Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentación
Reseda macrostachya Lange (*) Reseda macrostachya Lange (*)

resedàcies

  • ca  centurió, n m ( GENEST-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  enturió, n m var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • nc  Reseda suffruticosa subsp. barrelieri (Müll. Arg.) Fern. Casas ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Reseda barrelieri Müll. Arg. sin. compl. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Reseda macrostachya Lange var. ling. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

resedàcies

Nota

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
Reseda odorata L. Reseda odorata L.

resedàcies

  • ca  marduixí, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  galda, n f alt. sin. ( BECK-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gavarró, n m alt. sin. ( BECK )
    BECKETT, Elspeth. Wild flowers of Majorca, Minorca and Ibiza: With keys to the flora of the Balearic Islands. Rotterdam: Balkema, 1988.
    ISBN 90-6191-634-8
  • ca  herba de l'amor, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  minyoneta, n f alt. sin. ( GENEST; LLOFR; NPMASCAR )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  reseda, n f alt. sin. ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  amor de jí, n m var. ling. ( SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  amordegí, n m var. ling. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  amordeguí, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  gualda, n f var. ling. ( BECK )
    BECKETT, Elspeth. Wild flowers of Majorca, Minorca and Ibiza: With keys to the flora of the Balearic Islands. Rotterdam: Balkema, 1988.
    ISBN 90-6191-634-8
  • ca  mardugi, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  mardugí, n m var. ling. ( BASSAG; VAYR1897 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].
  • nc  Reseda odorata L. ( 12345; DIEC2-E )
    TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]

resedàcies

Reseda phyteuma L. Reseda phyteuma L.

resedàcies

  • ca  pebrots de ruc, n m pl ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  botges, n f pl alt. sin. ( GUT-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  galda, n f alt. sin. ( BARAC-REV; BOUCH1975-REV; LLENS1945-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gavarró, n m alt. sin. ( MARQUES )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
  • ca  marduixí, n m alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  marduixí del camp, n m alt. sin. ( NUET1987b )
    NUET i BADIA, Josep. Flòrula vascular de la muntanya dels Mollons (La Pobla de Claramunt, Anoia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana: Rafael Dalmau, 1987.
    ISBN 84-232-0261-7
  • ca  minyoneta, n f alt. sin. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • ca  pebrot de ruc, n m alt. sin. ( MARQUES; RIBAP )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
    RIBA i PIJUAN, Ferran. Males herbes dels conreus de cereals de la Segarra: Les flors més comunes dels nostres camps. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, DL 1992. (Coneixement de l'Entorn Natural de la Segarra; 4)
  • ca  botxes, n f pl var. ling. ( GUT )
    GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
  • ca  farolilla, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  farolillo, n m var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  gavarro, n m var. ling. ( RIBAP )
    RIBA i PIJUAN, Ferran. Males herbes dels conreus de cereals de la Segarra: Les flors més comunes dels nostres camps. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, DL 1992. (Coneixement de l'Entorn Natural de la Segarra; 4)
  • ca  gualda, n f var. ling. ( BARAC; BOUCH1975; LLENS1945 )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  mardugi, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • nc  Reseda phyteuma L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

resedàcies

Reseda sp. pl. Reseda sp. pl.

resedàcies

  • ca  centurió, n m ( MASCLANS-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin. ( NPTORR )
    TORRES, N. Noms de plantes d'Eivissa. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  enturió, n m var. ling. ( DIEC1-E; MASCLANS )
    Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
    <http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Reseda sp. pl. ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2

resedàcies

Nota

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
Reseda stricta Pers. Reseda stricta Pers.

resedàcies

  • ca  gandalla estreta, n f ( FPC-2-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  marduixí, n m alt. sin. ( MONTSA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gandaia estreta, n f var. ling. ( FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • ca  mardují, n m var. ling. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • nc  Reseda stricta Pers. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Reseda erecta Lag. var. ling. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

resedàcies

Reseda suffruticosa subsp. barrelieri (Müll. Arg.) Fern. Casas Reseda suffruticosa subsp. barrelieri (Müll. Arg.) Fern. Casas

resedàcies

  • ca  centurió, n m ( GENEST-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  enturió, n m var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • nc  Reseda suffruticosa subsp. barrelieri (Müll. Arg.) Fern. Casas ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Reseda barrelieri Müll. Arg. sin. compl. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Reseda macrostachya Lange var. ling. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

resedàcies

Nota

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
Retama monosperma (L.) Boiss. Retama monosperma (L.) Boiss.

papilionàcies / fabàcies

  • ca  ginesta blanca, n f ( GENEST; LLOFR; MOLL2004c )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.
  • ca  ginesta de flor blanca, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  ginestell, n m alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  ginestera blanca, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Retama monosperma (L.) Boiss. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Genista monosperma (L.) Lam. sin. compl. ( 12877 )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
  • nc  Lygos monosperma (L.) Heywood var. ling. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

papilionàcies / fabàcies

Retama sphaerocarpa (L.) Boiss. Retama sphaerocarpa (L.) Boiss.

papilionàcies / fabàcies

  • ca  ginesta vimenera, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fiquera, n f alt. sin. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  ginesta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  ginesta vimetera, n f alt. sin. ( BIOSF-5; MORAG )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    MORAGUES BOTEY, Eva; RITA LARRUCEA, Joan. Els vegetals introduïts a les Illes Balears. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient, 2005. (Documents Tècnics de Conservació, 11)
  • ca  ginestell, n m alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  ginestera, n f alt. sin. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  ginestera borda, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  ginestera vimenera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  ginestera vimetera, n f alt. sin. ( CEBALL; MORAG )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MORAGUES BOTEY, Eva; RITA LARRUCEA, Joan. Els vegetals introduïts a les Illes Balears. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient, 2005. (Documents Tècnics de Conservació, 11)
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  ginestrera, n f var. ling. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  retama, n f var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  retrama, n f var. ling. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • nc  Retama sphaerocarpa (L.) Boiss. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Lygos sphaerocarpa (L.) Heywood var. ling. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

papilionàcies / fabàcies

Reutera puberula Loscos et J. Pardo Reutera puberula Loscos et J. Pardo

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  matafaluga, n f ( CLIM1993-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  matafaluga gràcil, n f alt. sin. ( FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • ca  matalafua, n f var. ling. ( CLIM1993 )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
  • nc  Pimpinella espanensis M. Hiroe ( FMPC1; FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • nc  Reutera puberula Loscos et J. Pardo sin. compl. ( FMPC1; FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • nc  Pimpinella gracilis (Boiss.) Pau var. ling. ( FMPC1; FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9

umbel·líferes / apiàcies

Rhagadiolus edulis Gaertn. Rhagadiolus edulis Gaertn.

compostes / asteràcies

  • ca  ungla del dimoni, n f ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  • nc  Rhagadiolus stellatus (L.) Gaertn. subsp. edulis (Gaertn.) O. Bolòs et Vigo ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Rhagadiolus edulis Gaertn. sin. compl. ( 12345 )
    TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.

compostes / asteràcies