSA )
  JANSÀ i GRAN, Carles. Les plantes medicinals i d'aplicació del terme municipal de Vila-seca i Salou. Vila-seca i Salou: Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou, 1985. (Monografies de Vila-seca i Salou; 10)
  ISBN 84-398-4107-8
• ca  pebre de Canyena, n m var. ling. ( ALVARN )
  ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
  ISBN 84-393-2739-0
• ca  pebreres coentes, n f pl var. ling. ( MUL1991; MUL1997 )
  MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
  ISBN 84-86895-24-3
  MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
  ISBN 84-86895-88-X
• ca  pestetes coentes, n f pl var. ling. ( MUL1991 )
  MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
  ISBN 84-86895-24-3
• ca  primentonera, n f var. ling. ( NPBAL )
  BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
• nc  Capsicum annuum L. ( FMPC1 )
  BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
  ISBN 84-7306-400-3

solanàcies