Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

ortiga gran - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentación
  • ca  ortiga gran, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  ortiga major, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  eixordiga, n f alt. sin. ( CEBALL-REV; JAVEGA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  eixordigues, n f pl alt. sin. ( MONTSR-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  estrígols, n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  estrígols grans, n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  ortiga, n f alt. sin. ( BONETG2006; BOUCH1971; FERRAN; GCE1986; HNPC-7; LLENS1945; LLOBET; MARQUES; MUL1991; NPALV; PARAD2007; PUIGS; RIGAT; SALLENT )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    FERRAN, Josep; FERRANDO, Trinitat. Els remeis de l'àvia. Barcelona: La Llar del Llibre, 1987.
    ISBN 84-7279-290-0
    GRUP CATALÀ D'ETNOBOTÀNICA. "Un exemple de treball de camp". Butlletí del Grup Català d'Etnobotànica (1986), núm. 1, p. 4-11.
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
    ISBN 84-85194-51-9
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    LLOBET i POL, Joan. Carta de floració al Massís de Sant Llorenç del Munt. [Matadepera]: Consell Local del Medi Ambient, DL 1991.
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    ÁLVAREZ, Luis. Nota sobre 50 plantes dels voltants del Pedraforca (Monestir de Gresolet, Saldes i Maçaners). [Llista inèdita de noms de plantes].
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
    PUIGSASLLOSAS i LLAVINA, Núria [et al.]. "Plantes de la flora local". A: Centelles: Festa Major d'Estiu 1993. [Centelles]: [s.n.], DL 1993. Programa de la Festa Major.
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  ortiga barragana, n f alt. sin. ( JAVEGA; LLONG; SALLENT; VAYR1882a )
    JÀVEGA, Santi; CAMPOS, Jordi; CAO, Miquel. Plantes medicinals de les Guilleries. Granollers: Edicions Catalanes Comarcals, 1993. (Pas a Pas; 1)
    ISBN 84-86510-05-8
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Catálech de la flora de la Vall de Núria. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana, 1882.
  • ca  ortiga de llei, n f alt. sin. ( PARAD2002 )
    PARADA i SOLER, Montserrat [et al.]. Etnobotànica de les terres gironines: Natura i cultura popular a la plana interior de l'Alt Empordà i a les Guilleries. Girona: Diputació de Girona, 2002. (Francesc Eiximenis; 3)
    ISBN 84-95187-32-9
  • ca  ortiga de marge, n f alt. sin. ( LLONG-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  ortiga de riu, n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  ortiga grossa, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  ortiga negra, n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  ortigues, n f pl alt. sin. ( BONETG2006; MUL1991; MUL1997; PARAD2007; RIGAT; TEX )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  ortigues de bou, n f pl alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  picacames, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  picamoros, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  xiripia, n f alt. sin. ( BOUCH1971; SANCH1981; SANCH1991 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  aixordiga, n f var. ling. ( CEBALL; JAVEGA )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    JÀVEGA, Santi; CAMPOS, Jordi; CAO, Miquel. Plantes medicinals de les Guilleries. Granollers: Edicions Catalanes Comarcals, 1993. (Pas a Pas; 1)
    ISBN 84-86510-05-8
  • ca  astrigol, n m var. ling. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  • ca  estrigal, n m var. ling. ( FI-3 )
    CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 3, Plumbaginaceae (partim)-Capparaceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1993.
    ISBN 84-00-07375-4
  • ca  ordiga, n f var. ling. ( CEBALL; NIELL; NPBOLOS-5; NPNIN )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    Arxiu personal d'Oriol de Bolòs i Capdevila sobre noms de plantes.
    Extret de:
    ZAMORA PUIGCERCÓS, F.; ESCÚTIA FORS, E. Aproximació al poblament vegetal d'alta muntanya: La vall de Sorteny (Andorra). Barcelona: Institut d'Estudis Andorrans. Centre de Barcelona, 1993.
    ISBN 9-9920-2-001-6
    NINOT, J.M. Llista de plantes amb noms vulgars recollits a les valls de Boí i d'Espot. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  ortriga, n f var. ling. ( FI-3 )
    CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 3, Plumbaginaceae (partim)-Capparaceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1993.
    ISBN 84-00-07375-4
  • ca  ortriga de marge, n f var. ling. ( LLONG )
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
  • ca  ortriga gran, n f var. ling. ( LLONG )
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
  • ca  otriga, n f var. ling. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  ultriga, n f var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  urdiga, n f var. ling. ( NIELL; NPNIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    NIELL, Manel. Llistat de noms de plantes d'Andorra, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  urdigues, n f pl var. ling. ( CEBALL; FI-3 )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 3, Plumbaginaceae (partim)-Capparaceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1993.
    ISBN 84-00-07375-4
  • ca  utrigues, n f pl var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  viltiga-viltiga, n f var. ling. ( CARIA )
    CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
  • ca  vírtiga-vírtiga, n f var. ling. ( CARIA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  xordica, n f var. ling. ( MORAL )
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • ca  xordiga, n f var. ling. ( FI-3 )
    CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 3, Plumbaginaceae (partim)-Capparaceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1993.
    ISBN 84-00-07375-4
  • nc  Urtica dioica L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

urticàcies

Nota

  • Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.