tolerància religiosa
tolerància religiosa
Termes seculars
- ca tolerància religiosa, n f
Termes seculars
Definició
Fet de respectar la llibertat dels altres en matèria de creença religiosa.
Nota
- A nivell d'Estat, consisteix a reconèixer legalment el dret a creure en qualsevol religió diferent de l'oficial. La intolerància prové de la identificació d'un Estat amb una sola religió (en particular, una religió monoteista) considerada com a única via espiritual. Occident va conèixer, abans d'arribar a la tolerància religiosa actual, un llarg recorregut d'intolerància: des del reconeixement oficial del cristianisme a finals del segle IV i la prohibició dels cultes pagans, passant per la repressió de la religió càtara -al sud de França, a Catalunya i a Itàlia als segles XIII i XIV- i pel tribunal de la Inquisició encarregat de la repressió de les "heretgies" i dels jueus i els musulmans fins al segle XVI, que va ser un dels segles més intolerants. Al segle XVII, molts anabaptistes i mennonites van ser perseguits i van haver de fugir de diversos països d'Europa (Alemanya, Holanda, Suïssa, etc.) cap a l'Amèrica del Nord, on la llibertat religiosa havia estat introduïda en la constitució federal. A França la llibertat religiosa va ser reconeguda com un dret humà en la declaració revolucionària, i es va obrir pas al llarg dels segles XIX i XX. Finalment, l'any 1965 la declaració de la llibertat religiosa del concili II del Vaticà va eliminar les bases de la intolerància religiosa per part de l'Estat.
tomasista
tomasista
Esglésies lliures
- ca cristadelf | cristadelfa, n m, f
- ca germà de Crist | germana de Crist, n m, f
- ca tomasista, n m, f
Esglésies lliures
Definició
Membre de la comunitat cristiana anomenada Cavallers de Crist.
Torà
Torà
Judaisme
- ca Torà, n f
Judaisme
Definició
Cinc llibres de Moisès.
Nota
- La denominació Torà significa 'norma, instrucció o ensenyament' i fa referència als cinc primers llibres de la Tanakh: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. En la tradició cristiana s'anomena Pentateuc.
tòtem
tòtem
Religions indígenes
- ca tòtem, n m
Religions indígenes
Definició
Animal o planta amb el qual un grup humà o un clan es considera en relació de parentiu o de concordança mítica.
Nota
- Els tòtems també es poden referir, més rarament, a un objecte o un fenomen natural.
tòtem
tòtem
Religions indígenes
- ca tòtem, n m
Religions indígenes
Definició
Símbol o representació d'un tòtem.
totèmic -a
totèmic -a
Ciències de la religió
- ca totèmic -a, adj
Ciències de la religió
Definició
Relatiu o pertanyent al tòtem.
totemisme
totemisme
Religions indígenes
- ca totemisme, n m
Religions indígenes
Definició
Creença en una protecció mútua entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem, considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, amb el qual es creu que es té una relació especial de parentiu o concordança.
Nota
- El totemisme deriva en un conjunt de normes socials, obligacions, prohibicions, creences i usos.
tradició
tradició
Cristianisme
- ca tradició, n f
Cristianisme
Definició
Conjunt dels ensenyaments que, tot i que no es troben en les escriptures bíbliques, l'Església accepta com a expressió genuïna de la fe.
Nota
- L'Església ha transmès la tradició als creients al llarg dels segles perquè, com diu la fórmula clàssica, aquests ensenyaments "han estat creguts arreu, sempre i per tothom". En la definició i interpretació de la tradició tenen una influència decisiva les obres dels pares de l'Església. En l'Església catòlica, on té una importància especial, es tenen en compte també les decisions dels papes i dels concilis. En el protestantisme, la interpretació bíblica i la pràctica doctrinal que es deriva d'aquesta interpretació prevalen sobre la tradició.
tradició
tradició
Ciències de la religió
- ca tradició, n f
Ciències de la religió
Definició
Transmissió de pares a fills dels fets, les creences, els costums, etc.
Nota
- La denominació tradició deriva del llatí traditio, del verb tradere, que significa 'lliurar'. En el llenguatge religiós, la tradició s'aplica a la transmissió, tant en el sentit actiu de l'acte de transmetre com en el sentit objectiu del contingut transmès: una experiència històrica determinada i allò que dona vida a aquesta experiència.
Tres Joies
Tres Joies
Budisme
- ca Tres Joies, n f pl
- ca Tres Refugis, n m pl
Budisme
Definició
Conjunt d'elements clau del budisme, consistent en Buda com a mestre, la seva doctrina i la comunitat.
Nota
- La denominació Tres Refugis prové del fet que la professió de fe dels budistes consisteix a afirmar que es "refugien" en ells. Aquesta fórmula es recita quan s'entra a formar part de la comunitat budista i en altres ocasions.
