Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  restituïdor fotogramètric, n m
  • ca  estereorestituïdor, n m sin. compl.
  • ca  restituïdor, n m sin. compl.
  • es  estereoplóter
  • es  estereorrestituidor
  • es  restituidor
  • es  restituidor fotogramétrico
  • en  photogrammetric stereoplotter
  • en  plotter
  • en  stereoplotter

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Fotogrametria

Definición
Aparell fotogramètric que permet mesurar posicions i traçar elements en tres dimensions a partir de parells estereoscòpics de fotografies aèries, emprat per a elaborar mapes mitjançant restitució fotogramètrica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  restituïdor analític, n m
  • ca  restituïdor de segona generació, n m sin. compl.
  • ca  sistema fotogramètric analític, n m sin. compl.
  • es  restituidor analítico
  • es  sistema fotogramétrico analítico
  • en  analytical photogrammetric system
  • en  analytical stereoplotter

Fotogrametria

Definición
Restituïdor fotogramètric que resol matemàticament la relació entre les coordenades de la fotografia aèria i les coordenades objecte utilitzant els procediments de la fotogrametria analítica.

Nota

  • 1. El restituïdor analític consta d'un estereocomparador de precisió i d'un ordinador per a resoldre les orientacions, realitzar els càlculs, emmagatzemar els objectes traçats i transferir la informació al traçador per a dibuixar la planimetria. No té les limitacions òptiques o mecàniques del restituïdor analògic per a formar el model matemàtic, fet que evita errors d'aquest origen. La seva precisió (1-4 µm) té un valor mitjà, entre el restituïdor analògic i l'estació fotogramètrica digital. També evita les limitacions de format del suport de la fotografia i dels paràmetres de presa.

    2. Segons la seva funcionalitat i precisió es poden classificar en dos tipus, el restituïdor analític universal i el restituïdor analític simplificat.

    3. El disseny conceptual va ser realitzat per Uuno Vilho Helava (1923-1994) en un article publicat el 1957 i el primer model es va construir el 1961.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  restituïdor analògic, n m
  • es  restituidor analógico
  • en  analog stereoplotter

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Fotogrametria

Definición
Restituïdor fotogramètric basat en procediments òptics i mecànics, que produeix cartografia analògica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  restituïdor analògic, n m
  • ca  restituïdor de primera generació, n m sin. compl.
  • es  estereoploter analógico
  • es  restituidor analógico
  • en  analog stereoplotter

Fotogrametria

Definición
Restituïdor fotogramètric que resol de forma òptica i mecànica la relació entre les coordenades de la fotografia aèria i les coordenades objecte, i en el qual l'orientació i el mesurament es realitzen manualment.

Nota

  • La precisió del restituïdor analògic (20 µm) és inferior a l'obtinguda amb els altres tipus de restituïdors.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  restituïdor analògic, n m
  • ca  restituïdor de primera generació, n m sin. compl.
  • es  estereoploter analógico
  • es  restituidor analógico
  • en  analog stereoplotter

Fotogrametria

Definición
Restituïdor fotogramètric que resol de forma òptica i mecànica la relació entre les coordenades de la fotografia aèria i les coordenades objecte, i en el qual l'orientació i el mesurament es realitzen manualment.

Nota

  • La precisió del restituïdor analògic (20 µm) és inferior a l'obtinguda amb els altres tipus de restituïdors.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  restituïdor analític, n m
  • ca  restituïdor de segona generació, n m sin. compl.
  • ca  sistema fotogramètric analític, n m sin. compl.
  • es  restituidor analítico
  • es  sistema fotogramétrico analítico
  • en  analytical photogrammetric system
  • en  analytical stereoplotter

Fotogrametria

Definición
Restituïdor fotogramètric que resol matemàticament la relació entre les coordenades de la fotografia aèria i les coordenades objecte utilitzant els procediments de la fotogrametria analítica.

Nota

  • 1. El restituïdor analític consta d'un estereocomparador de precisió i d'un ordinador per a resoldre les orientacions, realitzar els càlculs, emmagatzemar els objectes traçats i transferir la informació al traçador per a dibuixar la planimetria. No té les limitacions òptiques o mecàniques del restituïdor analògic per a formar el model matemàtic, fet que evita errors d'aquest origen. La seva precisió (1-4 µm) té un valor mitjà, entre el restituïdor analògic i l'estació fotogramètrica digital. També evita les limitacions de format del suport de la fotografia i dels paràmetres de presa.

    2. Segons la seva funcionalitat i precisió es poden classificar en dos tipus, el restituïdor analític universal i el restituïdor analític simplificat.

    3. El disseny conceptual va ser realitzat per Uuno Vilho Helava (1923-1994) en un article publicat el 1957 i el primer model es va construir el 1961.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  restituïdor digital, n m
  • es  restituidor digital
  • en  digital stereoplotter

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Fotogrametria

Definición
Restituïdor fotogramètric que opera a partir d'imatges estereoscòpiques digitals i enregistra les coordenades i els elements com a dades digitals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  restituïdor fotogramètric, n m
  • ca  estereorestituïdor, n m sin. compl.
  • ca  restituïdor, n m sin. compl.
  • es  estereoplóter
  • es  estereorrestituidor
  • es  restituidor
  • es  restituidor fotogramétrico
  • en  photogrammetric stereoplotter
  • en  plotter
  • en  stereoplotter

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Fotogrametria

Definición
Aparell fotogramètric que permet mesurar posicions i traçar elements en tres dimensions a partir de parells estereoscòpics de fotografies aèries, emprat per a elaborar mapes mitjançant restitució fotogramètrica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  restituïdor fotogramètric, n m
  • ca  estereorestituïdor, n m sin. compl.
  • es  estereoploter
  • es  estereorrestituidor
  • es  restituidor fotogramétrico
  • en  photogrammetric stereoplotter
  • en  plotter
  • en  stereoplotter

Fotogrametria

Definición
Instrument fotogramètric utilitzat per a realitzar l'orientació interna i externa i la restitució d'imatges aèries i terrestres.

Nota

  • 1. Segons les característiques de la projecció, els restituïdors fotogramètrics poden ser òptics, mecànics, opticomecànics o digitals, i segons la precisió a què poden arribar hi ha restituïdors fotogramètrics de primer, de segon i de tercer ordre. En els restituïdors fotogramètrics de projecció òptica directa, el model estereoscòpic es construeix mitjançant la projecció de les imatges, mentre que en el restituïdor fotogramètric mecànic o opticomecànic el model estereoscòpic es visualitza a través d'uns binoculars, i en el restituïdor fotogramètric digital es realitza el procés en el monitor. L'evolució en la tecnologia ha passat per la utilització de restituïdors analògics, o restituïdors de primera generació, restituïdors analítics, o restituïdors de segona generació, i estacions de treball fotogramètriques, de tercera generació.

    2. Un restituïdor fotogramètric consta de tres subsistemes: un subsistema de projecció, que construeix el model estereoscòpic mitjançant la intersecció dels raigs homòlegs; un subsistema de visualització, que permet veure el model, i un subsistema de mesura que permet prendre mesures de les posicions planimètriques i altimètriques i obtenir la informació geogràfica.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  restituïdor fotogramètric, n m
  • ca  estereorestituïdor, n m sin. compl.
  • es  estereorestituidor
  • es  restituidor fotogramétrico
  • fr  appareil de restitution stéréoscopique
  • fr  stéréorestituteur
  • it  restitutore fotogrammetrico
  • en  stereoplotter
  • de  photogrammetrischer Entzerrer

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definición
Aparell destinat a traçar i elaborar mapes, fins i tot amb la hipsometria amb corbes de nivell, a partir de parells estereoscòpics de fotografies aèries.

Nota

  • Els aparells clàssics, analògics, són construïts amb un sistema opticomecànic. Els actuals són essencialment digitals.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3