dhikr
dhikr
Islam
- ca dhikr, n m
Islam
Definición
Invocació que es fa per recordar Déu.
Nota
- L'Alcorà diu: "I si oblideu, recordeu", "Recordeu-Me. I Jo us recordaré" (2:152). Tots els actes d'adoració dels musulmans són considerats dhikr, ja que la religió consisteix essencialment a recordar Déu. La recitació de fórmules extretes de l'Alcorà n'és un. La declaració de fe "La illaha illa'Llah" és la invocació essencial, i se l'anomena "la clau del Jardí". El dhikr -en tant que invocació- és una pràctica quotidiana per a aquells que es volen dedicar a la ciència del tassàwwuf -conegut també com a sufisme. El sufisme se centra en l'autopurificació, l'autoconeixement i el coneixement experiencial de Déu, i l'assoliment de la perfecció humana mitjançant l'excel·lència moral i espiritual. Aquest tipus de dhikr és un exercici espiritual del cor anomenat dhikru'llah, que significa simplement 'recordar Déu'. S'acostuma a practicar individualment i col·lectivament, tant en veu alta com en silenci i en estat de purificació ritual. A través del record s'estableix l'equilibri en l'ànima, "No és a través del record de Déu que els cors estan tranquils?" (13:28) pregunta retòricament l'Alcorà. Els musulmans que volen aprofundir i comprometre's en aquest camí -els "sufís"- normalment s'incorporen a una tariqa (camí) on reben educació i guia espiritual d'un xeic (literalment 'ancià') que els orienta en el seu viatge de purificació individual. Hi ha diferents turuq (plural de tariqa), totes beuen de l'Alcorà i la sunna i són la continuació de l'ensenyament espiritual començat pel profeta Muhàmmad amb els seus companys i companyes. Cada tariqa té un wird, comunament traduït per 'lletania'.
- La denominació dhikr significa, en àrab, 'recordar'.
dhimmi
dhimmi
Islam
- ca dhimmi, n m
Islam
Definición
No-musulmà que estava protegit en terra de l'islam.
Nota
- La protecció dels dhimmis, vigent des del principi de l'islam i suprimida oficialment després de la Primera Guerra Mundial en l'Imperi otomà, venia d'un decret que garantia en principi als no-musulmans els mateixos drets que als musulmans. Però aquest estatus de protegit que permetia als jueus i als cristians de practicar la seva religió en un país islàmic, els obligava a pagar un impost especial i a renunciar a alguns drets (no podien tenir armes ni cavall i el dret islàmic prevalia en cas de conflicte). Aquest estatut va permetre a molts jueus i cristians aconseguir alts càrrecs, però no va ser sempre respectat: hi va haver, a vegades, discriminacions i persecucions, especialment durant les croades i sota la dinastia fatimita.
dia de l'Expiació
dia de l'Expiació
Judaisme
- ca dia de l'Expiació, n m
- ca Yom Kippur, n m sin. compl.
Judaisme
Definición
Dia que la tradició jueva, seguint el manament bíblic, estableix per al penediment, l'autoavaluació i el canvi a fi de millorar en la conducta personal.
Nota
- Tot això es promou dedicant el dia de l'Expiació a l'oració, la meditació i l'estudi, en un marc comunitari, i fent un dejuni total de 24 hores.
diaca | diaconessa
diaca | diaconessa
Cristianisme
- ca diaca | diaconessa, n m, f
Cristianisme
Definición
Ajudant nomenat pels apòstols en l'Església primitiva.
diaca | diaconessa
diaca | diaconessa
Cristianisme
- ca diaca | diaconessa, n m, f
Cristianisme
Definición
Cristià ordenat que té la missió d'ajudar els sacerdots en les celebracions litúrgiques i també en qüestions pastorals o financeres.
diaca | diaconessa
diaca | diaconessa
Protestantisme
- ca diaca | diaconessa, n m, f
Protestantisme
Definición
Persona elegida per l'assemblea per a ajudar el pastor i exercir altres serveis a la congregació.
diaconia
diaconia
Protestantisme
- ca diaconia, n f
Protestantisme
Definición
Institució benèfica de l'Església evangèlica.
diàleg interreligiós
diàleg interreligiós
Ciències de la religió
- ca diàleg interreligiós, n m
Ciències de la religió
Definición
Intercanvi de paraules i escolta recíproca que compromet en peu d'igualtat els creients de diferents tradicions religioses.
Nota
- El concepte de diàleg interreligiós s'entén i es practica en quatre sentits principals: com a diàleg de la vida quan les persones s'esforcen per viure en un esperit d'obertura i bon veïnatge; com a diàleg de l'acció quan subjectes de diferents religions col·laboren amb vista al desenvolupament integral i en defensa de la llibertat; com a diàleg de l'experiència religiosa quan persones arrelades a les seves pròpies tradicions religioses comparteixen l'oració i la contemplació, la fe i les vies de cerca de Déu o l'absolut; com a diàleg de l'intercanvi teològic i filosòfic quan els experts miren d'entendre més profundament les diferents herències religioses i apreciar-ne els valors espirituals. No hem d'oblidar la circularitat i la interrelació entre aquestes quatre classes de diàleg, ni la manera com actualment va adquirint rellevància tot allò que fa referència a la comunicació de la vida, de l'acció i de l'experiència per damunt del debat ideològic; per això es parla, més que de diàleg, de trobament interreligiós.
diàleg pastoral
diàleg pastoral
Protestantisme
- ca diàleg pastoral, n m
Protestantisme
Definición
Conversa que sosté el pastor sobre un tema que preocupa un creient que busca orientació espiritual, en un marc de lectura bíblica i pregària.
Nota
- El diàleg pastoral no crea un lligam tan estret com la confessió auricular, no practicada en el protestantisme, però igualment estableix el compromís de guardar el secret, excepte en casos extrems, com ara denunciar un crim.
dianètica
dianètica
Noves religions
- ca dianètica, n f
Noves religions
Definición
Metodologia que busca ajudar a alleujar sensacions i emocions no desitjades, pors irracionals i trastorns espirituals que puguin afectar el benestar de la persona.
Nota
- La dianètica és una tècnica desenvolupada per L. Ronald Hubbard, fundador de la cienciologia. Es va presentar públicament per primera vegada el 9 de maig de 1950 al best-seller Dianètica: el poder del pensament sobre el cos. Aquesta tècnica busca recuperar la racionalitat i el seny mitjançant l'erradicació del dolor de la vida de l'individu, considerant el que "l'ànima fa al cos". Dianètica fou el terme que Hubbard va emprar per a anomenar un tipus de teràpia que gira al voltant de l'afirmació que les empremtes destructives d'experiències passades, anomenades engrames, s'acumulen en la consciència de les persones. Hubbard va idear un mètode per dissipar aquests engrames i produir un estat d'alliberament, anomenat clear, gràcies a l'aplicació de la tècnica, que suposa el pas per una diversitat esglaonada de nivells de consciència. En aquest procés es fa servir a la vegada el diàleg amb un "auditor" i l'ús d'un instrument electrònic anomenat E-meter per a detectar les àrees amb trauma espiritual. En alguns casos es considera simplement una tècnica psicoterapèutica.
- La denominació dianètica prové etimològicament de les paraules gregues dia, que significa 'a través', i nous, que significa 'intel·ligència, esperit, ment'.
