ortiga petita - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

• ca  ortiga petita, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
  ISBN 84-85135-25-3
• ca  ortiga barragana, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
  ISBN 84-85135-25-3
• ca  estrígol, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  estrígols, n m pl alt. sin. ( PARAD2007 )
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  guardià, n m alt. sin. ( CLIM1993; NPBOLOS-1 )
  CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
  Arxiu personal d'Oriol de Bolòs i Capdevila sobre noms de plantes.
  Extret de:
  GRUP ARÇOT D'ESTUDI I DIDÀCTICA DE LA NATURA. Guies de camp: Comunitats vegetals. 2a ed. Alacant: Grup Arçot, 1987.
• ca  guardiana, n f alt. sin. ( BARBER )
  BARBER VALLÈS, Antoni; REDERO PLAZA, Sara (dir.). Aproximació al coneixement etnobiològic i etnoecològic d'Ibi (Foia de Castalla-L'Alcoià, Alacant). [S.l.]: Identia Institute, 2005.
  ISBN 84-609-6555-4
• ca  guardians, n m pl alt. sin. ( PELL2000-1 )
  PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
  ISBN 84-89663-58-0
• ca  herba d'ortigues, n f alt. sin. ( MUL1991 )
  MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
  ISBN 84-86895-24-3
• ca  herba piquera, n f alt. sin. ( CLIM1990 )
  CLIMENT i GINER, Daniel. "El paisatge vegetal de la Marina Alta". Aguaits (1990), núm. 4, p. 75-83.
• ca  ortiga, n f alt. sin. ( ALANYA; AMENGV; BARBER; BARTR; BOUCH1971; BRULL; GRAU; HNPC-6; LLENS1945; NPMASCAR; PALAU; PARAD2007; PELL2000-1; RIPOLL; ROSELLO; SALLENT; VAYR1920 )
  ALANYÀ i ROIG, Josep. Etnografia de la Terra Alta: Projecte per a la recerca etnoantropològica. Gandesa: Consell Comarcal de la Terra Alta, 2003.
  ISBN 84-931184-2-7
  AMENGUAL i VICENS, Carles. Gloses i plantes medicinals. Palma de Mallorca: José J. de Olañeta; Barcelona: Liberduplex, DL 2000. (La Foradada; 68)
  ISBN 84-7651-825-0
  BARBER VALLÈS, Antoni; REDERO PLAZA, Sara (dir.). Aproximació al coneixement etnobiològic i etnoecològic d'Ibi (Foia de Castalla-L'Alcoià, Alacant). [S.l.]: Identia Institute, 2005.
  ISBN 84-609-6555-4
  BARTROLÍ i ROMEU, Marta (dir.). La tradició remeiera a l'Anoia: Infusions, ungüents, creences i tabús. Igualada: Òmnium Cultural, 1989.
  BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  BRULL, Josep M. Tivissa: Un poble antic de la Catalunya nova. Barcelona: Biblioteca "Mestre Cabré", DL 1984.
  ISBN 84-85709-36-5
  GRAU BONO, Vicente. Topografía médica de Tabernes de Valldigna. Tabernes de Valldigna: Centre Excursionista de Tabernes de la Valldigna, 1983.
  ISBN 84-300-8603-X
  [Facsímil de la memoria: Alcira: Instituto Médico Valenciano, 1927]
  FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
  ISBN 84-7739-015-0
  LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  PALAU FERRER, Pere C. Les plantes medicinals baleàriques. 5a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1993. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 4)
  ISBN 84-273-0296-7
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
  ISBN 84-89663-58-0
  RIPOLL, Lluís. Herbes i remeis casolans. Barcelona: H.M.B., 1985.
  ISBN 84-86054-30-3
  ROSELLÓ GIMENO, Roberto. Catálogo florístico y vegetación del término municipal de Borriana. Borriana: Ajuntament de Borriana, 1988. (Papers; 13)
  SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
• ca  ortiga menor, n f alt. sin. ( PARAD2007 )
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  ortiga menuda, n f alt. sin. ( CALDUC; FI-3; MOYA; MUL1991 )
  CALDUCH i ALMELA, Manuel. Plantes vasculars del quadrat UTM 31S CE01: Els Colombrets = Vascular plants of the UTM square 31S CE01: The Colombrets Islands. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1992. (Orca: Catàlegs Florístics Locals; 4)
  ISBN 84-7283-199-X
  CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 3, Plumbaginaceae (partim)-Capparaceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1993.
  ISBN 84-00-07375-4
  MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
  ISBN 84-86895-24-3
• ca  ortiga senzilla, n f alt. sin. ( BONETG2006 )
  BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
  ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
• ca  ortiga xicoteta, n f alt. sin. ( ASENSI )
  ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
  ISBN 84-7502-250-2
• ca  ortigó, n m alt. sin. ( AGELET; RIGAT )
  AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
  ISBN 84-922-4459-3
• ca  ortigola, n f alt. sin. ( MASCLANS )
  MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
  ISBN 84-85135-25-3
• ca  ortigons, n m pl alt. sin. ( RIGAT; VALL2011 )
  RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
  ISBN 84-922-4459-3
  VALLÈS XIRAU, Joan (coord.). "Botànica estimada: Etnobotànica, una ciència de persones i plantes". Mètode (2011-2012), núm. 72, p. 51-107.
• ca  ortigues, n f pl alt. sin. ( MUL1991; PARAD2007 )
  MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
  ISBN 84-86895-24-3
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  ortigues barraganes, n f pl alt. sin. ( RIGAT )
  RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
  ISBN 84-922-4459-3
• ca  ortigues d'hort, n f pl alt. sin. ( PEIX-REV )
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
• ca  ortigues petites, n f pl alt. sin. ( BONETG2006 )
  BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
  ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
• ca  picacama, n f alt. sin. ( CANO )
  CANO VILLANUEVA, José Pantaleón. Notes per a l'estudi etnobotànic de les aplicacions tradicionals de plantes medicinals a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Bellaterra, 1993. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Plantes medicinals, del Programa de doctorat "Botànica", Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona].
• ca  xiripia, n f alt. sin. ( BOUCH1971 )
  BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
• ca  astrigol, n m var. ling. ( BOUCH1971 )
  BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
• ca  ortigres, n f pl var. ling. ( PARDO1932 )
  PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
• ca  ortise, n f var. ling. ( TEX )
  TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
• ca  patos, n m pl var. ling. ( CLIM1990 )
  CLIMENT i GINER, Daniel. "El paisatge vegetal de la Marina Alta". Aguaits (1990), núm. 4, p. 75-83.
• ca  pica pato, n m var. ling. ( BANY2000 )
  BANYULS PÉREZ, B.; SOLER MARÍ, J.X. El paisatge vegetal de Teulada (la Marina Alta). Teulada: Ajuntament de Teulada: Associació Cultural Amics de Teulada: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2000.
  ISBN 84-607-1003-3
• ca  pica-mato, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
  PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
  ISBN 84-89663-58-0
• ca  picapato, n m var. ling. ( BANY2000-REV; PELL2000-1-REV )
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
• ca  ultriga, n f var. ling. ( PARAD2007 )
  PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
• ca  urdigues, n f pl var. ling. ( LLENS1953 )
  LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excusiones por el Pirineo leridano: Años 1951 y 1952". Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura (1953), p. 71-104.
• ca  urtiga berragana, n f var. ling. ( TEX )
  TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
• ca  viltiga-viltiga, n f var. ling. ( CARIA )
  CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
• ca  vírtiga-vírtiga, n f var. ling. ( SANNA )
  SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
  ISBN 84-7129-391-9
• ca  xurdiga, n f var. ling. ( CEBALL )
  CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
  ISBN 84-7479-495-1
• ca  xurdigues, n f pl var. ling. ( LLENS1946 )
  LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Notas botánicas y forestales sobre la comarca del Alto Pallars (Pirineo Leridano)". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura. Vol. 6 (1946-1947), p. 267-288.
• nc  Urtica urens L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
  ISBN 84-7306-400-3

urticàcies