Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de religions

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sufí, n m, f

Islam

Definición
Adepte del sufisme.

Nota

  • El signe exterior dels sufís era un vestit blanc: el mot àrab suf significa 'vestit de llana' i el terme tasawwuf, que és sinònim de sufisme, té el mateix origen.
  • ca  sufisme, n m
  • ca  tasawwuf

Islam

Definición
Corrent de l'islam que insisteix en la dimensió mística.

Nota

  • La mística islàmica va aparèixer al segle VIII amb alguns membres solitaris que volien renunciar al món, defensaven el celibat i practicaven la mendicitat. El sufisme històric, que s'integra en la comunitat i emfasitza la interpretació metafòrica de l'Alcorà, va sorgir a l'època dels abbàssides a Bagdad. Després, es va difondre per l'Iran i, al segle XII, es va transformar en una confraria dirigida per un mestre, el xeic, que és intermediari entre Déu i el creient. Al segle XIII, el poeta místic iranià Djalal al-Din Rumi va fundar a Konya, a Anatòlia, una confraria de dervixos que ballen giravoltant per tal d'arribar a l'estat espiritual. Tot i que la majoria de sufís són sunnites, també existeix un sufisme xiïta. El sufisme va desenvolupar una tècnica d'ascesi i una metafísica fundada no només en la llei islàmica (xaria) sinó també en la via mística (tariqa) que porta, sota la direcció del mestre, a la veritat espiritual i a l'anihilació del jo personal en la unió amb Déu: és aquesta doctrina la que va crear conflictes amb el sunnisme, que només accepta el comentari literal de la llei canònica, i el xiisme, que no accepta cap altra autoritat espiritual que l'imam. Actualment, el sufisme és un fenomen encara molt viu, que té branques en diversos països, sobretot a Turquia, a l'Iran i al Kurdistan.
  • ca  Súngar

Noves religions

Definición
Moviment que practica i difon el neoxamanisme a Mèxic i a Espanya.

Nota

  • Els rituals del moviment Súngar són les danses tribals americanes, el ioga, l'expressió corporal, la meditació dinàmica, el reequilibri energètic, etc. L'objectiu és viure una vida veritable i alegre en comunió amb l'univers, l'esperit, la Terra, etc.
  • ca  sunna, n f

Islam

Definición
Tradició profètica que cal seguir en l'islam, que consisteix principalment en els actes, els costums i els hadits del profeta Muhàmmad.

Nota

  • El dret islàmic (fiqh) es basa en la sunna i les escoles jurídiques (madhàhib): és la font dels juristes que precisen el contingut de la llei islàmica (xaria). Per tant, la sunna i l'Alcorà són les dues grans fonts de la fe, del dret i de la vida quotidiana dels musulmans sunnites.
  • ca  sunnisme, n m

Islam

Definición
Branca majoritària de l'islam.

Nota

  • El sunnisme va néixer arran de la crisi que va dividir el jove Estat islàmic després que Alí, cosí i gendre de Muhàmmad, esdevingués el quart califa. Després de la victòria de Muawiya, del clan dels omeies, sobre Alí el 660 i la instauració de la dinastia, els partidaris d'aquest clan, que constituïen la majoria dels musulmans, es van afirmar com a sunnites, és a dir, partidaris de la tradició i de la comunitat unida (umma). Els sunnites consideren que l'Alcorà és una revelació perfecta i clara que no necessita cap interpretació, mentre que els partidaris dels membres de la família del profeta Muhàmmad, que es coneixen com a xiïtes, consideren que Alí és l'únic comentador del text alcorànic i que Muhàmmad el va iniciar en el seu sentit amagat. Contràriament als xiïtes, els sunnites pensen que Muhàmmad és l'últim profeta i només accepten els hadits relacionats amb les dites i els actes de Muhàmmad (i no els hadits relacionats amb la seva família). En el sunnisme, el personal religiós no té una funció tan important com en el xiisme i no es pot considerar clergat. Malgrat la divisió en quatre escoles jurídiques (malikisme, hanefisme, hanbalisme, xafiisme), els moviments reformistes com el wahhabisme i la seva important difusió geogràfica, la comunitat sunnita ha conservat una gran unitat. Actualment, els sunnites representen el 90 % dels musulmans del món, inclosos els països que van de Mauritània fins a Turquia, a més de l'Àfrica negra, Israel, algunes repúbliques de l'antiga URSS, Àsia central, el Pakistan, l'Índia, Bangla Desh, Malàisia, els Estats Units d'Amèrica i Europa occidental.
  • ca  sunnita, adj

Islam

Definición
Relatiu o pertanyent al sunnisme.
  • ca  sunnita, n m, f

Islam

Definición
Adepte del sunnisme.

Nota

  • Els sunnites són la gent de la tradició (ahl al-Kitab), en referència a l'Alcorà, o gent del consens.
  • ca  superintendent, n m

Protestantisme

Definición
Ministre de les esglésies metodistes, que s'encarrega de la coordinació pastoral.

Nota

  • Les funcions del superintendent són equivalents a les del bisbe.
  • ca  superintendent, n m

Protestantisme

Definición
Ministre que, en algunes denominacions, coordina el treball dels professors de l'escola dominical en una congregació.
  • ca  superior | superiora, n m, f

Catolicisme

Definición
Persona que governa una congregació o comunitat religiosa.

Nota

  • Les funcions dels superiors varien segons la comunitat.