pregària
pregària
Ciències de la religió
- ca oració, n f
- ca pregària, n f
Ciències de la religió
Definició
Acció de dirigir-se oralment o mentalment a la divinitat.
Nota
- L'oració és un fenomen religiós universal que respon a la predisposició humana natural per a expressar amb paraules les idees i els sentiments. De la mateixa manera que l'home es comunica naturalment amb els seus semblants mitjançant paraules, també s'adreça instintivament a les potències sobrenaturals en les quals creu pel mateix mitjà. Encara que l'oració fou en els seus orígens una manifestació espontània, de seguida va adoptar fórmules fixes, que freqüentment van ser consignades per escrit. Aquestes fórmules es van considerar moltes vegades inalterables pel seu caràcter sagrat i van entrar a formar part del culte litúrgic. L'oració adopta estils i estructures diferents segons sigui de súplica, de lloança, de penediment o de petició.
pregària de Jesús
pregària de Jesús
Cristianisme ortodox
- ca pregària de Jesús, n f
Cristianisme ortodox
Definició
Pregària que, en la tradició de l'hesicasme, es repeteix contínuament, acompanyada del control de la respiració i la concentració de l'atenció en el cor, com a camí per a la unió amb Déu.
Nota
- La fórmula més habitual de la pregària de Jesús és: "Senyor Jesús, Fill de Déu, tingueu pietat de mi, pecador". La pregària de Jesús popularment també s'anomena pregària del cor.
prelat
prelat
Catolicisme
- ca prelat, n m
Catolicisme
Definició
Eclesiàstic preeminent, ja sigui amb caràcter honorífic o per la seva jurisdicció, com en el cas d'alguns bisbes i abats.
prelatura personal
prelatura personal
Catolicisme
- ca prelatura personal, n f
Catolicisme
Definició
Organització de l'Església catòlica, formada per sacerdots o per sacerdots i laics, que es regeix per uns estatuts donats per la Santa Seu i està encapçalada per un bisbe prelat, de manera que la seva jurisdicció està més lligada a les persones que en són membres que no al territori, com és tradicional.
Nota
- La figura de la prelatura personal va ser creada el 1982.
presbiteral
presbiteral
Catolicisme
- ca presbiteral, adj
Catolicisme
Definició
Relatiu o pertanyent al presbiteri o als preveres.
presbiterat
presbiterat
Protestantisme
- ca presbiterat, n m
Protestantisme
Definició
Conjunt de preveres d'un sínode o una denominació.
presbiterat
presbiterat
Protestantisme
- ca presbiterat, n m
Protestantisme
Definició
Ministeri del prevere.
presbiteri
presbiteri
Catolicisme
- ca presbiteri, n m
Catolicisme
Definició
Conjunt de tots els preveres d'una església presidits pel bisbe.
presbiteri
presbiteri
Protestantisme
- ca presbiteri, n m
Protestantisme
Definició
Consell d'ancians, pastors i laics, en el presbiterianisme.
presbiteri
presbiteri
Catolicisme
- ca presbiteri, n m
- ca santuari, n m
Catolicisme
Definició
Part de l'església situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major.