International Steering Committee for Global Mapping
International Steering Committee for Global Mapping
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
- ca International Steering Committee for Global Mapping
- ca ISCGM sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
Definición
Comitè internacional que ha produït i promou les especificacions del nou projecte de base cartogràfica digital mundial a escala 1:1.000.000, anomenat Global Mapping Project, basat en dades vectorials i ràster ja existents i de domini públic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
International Sun/Earth Explorer
International Sun/Earth Explorer
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca ICE, n m
- ca International Cometary Explorer, n m sin. compl.
- ca International Sun/Earth Explorer, n m sin. compl.
- ca ISEE, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de International Cometary Explorer, 'explorador internacional dels cometes'.
Sèrie de satèl·lits, originàriament denominada ISEE, formada per 3 satèl·lits (ISEE-1 a ISEE-3, el tercer dels quals es va reanomenar ICE), gestionada per la NASA i l'ESA i destinada a l'estudi de les interaccions entre el camp magnètic de la Terra i el vent solar.
L'ICE va ser llançat el 12 d'agost de 1978, i va ser el primer satèl·lit a ser ubicat en òrbita d'halo al voltant d'un punt Lagrange del sistema Sol-Terra. Posteriorment, el satèl·lit ICE va ser enviat a visitar el cometa Giacobini-Zinner, i es va convertir en la primera plataforma que travessava la cua d'un cometa. El giny no estava equipat amb càmeres.
ISEE és l'acrònim de International Sun/Earth Explorer ('explorador internacional del Sol i la Terra').
Sèrie de satèl·lits, originàriament denominada ISEE, formada per 3 satèl·lits (ISEE-1 a ISEE-3, el tercer dels quals es va reanomenar ICE), gestionada per la NASA i l'ESA i destinada a l'estudi de les interaccions entre el camp magnètic de la Terra i el vent solar.
L'ICE va ser llançat el 12 d'agost de 1978, i va ser el primer satèl·lit a ser ubicat en òrbita d'halo al voltant d'un punt Lagrange del sistema Sol-Terra. Posteriorment, el satèl·lit ICE va ser enviat a visitar el cometa Giacobini-Zinner, i es va convertir en la primera plataforma que travessava la cua d'un cometa. El giny no estava equipat amb càmeres.
ISEE és l'acrònim de International Sun/Earth Explorer ('explorador internacional del Sol i la Terra').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
International Telecommunication Union
International Telecommunication Union
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ITU, n f
- ca International Telecommunication Union, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de International Telecommunication Union, 'Unió Internacional de Telecomunicacions'.
Agència de les Nacions Unides, fundada l'any 1865 i formada actualment per 192 estats i més de 700 membres associats, que té per objectiu la coordinació en l'establiment i l'operació de xarxes de telecomunicacions i serveis, i es responsabilitza de la reglamentació, l'estandardització i el desenvolupament de les telecomunicacions internacionals, així com de l'harmonització dels reglaments nacionals.
Agència de les Nacions Unides, fundada l'any 1865 i formada actualment per 192 estats i més de 700 membres associats, que té per objectiu la coordinació en l'establiment i l'operació de xarxes de telecomunicacions i serveis, i es responsabilitza de la reglamentació, l'estandardització i el desenvolupament de les telecomunicacions internacionals, així com de l'harmonització dels reglaments nacionals.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
International Training Centre for Aerial Survey
International Training Centre for Aerial Survey
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ITC, n m
- ca International Institute for Geo-Information Science and Earth Observation, n m sin. compl.
- ca International Training Centre for Aerial Survey, n m sin. compl.
- ca University of Twente, Faculty of Geo-Information Science and Earth Observation ITC, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de International Training Centre for Aerial Survey, 'Centre de Formació Internacional per als Estudis Aeris'.
Facultat de la Universitat de Twente destinada a la formació, la recerca i el desenvolupament de projectes en els camps de la geoinformació i la teledetecció.
Participa molt activament en l'ISPRS.
L'ITC ha canviat de nom al llarg de la història: entre el 2001 i el 2009 s'ha denominat International Institute for Geo-Information Science and Earth Observation i, des de l'1 de gener de 2010, University of Twente, Faculty of Geo-Information Science and Earth Observation ITC.
Facultat de la Universitat de Twente destinada a la formació, la recerca i el desenvolupament de projectes en els camps de la geoinformació i la teledetecció.
Participa molt activament en l'ISPRS.
L'ITC ha canviat de nom al llarg de la història: entre el 2001 i el 2009 s'ha denominat International Institute for Geo-Information Science and Earth Observation i, des de l'1 de gener de 2010, University of Twente, Faculty of Geo-Information Science and Earth Observation ITC.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
interoperabilitat
interoperabilitat
Teledetecció
- ca interoperabilitat, n f
- es interoperabilidad
- en interoperability
Teledetecció
Definición
Capacitat que permet a un conjunt d'entitats, com ara usuaris individuals, sistemes, organitzacions, productes informàtics, etc., treballar conjuntament sense esforços ni ambigüitats importants a l'hora de fer consultes, compartir dades, encadenar processos, etc.
Aquest concepte ha guanyat importància amb l'aparició dels sistemes distribuïts a la xarxa Internet. Per exemple, un ordinador client pot demanar a un ordinador servidor una petita imatge per a visualitzar un fragment d'una banda espectral d'una escena de teledetecció a una certa resolució espacial de manera interoperable a través del protocol WMS.
Generalment la interoperabilitat s'aconsegueix a través de l'adopció d'estàndards internacionals, però també es pot aconseguir a través d'estàndards de facto, així com a través de programari intermedi (adaptant un format a un altre, per exemple).
La interoperabilitat pot definir-se a diferents nivells. Així, en la interoperabilitat sintàctica només es té en compte la capacitat d'intercanvi d'informació, mentre que en la interoperabilitat semàntica s'assumeix que durant aquest intercanvi hi ha una comprensió mútua dels significats, de manera que és possible fer una reinterpretació de la informació per a adaptar-la al model de dades del receptor. La georeferenciació1 mateixa és un factor bàsic d'interoperabilitat en el cas de la informació geogràfica.
D'altra banda, algunes vegades el concepte s'estén més enllà de l'àmbit tècnic i engloba altres necessitats d'entesa en la intercomunicació, com ara els impediments i recels que algunes institucions posen a l'hora de compartir la seva informació.
Els dos organismes internacionals més importants en l'àmbit dels estàndards per a la interoperabilitat de la informació geogràfica són l'OGC i l'ISO1.
Aquest concepte ha guanyat importància amb l'aparició dels sistemes distribuïts a la xarxa Internet. Per exemple, un ordinador client pot demanar a un ordinador servidor una petita imatge per a visualitzar un fragment d'una banda espectral d'una escena de teledetecció a una certa resolució espacial de manera interoperable a través del protocol WMS.
Generalment la interoperabilitat s'aconsegueix a través de l'adopció d'estàndards internacionals, però també es pot aconseguir a través d'estàndards de facto, així com a través de programari intermedi (adaptant un format a un altre, per exemple).
La interoperabilitat pot definir-se a diferents nivells. Així, en la interoperabilitat sintàctica només es té en compte la capacitat d'intercanvi d'informació, mentre que en la interoperabilitat semàntica s'assumeix que durant aquest intercanvi hi ha una comprensió mútua dels significats, de manera que és possible fer una reinterpretació de la informació per a adaptar-la al model de dades del receptor. La georeferenciació1 mateixa és un factor bàsic d'interoperabilitat en el cas de la informació geogràfica.
D'altra banda, algunes vegades el concepte s'estén més enllà de l'àmbit tècnic i engloba altres necessitats d'entesa en la intercomunicació, com ara els impediments i recels que algunes institucions posen a l'hora de compartir la seva informació.
Els dos organismes internacionals més importants en l'àmbit dels estàndards per a la interoperabilitat de la informació geogràfica són l'OGC i l'ISO1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
interoperabilitat
interoperabilitat
Fotogrametria
- ca interoperabilitat, n f
- es interoperabilidad
- en interoperability
Fotogrametria
Definición
Capacitat d'un component d'un sistema per a treballar de forma integrada i efectiva amb els altres components, intercanviant funcions, dades o informació.
Nota
- Per a aconseguir la interoperabilitat s'utilitzen protocols estandarditzats de comunicació i formats estàndards de dades.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
interoperabilitat
interoperabilitat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca interoperabilitat, n f
- es interoperabilidad
- en interoperability
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definición
Capacitat d'alguns programes informàtics de compartir dades i reaprofitar productes o resultats intermedis mitjançant protocols estàndard d'intercanvi.
Nota
- La interoperabilitat s'ha materialitzat en els darrers deu anys en la capacitat de nombrosos programes d'operar sobre dades d'altres programes i, particularment, en la interpretació uniforme de serveis de mapes generats d'acord amb protocols estàndard desenvolupats per OGC, com ara l'estàndard WMS o WFS.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
interoperabilitat
interoperabilitat
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca interoperabilitat, n f
- ca interoperativitat, n f
- es interoperabilidad
- fr interopérabilité
- it interoperabilità
- en interoperativity
- de Interoperabilität
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definición
Capacitat dels sistemes informàtics de compartir cartografia bàsica i tota mena d'informació harmonitzada per fer-la accessible entre diferents administracions, escales i llengües, en un format comú i sense construir una base de dades centralitzada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
interoperable
interoperable
Teledetecció
- ca interoperable, adj
- es interoperable
- en interoperable
Teledetecció
Definición
Que presenta interoperabilitat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
interoperativitat
interoperativitat
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca interoperabilitat, n f
- ca interoperativitat, n f
- es interoperabilidad
- fr interopérabilité
- it interoperabilità
- en interoperativity
- de Interoperabilität
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definición
Capacitat dels sistemes informàtics de compartir cartografia bàsica i tota mena d'informació harmonitzada per fer-la accessible entre diferents administracions, escales i llengües, en un format comú i sense construir una base de dades centralitzada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
