Back to top
satèl·lit 2 satèl·lit 2

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

  • ca  satèl·lit artificial, n m
  • ca  satèl·lit 2, n m sin. compl.
  • es  satélite artificial
  • es  satélite sin. compl.
  • en  artificial satellite
  • en  satellite sin. compl.

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Aparell, de dimensions molt variables, que descriu una òrbita al voltant d'un planeta o, per extensió, al voltant d'un satèl·lit.

L'Sputnik-1 va ser el primer satèl·lit artificial de la història, llançat el 4 d'octubre de 1957 per la Unió Soviètica. Els Estats Units d'Amèrica van llançar el seu primer satèl·lit, l'Explorer-1, el 31 de gener de 1958. El 12 d'abril de 1961 el soviètic Iuri Gagarin es convertí en el primer ésser humà que viatjava a l'espai a bord de la nau Vostok 1.

Els satèl·lits estan compostos d'una càrrega útil i una plataforma de servei.

Segons la massa de la plataforma es diferencia entre els satèl·lits grans (més de 1000 kg), els satèl·lits mitjans (500-1000 kg), els minisatèl·lits (100-500 kg), els microsatèl·lits (10-100 kg), els nanosatèl·lits (1-10 kg), els picosatèl·lits (menys d'1 kg) i els femtosatèl·lits (de pes inferior a 100 g).

Els satèl·lits artificials han tingut un paper clau en la teledetecció com a plataformes d'observació de la Terra (terrestre, oceanogràfica, meteorològica, etc.) o d'observació astronòmica, i també en altres àmbits, com el posicionament i la navegació (és el cas de constel·lacions de tipus GNSS) o les telecomunicacions (telefonia, ràdio, etc.).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
satèl·lit artificial satèl·lit artificial

Cartografia > Teledetecció

  • ca  satèl·lit artificial, n m
  • es  satélite artificial
  • fr  satellite artificiel
  • it  satellite artificiale
  • en  artificial satellite
  • de  künstlicher Satellit

Cartografia > Teledetecció

Definición
Vehicle equipat amb diversos sensors remots que és col·locat en una òrbita determinada al voltant d'un planeta.

Nota

  • Segons el tipus d'òrbita, d'altitud molt variada entre 600 i 36.000 km, els satèl·lits artificials són polars, geoestacionaris, heliosíncrons, etc.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
satèl·lit artificial satèl·lit artificial

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

  • ca  satèl·lit artificial, n m
  • ca  satèl·lit 2, n m sin. compl.
  • es  satélite artificial
  • es  satélite sin. compl.
  • en  artificial satellite
  • en  satellite sin. compl.

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Aparell, de dimensions molt variables, que descriu una òrbita al voltant d'un planeta o, per extensió, al voltant d'un satèl·lit.

L'Sputnik-1 va ser el primer satèl·lit artificial de la història, llançat el 4 d'octubre de 1957 per la Unió Soviètica. Els Estats Units d'Amèrica van llançar el seu primer satèl·lit, l'Explorer-1, el 31 de gener de 1958. El 12 d'abril de 1961 el soviètic Iuri Gagarin es convertí en el primer ésser humà que viatjava a l'espai a bord de la nau Vostok 1.

Els satèl·lits estan compostos d'una càrrega útil i una plataforma de servei.

Segons la massa de la plataforma es diferencia entre els satèl·lits grans (més de 1000 kg), els satèl·lits mitjans (500-1000 kg), els minisatèl·lits (100-500 kg), els microsatèl·lits (10-100 kg), els nanosatèl·lits (1-10 kg), els picosatèl·lits (menys d'1 kg) i els femtosatèl·lits (de pes inferior a 100 g).

Els satèl·lits artificials han tingut un paper clau en la teledetecció com a plataformes d'observació de la Terra (terrestre, oceanogràfica, meteorològica, etc.) o d'observació astronòmica, i també en altres àmbits, com el posicionament i la navegació (és el cas de constel·lacions de tipus GNSS) o les telecomunicacions (telefonia, ràdio, etc.).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
satèl·lit gran satèl·lit gran

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

  • ca  satèl·lit gran, n m
  • es  satélite grande
  • en  large satellite

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Satèl·lit artificial caracteritzat per tenir un pes superior a 1000 kg.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
satèl·lit interior satèl·lit interior

Teledetecció > Plataformes

  • ca  satèl·lit interior, n m
  • ca  DOMSAT, n m sin. compl.
  • es  satélite doméstico
  • es  DOMSAT sin. compl.
  • en  domestic satellite
  • en  DOMSAT sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definición
Sistema destinat a recollir dades pròpies d'un país o d'una àrea geogràfica, basat en un satèl·lit geosíncron que reemet cap a un centre de recepció i preprocessament les dades rebudes des d'altres satèl·lits.

DOMSAT és l'acrònim de Domestic Satellite ('satèl·lit domèstic').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
satèl·lit mitjà satèl·lit mitjà

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

  • ca  satèl·lit mitjà, n m
  • es  satélite mediano
  • en  medium satellite

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Satèl·lit artificial caracteritzat per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 500 i 1000 kg, cosa que implica alhora una reducció de la mida dels instruments que transporta.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
satèl·lit petit satèl·lit petit

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

  • ca  satèl·lit petit, n m
  • es  satélite pequeño
  • en  small satellite

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Satèl·lit artificial caracteritzat per tenir un pes inferior a 1000 kg.

En els satèl·lits petits es distingeix entre femtosatèl·lits, picosatèl·lits, nanosatèl·lits, microsatèl·lits i minisatèl·lits. El menor cost, el menor temps de desenvolupament, la major resolució espacial, la major resolució temporal (si formen constel·lacions) i el menor temps de revisita d'aquests satèl·lits (tenint en compte la facilitat que pel seu menor pes puguin presentar pel que fa a l'apuntament en la direcció transversal a la traça) són alguns dels avantatges que han permès generalitzar-ne l'ús.

El primer satèl·lit petit, l'UoSat-1, desenvolupat per la Universitat de Surrey, va ser llançat el 6 d'octubre de 1981 i estava destinat a les comunicacions. Altres satèl·lits petits han estat destinats a l'observació de la Terra, com per exemple a la detecció d'incendis i punts calents (el satèl·lit BIRD, entre d'altres), el seguiment ambiental (els satèl·lits TiungSat-1, RapidEye o Cosmo-SkyMed, entre d'altres) o la detecció de desastres naturals (com ara les constel·lacions DMC, DMC-2 o HJ).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
satel·litari -ària satel·litari -ària

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

  • ca  satel·litari -ària, adj
  • es  satelitario -ria
  • en  satellite
  • en  satellitic sin. compl.

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Relatiu o pertanyent a un satèl·lit, obtingut gràcies a un satèl·lit.

Per comparació a les missions aeroportades, les missions satel·litàries estan caracteritzades, en general, per la seva llarga durada, el seu gran abast territorial i el seu baix cost per imatge, però alhora pel seu elevat temps de desenvolupament (que implica poca adaptabilitat a nous requeriments que apareguin durant aquest temps) i per la poca flexibilitat de configuració dels seus instruments.

Les primeres missions satel·litàries van ser TIROS, CORONA, Nimbus, ESSA, Meteor, NOAA, Landsat, etc.

Vegeu aeroportat -ada, espacioportat -ada, satèl·lit1 i satèl·lit artificial.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Satellite Infrared Spectrometer Satellite Infrared Spectrometer

Teledetecció > Sensors

  • ca  SIRS, n m
  • ca  Satellite Infrared Spectrometer, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definición
Acrònim de Satellite Infrared Spectrometer, 'espectròmetre satel·litari d'infraroig'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Nimbus (concretament als Nimbus-3 i Nimbus-4), destinat majoritàriament a l'estudi dels perfils de temperatura de l'atmosfera.
- En el Nimbus-3 permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRol, en 1 banda centrada en la finestra atmosfèrica [11100 nm] i 7 bandes en la finestra atmosfèrica del CO2 [11000,15000 nm].
- En el Nimbus-4 permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRol [11100 nm], en 1 banda en la finestra atmosfèrica abans esmentada, i de l'IRol-IRl [11000,36000 nm], en 13 bandes en la finestra del CO2 i el H2O.

Les dades presenten una resolució espacial al nadir d'uns 220000 m en el Nimbus-3 i de 215000 m en el Nimbus-4, amb una dallada total d'uns 1800 km.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Satellite Microwave Radiometer Satellite Microwave Radiometer

Teledetecció > Sensors

  • ca  SAMIR, n m
  • ca  Satellite Microwave Radiometer, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definición
Acrònim de Satellite Microwave Radiometer, 'radiòmetre satel·litari de microones'.

Radiòmetre de microones instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Bhaskara (concretament als Bhaskara-I i Bhaskara-II), destinat majoritàriament a l'estudi de la meteorologia.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda K [19 GHz; 22 GHz] i banda Ka [37 GHz]). Les seves escenes tenen una cobertura territorial d'uns 125 km i 150 km (dallada) en les bandes K, i de 230 km en la banda Ka.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6