Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
- ca satèl·lit artificial, n m
- ca satèl·lit 2, n m sin. compl.
- es satélite artificial
- es satélite sin. compl.
- en artificial satellite
- en satellite sin. compl.
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definición
L'Sputnik-1 va ser el primer satèl·lit artificial de la història, llançat el 4 d'octubre de 1957 per la Unió Soviètica. Els Estats Units d'Amèrica van llançar el seu primer satèl·lit, l'Explorer-1, el 31 de gener de 1958. El 12 d'abril de 1961 el soviètic Iuri Gagarin es convertí en el primer ésser humà que viatjava a l'espai a bord de la nau Vostok 1.
Els satèl·lits estan compostos d'una càrrega útil i una plataforma de servei.
Segons la massa de la plataforma es diferencia entre els satèl·lits grans (més de 1000 kg), els satèl·lits mitjans (500-1000 kg), els minisatèl·lits (100-500 kg), els microsatèl·lits (10-100 kg), els nanosatèl·lits (1-10 kg), els picosatèl·lits (menys d'1 kg) i els femtosatèl·lits (de pes inferior a 100 g).
Els satèl·lits artificials han tingut un paper clau en la teledetecció com a plataformes d'observació de la Terra (terrestre, oceanogràfica, meteorològica, etc.) o d'observació astronòmica, i també en altres àmbits, com el posicionament i la navegació (és el cas de constel·lacions de tipus GNSS) o les telecomunicacions (telefonia, ràdio, etc.).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia > Teledetecció
- ca satèl·lit artificial, n m
- es satélite artificial
- fr satellite artificiel
- it satellite artificiale
- en artificial satellite
- de künstlicher Satellit
Cartografia > Teledetecció
Definición
Nota
- Segons el tipus d'òrbita, d'altitud molt variada entre 600 i 36.000 km, els satèl·lits artificials són polars, geoestacionaris, heliosíncrons, etc.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
- ca satèl·lit artificial, n m
- ca satèl·lit 2, n m sin. compl.
- es satélite artificial
- es satélite sin. compl.
- en artificial satellite
- en satellite sin. compl.
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definición
L'Sputnik-1 va ser el primer satèl·lit artificial de la història, llançat el 4 d'octubre de 1957 per la Unió Soviètica. Els Estats Units d'Amèrica van llançar el seu primer satèl·lit, l'Explorer-1, el 31 de gener de 1958. El 12 d'abril de 1961 el soviètic Iuri Gagarin es convertí en el primer ésser humà que viatjava a l'espai a bord de la nau Vostok 1.
Els satèl·lits estan compostos d'una càrrega útil i una plataforma de servei.
Segons la massa de la plataforma es diferencia entre els satèl·lits grans (més de 1000 kg), els satèl·lits mitjans (500-1000 kg), els minisatèl·lits (100-500 kg), els microsatèl·lits (10-100 kg), els nanosatèl·lits (1-10 kg), els picosatèl·lits (menys d'1 kg) i els femtosatèl·lits (de pes inferior a 100 g).
Els satèl·lits artificials han tingut un paper clau en la teledetecció com a plataformes d'observació de la Terra (terrestre, oceanogràfica, meteorològica, etc.) o d'observació astronòmica, i també en altres àmbits, com el posicionament i la navegació (és el cas de constel·lacions de tipus GNSS) o les telecomunicacions (telefonia, ràdio, etc.).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
- ca satèl·lit gran, n m
- es satélite grande
- en large satellite
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Plataformes
- ca satèl·lit interior, n m
- ca DOMSAT, n m sin. compl.
- es satélite doméstico
- es DOMSAT sin. compl.
- en domestic satellite
- en DOMSAT sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definición
DOMSAT és l'acrònim de Domestic Satellite ('satèl·lit domèstic').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
- ca satèl·lit mitjà, n m
- es satélite mediano
- en medium satellite
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
- ca satèl·lit petit, n m
- es satélite pequeño
- en small satellite
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definición
En els satèl·lits petits es distingeix entre femtosatèl·lits, picosatèl·lits, nanosatèl·lits, microsatèl·lits i minisatèl·lits. El menor cost, el menor temps de desenvolupament, la major resolució espacial, la major resolució temporal (si formen constel·lacions) i el menor temps de revisita d'aquests satèl·lits (tenint en compte la facilitat que pel seu menor pes puguin presentar pel que fa a l'apuntament en la direcció transversal a la traça) són alguns dels avantatges que han permès generalitzar-ne l'ús.
El primer satèl·lit petit, l'UoSat-1, desenvolupat per la Universitat de Surrey, va ser llançat el 6 d'octubre de 1981 i estava destinat a les comunicacions. Altres satèl·lits petits han estat destinats a l'observació de la Terra, com per exemple a la detecció d'incendis i punts calents (el satèl·lit BIRD, entre d'altres), el seguiment ambiental (els satèl·lits TiungSat-1, RapidEye o Cosmo-SkyMed, entre d'altres) o la detecció de desastres naturals (com ara les constel·lacions DMC, DMC-2 o HJ).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
- ca satel·litari -ària, adj
- es satelitario -ria
- en satellite
- en satellitic sin. compl.
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definición
Per comparació a les missions aeroportades, les missions satel·litàries estan caracteritzades, en general, per la seva llarga durada, el seu gran abast territorial i el seu baix cost per imatge, però alhora pel seu elevat temps de desenvolupament (que implica poca adaptabilitat a nous requeriments que apareguin durant aquest temps) i per la poca flexibilitat de configuració dels seus instruments.
Les primeres missions satel·litàries van ser TIROS, CORONA, Nimbus, ESSA, Meteor, NOAA, Landsat, etc.
Vegeu aeroportat -ada, espacioportat -ada, satèl·lit1 i satèl·lit artificial.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Sensors
- ca SIRS, n m
- ca Satellite Infrared Spectrometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Nimbus (concretament als Nimbus-3 i Nimbus-4), destinat majoritàriament a l'estudi dels perfils de temperatura de l'atmosfera.
- En el Nimbus-3 permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRol, en 1 banda centrada en la finestra atmosfèrica [11100 nm] i 7 bandes en la finestra atmosfèrica del CO2 [11000,15000 nm].
- En el Nimbus-4 permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRol [11100 nm], en 1 banda en la finestra atmosfèrica abans esmentada, i de l'IRol-IRl [11000,36000 nm], en 13 bandes en la finestra del CO2 i el H2O.
Les dades presenten una resolució espacial al nadir d'uns 220000 m en el Nimbus-3 i de 215000 m en el Nimbus-4, amb una dallada total d'uns 1800 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Sensors
- ca SAMIR, n m
- ca Satellite Microwave Radiometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Radiòmetre de microones instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Bhaskara (concretament als Bhaskara-I i Bhaskara-II), destinat majoritàriament a l'estudi de la meteorologia.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda K [19 GHz; 22 GHz] i banda Ka [37 GHz]). Les seves escenes tenen una cobertura territorial d'uns 125 km i 150 km (dallada) en les bandes K, i de 230 km en la banda Ka.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6