Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de religions

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tolerància religiosa, n f

Termes seculars

Definición
Fet de respectar la llibertat dels altres en matèria de creença religiosa.

Nota

  • A nivell d'Estat, consisteix a reconèixer legalment el dret a creure en qualsevol religió diferent de l'oficial. La intolerància prové de la identificació d'un Estat amb una sola religió (en particular, una religió monoteista) considerada com a única via espiritual. Occident va conèixer, abans d'arribar a la tolerància religiosa actual, un llarg recorregut d'intolerància: des del reconeixement oficial del cristianisme a finals del segle IV i la prohibició dels cultes pagans, passant per la repressió de la religió càtara -al sud de França, a Catalunya i a Itàlia als segles XIII i XIV- i pel tribunal de la Inquisició encarregat de la repressió de les "heretgies" i dels jueus i els musulmans fins al segle XVI, que va ser un dels segles més intolerants. Al segle XVII, molts anabaptistes i mennonites van ser perseguits i van haver de fugir de diversos països d'Europa (Alemanya, Holanda, Suïssa, etc.) cap a l'Amèrica del Nord, on la llibertat religiosa havia estat introduïda en la constitució federal. A França la llibertat religiosa va ser reconeguda com un dret humà en la declaració revolucionària, i es va obrir pas al llarg dels segles XIX i XX. Finalment, l'any 1965 la declaració de la llibertat religiosa del concili II del Vaticà va eliminar les bases de la intolerància religiosa per part de l'Estat.
  • ca  cristadelf | cristadelfa, n m, f
  • ca  germà de Crist | germana de Crist, n m, f
  • ca  tomasista, n m, f

Esglésies lliures

Definición
Membre de la comunitat cristiana anomenada Cavallers de Crist.
  • ca  Torà, n f

Judaisme

Definición
Cinc llibres de Moisès.

Nota

  • La denominació Torà significa 'norma, instrucció o ensenyament' i fa referència als cinc primers llibres de la Tanakh: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. En la tradició cristiana s'anomena Pentateuc.
  • ca  tòtem, n m

Religions indígenes

Definición
Animal o planta amb el qual un grup humà o un clan es considera en relació de parentiu o de concordança mítica.

Nota

  • Els tòtems també es poden referir, més rarament, a un objecte o un fenomen natural.
  • ca  tòtem, n m

Religions indígenes

Definición
Símbol o representació d'un tòtem.
  • ca  totèmic -a, adj

Ciències de la religió

Definición
Relatiu o pertanyent al tòtem.
  • ca  totemisme, n m

Religions indígenes

Definición
Creença en una protecció mútua entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem, considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, amb el qual es creu que es té una relació especial de parentiu o concordança.

Nota

  • El totemisme deriva en un conjunt de normes socials, obligacions, prohibicions, creences i usos.
  • ca  tradició, n f

Cristianisme

Definición
Conjunt dels ensenyaments que, tot i que no es troben en les escriptures bíbliques, l'Església accepta com a expressió genuïna de la fe.

Nota

  • L'Església ha transmès la tradició als creients al llarg dels segles perquè, com diu la fórmula clàssica, aquests ensenyaments "han estat creguts arreu, sempre i per tothom". En la definició i interpretació de la tradició tenen una influència decisiva les obres dels pares de l'Església. En l'Església catòlica, on té una importància especial, es tenen en compte també les decisions dels papes i dels concilis. En el protestantisme, la interpretació bíblica i la pràctica doctrinal que es deriva d'aquesta interpretació prevalen sobre la tradició.
  • ca  tradició, n f

Ciències de la religió

Definición
Transmissió de pares a fills dels fets, les creences, els costums, etc.

Nota

  • La denominació tradició deriva del llatí traditio, del verb tradere, que significa 'lliurar'. En el llenguatge religiós, la tradició s'aplica a la transmissió, tant en el sentit actiu de l'acte de transmetre com en el sentit objectiu del contingut transmès: una experiència històrica determinada i allò que dona vida a aquesta experiència.
  • ca  Tres Joies, n f pl
  • ca  Tres Refugis, n m pl

Budisme

Definición
Conjunt d'elements clau del budisme, consistent en Buda com a mestre, la seva doctrina i la comunitat.

Nota

  • La denominació Tres Refugis prové del fet que la professió de fe dels budistes consisteix a afirmar que es "refugien" en ells. Aquesta fórmula es recita quan s'entra a formar part de la comunitat budista i en altres ocasions.