cavalcament
cavalcament
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca cavalcament, n m
- es solapamiento
- en overlap
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definición
Coincidència parcial en l'espai de dos elements d'una mateixa classe o de classes diferents.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
cavalcament
cavalcament
Cartografia
- ca cavalcament, n m
- es solape
- fr chevauchement
- it sovrapposizione
- en overlap
- de Überlappung
Cartografia
Definición
Superposició parcial de dues fotografies aèries o de dos documents cartogràfics contigus.
Nota
- En cobriments fotogràfics per a fotogrametria, resulta imprescindible la presa amb cavalcament superior al 50% per garantir que qualsevol punt del terreny surti com a mínim en dos fotogrames consecutius, amb la corresponent paral·laxi que permeti la correcta restitució. Els atles solen presentar un cert marge de cavalcament entre els fulls per facilitar la navegació i la lectura sense la interrupció brusca i inoportuna de la informació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
cavalcament
cavalcament
Fotogrametria
- ca cavalcament, n m
- es cobertura estereoscópica
- es recubrimiento
- es traslape
- es traslapo
- en overlap
- en stereoscopic coverage
Fotogrametria
Definición
Superposició parcial de dues imatges aèries consecutives o adjacents que formen un parell estereoscòpic, que permet garantir la visió estereoscòpica i la formació d'un model estereoscòpic.
Nota
-
1. Segons la direcció de vol, el cavalcament pot ser longitudinal o tranversal.
2. Un cavalcament més elevat millora la formació de models, però implica un cost de vol més alt. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cavalcament lateral
cavalcament lateral
Fotogrametria
- ca cavalcament transversal, n m
- ca cavalcament lateral, n m sin. compl.
- es recubrimiento lateral
- es recubrimiento transversal
- es solape lateral
- es solape transversal
- es superposición lateral
- en lateral overlap
- en side overlap
- en sidelap
- sbl q
Fotogrametria
Definición
Cavalcament entre dues imatges aèries de passades fotogràfiques adjacents.
Nota
- Per a garantir la cobertura estereoscòpica i l'absència de buits o clars entre passades fotogràfiques successives, el cavalcament transversal sol tenir un valor de 30% ± 5%.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cavalcament longitudinal
cavalcament longitudinal
Fotogrametria
- ca cavalcament longitudinal, n m
- es recubrimiento longitudinal
- es solape frontal
- es solape longitudinal
- es superposición frontal
- es superposición longitudinal
- en endlap
- en forward overlap
- sbl p
Fotogrametria
Definición
Cavalcament entre dues imatges aèries consecutives d'una mateixa passada fotogràfica.
Nota
- El cavalcament longitudinal sol ser del 60% ±5%, i ha de ser almenys d'un 50% per a garantir la cobertura estereoscòpica, la cobertura completa en cas de pèrdua de fotografies o preses incorrectes, la inclinació de la presa, la deriva, la variació de l'altura i de l'elevació del terreny o la presència de núvols baixos i dispersos. Pot arribar a un 90% en alguns vols cartogràfics per a tenir més flexibilitat en l'elecció de fotogrames, tot i que això provoca un increment dels costos.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cavalcament transversal
cavalcament transversal
Fotogrametria
- ca cavalcament transversal, n m
- ca cavalcament lateral, n m sin. compl.
- es recubrimiento lateral
- es recubrimiento transversal
- es solape lateral
- es solape transversal
- es superposición lateral
- en lateral overlap
- en side overlap
- en sidelap
- sbl q
Fotogrametria
Definición
Cavalcament entre dues imatges aèries de passades fotogràfiques adjacents.
Nota
- Per a garantir la cobertura estereoscòpica i l'absència de buits o clars entre passades fotogràfiques successives, el cavalcament transversal sol tenir un valor de 30% ± 5%.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cavalcar
cavalcar
Cartografia
- ca cavalcar, v intr
- es solapar
- fr enjamber
- it sovrapporre
- en overlap, to
- de überlappen
Cartografia
Definición
Un fotograma aeri o un mapa, estar damunt d'un altre de contigu cobrint-lo parcialment.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
CBERS
CBERS
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca CBERS, n m
- ca China/Brazil-Earth Resources Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de China/Brazil-Earth Resources Satellite, 'satèl·lit dels recursos de la Terra-Xina/Brasil'.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, tots a una altitud nominal de 778 km, gestionada pel CRESDA/INPE en el marc d'un programa de cooperació entre la Xina i el Brasil per al desenvolupament d'un sistema de teledetecció complert (segment terra, vol i usuari) i destinada a l'observació dels recursos de la Terra i al medi ambient.
Prèviament al programa de cooperació internacional CBERS, existia un programa xinès, conegut com Zi Yuan (ZY), en el qual es va concebre el satèl·lit ZY-1 01 (Zi Yuan-1 model de vol 1); en crear-se el programa CBERS aquest satèl·lit va esdevenir el CBERS-1.
- El satèl·lit CBERS-1, també denominat ZY-1 01 (Zi Yuan-1 01), va ser llançat el 14 d'octubre de 1999, travessava l'equador a les 10:50 h (node descendent) i va ser operatiu fins al mes d'agost de 2003.
- El satèl·lit CBERS-2, també denominat ZY-1 02 (Zi Yuan-1 02), travessava l'equador a les 10:50 h (node descendent), va ser llançat el 21 d'octubre de 2003 i va ser operatiu fins al final del 2007.
- El satèl·lit CBERS-2B, també denominat ZY-1 02B (Zi Yuan-1 02B), va ser llançat el 19 de setembre de 2009, travessava l'equador a les 10:30 h (node descendent) i va ser operatiu fins al mes d'abril del 2010.
- El satèl·lit CBERS-3, també denominat ZY-1 03 (Zi Yuan-1 03), va fallar durant el llançament, el 9 de desembre de 2013.
- El satèl·lit CBERS-4, també denominat ZY-1 04 (Zi Yuan-1 04), va ser llançat el 7 de desembre de 2014 i travessa l'equador a les 10:30 h (node descendent).
La resolució temporal dels CBERS-1, CBERS-2, CBERS-2B i CBERS-4 és de 26 dies.
ZY correspon a Zi Yuan.
Principals sensors: HRCC (CBERS-1, CBERS-2, CBERS-2B), IRMSS (CBERS-1, CBERS-2, CBERS-3, CBERS-4), WFI (CBERS-1, CBERS-2, CBERS-2B, CBERS-3, CBERS-4), HRPC (CBERS-2B), MUXCAM (CBERS-3, CBERS-4) i PANMUX (CBERS-3, CBERS-4).
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, tots a una altitud nominal de 778 km, gestionada pel CRESDA/INPE en el marc d'un programa de cooperació entre la Xina i el Brasil per al desenvolupament d'un sistema de teledetecció complert (segment terra, vol i usuari) i destinada a l'observació dels recursos de la Terra i al medi ambient.
Prèviament al programa de cooperació internacional CBERS, existia un programa xinès, conegut com Zi Yuan (ZY), en el qual es va concebre el satèl·lit ZY-1 01 (Zi Yuan-1 model de vol 1); en crear-se el programa CBERS aquest satèl·lit va esdevenir el CBERS-1.
- El satèl·lit CBERS-1, també denominat ZY-1 01 (Zi Yuan-1 01), va ser llançat el 14 d'octubre de 1999, travessava l'equador a les 10:50 h (node descendent) i va ser operatiu fins al mes d'agost de 2003.
- El satèl·lit CBERS-2, també denominat ZY-1 02 (Zi Yuan-1 02), travessava l'equador a les 10:50 h (node descendent), va ser llançat el 21 d'octubre de 2003 i va ser operatiu fins al final del 2007.
- El satèl·lit CBERS-2B, també denominat ZY-1 02B (Zi Yuan-1 02B), va ser llançat el 19 de setembre de 2009, travessava l'equador a les 10:30 h (node descendent) i va ser operatiu fins al mes d'abril del 2010.
- El satèl·lit CBERS-3, també denominat ZY-1 03 (Zi Yuan-1 03), va fallar durant el llançament, el 9 de desembre de 2013.
- El satèl·lit CBERS-4, també denominat ZY-1 04 (Zi Yuan-1 04), va ser llançat el 7 de desembre de 2014 i travessa l'equador a les 10:30 h (node descendent).
La resolució temporal dels CBERS-1, CBERS-2, CBERS-2B i CBERS-4 és de 26 dies.
ZY correspon a Zi Yuan.
Principals sensors: HRCC (CBERS-1, CBERS-2, CBERS-2B), IRMSS (CBERS-1, CBERS-2, CBERS-3, CBERS-4), WFI (CBERS-1, CBERS-2, CBERS-2B, CBERS-3, CBERS-4), HRPC (CBERS-2B), MUXCAM (CBERS-3, CBERS-4) i PANMUX (CBERS-3, CBERS-4).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
CCD
CCD
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca dispositiu acoblat per càrrega, n m
- ca CCD, n m sigla
- es dispositivo de carga acoplada
- es CCD sigla
- en charge coupled device
- en CCD sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definición
Sensor amb què va equipada una càmera d'un escàner o una càmera digital, per mitjà del qual els fotons de la llum captada per la càmera per a una posició escanejada es converteixen en electrons, que després es compten i s'enregistren com a valor digital de la posició corresponent en la imatge.
Nota
-
1. Cada càmera porta un cert nombre de dispositius acoblats per càrrega arranjats en forma de matriu.
2. La sigla CCD correspon a l'equivalent anglès charge coupled device. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
CCD
CCD
Fotogrametria
- ca dispositiu acoblat per càrrega, n m
- ca CCD, n m sigla
- es dispositivo de acoplamiento de carga
- es dispositivo de carga acoplada
- es CCD sigla
- en charge-coupled device
- en CCD sigla
Fotogrametria
Definición
Circuit integrat en el qual la càrrega es transfereix d'un condensador a un altre d'adjacent de forma encadenada.
Nota
-
1. El dispositiu acoblat per càrrega va ser concebut per Willard Boyle i George Smith l'any 1969 als laboratoris Bell i es va fabricar per primera vegada el 1970.
2. La sigla CCD correspon a l'equivalent anglès charge-coupled device. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8