Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de religions

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  smrti, n f

Hinduisme

Definición
Escriptura sagrada de l'hinduisme que representa la tradició, per oposició a la shruti.

Nota

  • La smrti consisteix en un conjunt de textos que comprèn parts ritualistes de la revelació, tractats de lleis socioreligioses (Dharma-sastras), les dues epopeies (Ramayana i Mahabharata), els Purana i els tantres. Dintre el Mahabharata, el poema del Bhagavad-Gita constitueix ell sol una smrti. L'autoritat d'aquests textos depèn de la no-contradicció amb la revelació, encara que no tenen l'autoritat dels textos revelats.
  • La denominació smrti significa, literalment, 'allò recordat'.
  • ca  Societat Aetherius

Noves religions

Definición
Comunitat fundada l'any 1954 a la Gran Bretanya per George King, que creu en els extraterrestres i en una lluita entre el bé i el mal.

Nota

  • La Societat Aetherius creu que el mal està encarnat per una ment científica i diabòlica que utilitza una computadora enorme. El fundador, George King, assegurava haver tingut contacte amb Aetherius, provinent del planeta Venus, i amb Jesucrist.
  • ca  Societat d'Amana
  • ca  Comunitat de la Veritable Inspiració sin. compl.

Esglésies lliures

Definición
Associació cristiana fundada a Alemanya l'any 1714.

Nota

  • La Societat d'Amana manté idees pietistes i creu en l'actualitat de la inspiració. Molts dels seus membres es van establir a Amana (Iowa, EUA) el 1842, on encara perviuen en una petita societat de tipus comunista.
  • ca  Societat dels Amics

Esglésies lliures

Definición
Nom oficial que rep l'organització dels quàquers.
  • ca  Societat Unida dels Creients en el Segon Adveniment de Jesucrist

Esglésies lliures

Definición
Comunitat de tipus mil·lenarista fundada per Ann Lee a partir de l'avivament quàquer que es va produir a Anglaterra cap al 1747.

Nota

  • La mare Ann (1736-1784) anuncià la vinguda imminent de Jesucrist en forma de dona i la corrupció del món present. La fundadora va rebre una revelació de Jesucrist on se li anuncià que ella estava inspirada per l'Esperit-Mare i que era la Mare del mil·lenni. Els shakers, o tremoladors, van emigrar a les colònies d'Amèrica (1774), on van fundar diverses comunitats. La predicació itinerant de la mare Ann va dur a la creació de noves comunitats, en les quals es posaven totes les coses en comú, s'obligava al treball sense remuneració personal i s'exigia la pràctica del celibat. L'originalitat doctrinal de la Societat Unida dels Creients en el Segon Adveniment de Jesucrist rau en la creença del doble principi diví: un de masculí (Déu Pare) i un altre de femení (Déu Mare). Els shakers realitzen el culte en comú, manifestat en llargues cerimònies on es barregen la predicació, el cant i les danses amb tremolors i convulsions corporals. Després de la mort de la mare Ann, la direcció de les comunitats ha estat portada diverses vegades també per dones.
  • ca  Societat Unitariana Americana

Esglésies lliures

Definición
Organització fundada el 1825 com a resultat d'un desenvolupament gradual de l'unitarianisme en el congregacionalisme de Nova Anglaterra de finals del segle XVIII i començaments del XIX.

Nota

  • La Societat Unitariana Americana va fundar, juntament amb l'Església Universal d'Amèrica, la Societat Unitariana Universal.
  • ca  Societat Unitariana Universal

Esglésies lliures

Definición
Organització religiosa fundada als Estats Units d'Amèrica el 1961, sorgida de la unió de la Societat Unitariana Americana i l'Església Universal d'Amèrica.

Nota

  • La Societat Unitariana Universal està formada per més d'un miler d'esglésies i grups.
  • ca  unitarista, n m, f
  • ca  socinià | sociniana, n m, f sin. compl.

Esglésies lliures

Definición
Seguidor de l'unitarisme.
  • ca  sociologia de la religió, n f

Ciències de la religió

Definición
Branca de la sociologia que estudia la religió com a fenomen social o realitat socialment construïda.

Nota

  • La sociologia de la religió és una de les tres ciències socials de la religió, juntament amb l'antropologia de la religió i la psicologia de la religió. En contrast amb aquesta darrera, se centra en la societat més que no pas en l'individu i, per contrast amb l'antropologia de la religió, analitza societats occidentals modernes més que no pas societats primitives. Els dos grans noms de la sociologia de la religió primitiva van ser Émile Durkheim (1858-1917) i Max Weber (1864-1920). Recentment, la sociologia de la religió s'ha centrat en l'anàlisi del procés de secularització i en el declivi real o aparent de la religió que aquest procés implica; analitza també diferents grups religiosos, com ara esglésies, confessions, sectes i cultes, tant dins del cristianisme com en una classificació més àmplia de grups de religió general.
  • ca  sofriment, n m
  • ca  duhkha, n m sin. compl.

Budisme

Definición
Estat de dolor, insatisfacció o intranquil·litat.

Nota

  • El sofriment no s'ha d'entendre només amb relació a les desgràcies sinó també a les experiències agradables, font de dolor perquè no són permanents. Per al Buda, tot en la vida és sofriment i l'objectiu de la seva doctrina, expressada en les quatre nobles veritats, és alliberar-se'n.