Back to top
  • ca  Dasara, n f
  • ca  Dussera, n f
  • ca  Vijadayashami, n f

Hinduisme

Definición
Festivitat hindú que commemora la victòria de Rama, avatar de Vixnu, sobre el rei dimoni de deu caps, Ravana, i la victòria de la deessa Durga/Kali contra el dimoni.

Nota

  • La Dasara se celebra el desè dia del mes d'ashvin, com a culminació de la celebració dels nou dies de combat celebrats a la festa de Navaratri. Durant la festa es veneren sobretot tres aspectes de la divinitat: Durga/Kali, Lakshmi i Sarasvati.
  • ca  yazidita, n m, f
  • ca  dasni, n m, f sin. compl.

Islam

Definición
Seguidor del yazidisme.
  • ca  dastar, n m

Sikhisme

Definición
Turbant amb el qual els homes sikhs es recullen els cabells.

Nota

  • Els homes i les dones sikhs iniciats en la khalsa no es tallen mai els cabells i, per tant, els tenen llarguíssims. Els homes se'ls recullen en un dastar: una peça de tela de diversos metres de llargada i d'un sol color, que pot variar en funció del valor que s'associa al color, de si és un dia especial o per raons estètiques, perquè faci joc amb la roba que es porta. Abans d'enrotllar-se'l al cap, l'humitegen i l'estiren, com si fos un llençol, perquè quedi bé. Per tal que s'aguanti, poden fer servir una agulla de cosir. Portar el dastar és una forma que tenen els sikhs d'expressar la seva fe. Simbolitza valors com ara dignitat, honor, coratge, espiritualitat, pietat, etc. En la cultura tradicional panjabi, a aquells que han servit desinteressadament els altres se'ls honora regalant-los dastars. El turbant s'ha convertit en el símbol identificador dels sikhs, ja que sovint se'ls reconeix pel dastar i la barba llarga. Hi ha diferents estils de portar-lo i algunes dones també el porten, tot i que la majoria opten pel mocador.
  • La denominació dastar significa, en panjabi, 'turbant'.
  • ca  dawa

Islam

Definición
Predicació del missatge islàmic.
deisme deisme

Ciències de la religió

  • ca  deisme, n m

Ciències de la religió

Definición
Moviment que reconeix l'existència d'un Déu personal, principi i causa de l'univers, però que rebutja la religió revelada.

Nota

  • La denominació deisme apareix per primer cop al segle XVIII arran de l'enfrontament de la Il·lustració amb l'Església. Amb el deisme, s'intenta combatre els prejudicis, la coacció, l'autoritat i els dogmes del cristianisme. Les característiques del deisme són, de manera resumida, les següents: afirmació d'una religió natural fruit de la raó i de les intuïcions de les persones; rebuig de la religió revelada, sobretot del cristianisme; intuïció d'un ésser superior; escepticisme respecte de l'altra vida. El deisme té els seus principals representants en els autors de l'Enciclopèdia i en general en els pensadors del segle XVIII. Obre una via a l'anomenada religió dels filòsofs i savis. A diferència del teisme, el Déu del deisme no és una persona sinó un concepte.
dejuni i abstinència dejuni i abstinència

Ciències de la religió

  • ca  dejuni i abstinència, n m

Ciències de la religió

Definición
Forma de penitència quant a menjars i begudes, comuna a moltes tradicions religioses.
  • ca  delmar, v tr

Protestantisme

Definición
Pagar el delme.
  • ca  delme, n m

Protestantisme

Definición
Desena part dels ingressos que es dona com a ofrena per al sosteniment de les activitats de la congregació i la denominació a la qual es pertany.

Nota

  • El pagament del delme era ja ordenat a l'Antic Testament i constituïa una pràctica habitual entre els jueus. Les esglésies cristianes occidentals adopten el delme, que esdevé obligatori a l'Europa occidental durant uns quants segles. En canvi, les esglésies ortodoxes mai no van acceptar la idea del delme i no el van posar en pràctica. Els diners del delme es feien servir per a sostenir el clergat, mantenir les esglésies i assistir els pobres. Amb la Reforma protestant, el delme es manté als països protestants. Al llarg dels segles XIX i XX l'obligatorietat del delme va desapareixent a gairebé la totalitat de països catòlics i en la majoria dels països protestants. Actualment, és una pràctica corrent, però no obligatòria, en molts grups protestants. Algunes esglésies concretes, com l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies i l'Església Adventista del Setè Dia, demanen encara el pagament del delme als seus membres.
demiürg demiürg

Ciències de la religió

  • ca  demiürg, n m

Ciències de la religió

Definición
L'ordenador del món, que actua sobre la matèria primigènia, informe i eterna, en el pensament grec.
denominació denominació

Protestantisme

  • ca  denominació, n f

Protestantisme

Definición
Nom que identifica cadascuna de les famílies de congregacions protestants, segons la seva adscripció.