Back to top
pregària pregària

Ciències de la religió

  • ca  oració, n f
  • ca  pregària, n f

Ciències de la religió

Definición
Acció de dirigir-se oralment o mentalment a la divinitat.

Nota

  • L'oració és un fenomen religiós universal que respon a la predisposició humana natural per a expressar amb paraules les idees i els sentiments. De la mateixa manera que l'home es comunica naturalment amb els seus semblants mitjançant paraules, també s'adreça instintivament a les potències sobrenaturals en les quals creu pel mateix mitjà. Encara que l'oració fou en els seus orígens una manifestació espontània, de seguida va adoptar fórmules fixes, que freqüentment van ser consignades per escrit. Aquestes fórmules es van considerar moltes vegades inalterables pel seu caràcter sagrat i van entrar a formar part del culte litúrgic. L'oració adopta estils i estructures diferents segons sigui de súplica, de lloança, de penediment o de petició.
pregària de Jesús pregària de Jesús

Cristianisme ortodox

  • ca  pregària de Jesús, n f

Cristianisme ortodox

Definición
Pregària que, en la tradició de l'hesicasme­, es repeteix contínuament, acompanyada del control de la respiració i la concentració de l'atenció en el cor, com a camí per a la unió amb Déu.

Nota

  • La fórmula més habitual de la pregària de Jesús és: "Senyor Jesús, Fill de Déu, tingueu pietat de mi, pecador". La pregària de Jesús popularment també s'anomena pregària del cor.
  • ca  prelat, n m

Catolicisme

Definición
Eclesiàstic preeminent, ja sigui amb caràcter honorífic o per la seva jurisdicció, com en el cas d'alguns bisbes i abats.
prelatura personal prelatura personal

Catolicisme

  • ca  prelatura personal, n f

Catolicisme

Definición
Organització de l'Església catòlica, formada per sacerdots o per sacerdots i laics, que es regeix per uns estatuts donats per la Santa Seu i està encapçalada per un bisbe prelat, de manera que la seva jurisdicció està més lligada a les persones que en són membres que no al territori, com és tradicional.

Nota

  • La figura de la prelatura personal va ser creada el 1982.
presbiteral presbiteral

Catolicisme

  • ca  presbiteral, adj

Catolicisme

Definición
Relatiu o pertanyent al presbiteri o als preveres.
presbiterat presbiterat

Protestantisme

  • ca  presbiterat, n m

Protestantisme

Definición
Conjunt de preveres d'un sínode o una denominació.
presbiterat presbiterat

Protestantisme

  • ca  presbiterat, n m

Protestantisme

Definición
Ministeri del prevere.
  • ca  presbiteri, n m

Catolicisme

Definición
Conjunt de tots els preveres d'una església presidits pel bisbe.
presbiteri presbiteri

Protestantisme

  • ca  presbiteri, n m

Protestantisme

Definición
Consell d'ancians, pastors i laics, en el presbiterianisme.
  • ca  presbiteri, n m
  • ca  santuari, n m

Catolicisme

Definición
Part de l'església situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major.