balsamina salvatge
balsamina salvatge
-
ca
balsamina salvatge,
n f
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
herba de Santa Cristina,
n f alt. sin.
( MONT1986 )
MONTLLEÓ i ESPASA, M. "Paisatge vegetal amb nomenclatura popular cristiana". Muntanya. Vol. 91 (1986), núm. 744, p. 78-81.
-
ca
noli me tàngere,
n m alt. sin.
( DIEC1-E; MASCLANS )
Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
<http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
nc
Impatiens noli-tangere L.
( DIEC2-E; FMPC1 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
balsaminàcies
Nota
- La denominació noli me tàngere prové de la frase llatina NOLI ME TANGERE 'no em toquis' (paraules que Jesucrist ressuscitat adreçà a Maria Magdalena), motivada pels fruits en càpsula de la planta, que en ésser tocats s'obren i llancen violentament les llavors.
