aerosol
aerosol
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca aerosol, n m
- es aerosol, n m
- fr aérosol, n m
- en aerosol, n
Equip respiratori i d'anestèsia
Definición
Suspensió de partícules líquides o sòlides en un gas.
aerosol
aerosol
Virologia
- ca aerosol, n m
- es aerosol, n m
- fr aérosol, n m
- en aerosol, n
Virologia
Definición
Cadascuna de les petites gotes de saliva, fluid respiratori, fluid corporal o medi de cultiu amb agents patògens de menys de 100 micròmetres, que, en romandre més temps a l'aire i viatjar a distàncies més llargues que les gotetes respiratòries, tenen una infecciositat potencial més elevada.
Nota
- Els aerosols constitueixen una distribució contínua de partícules de mida inferior a 100 micròmetres, el comportament de les quals depèn del temps, la distància i les condicions ambientals, que en determinen l'evaporació, l'agregació o la sedimentació.
aerosol produït
aerosol produït
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca aerosol produït, n m
- es producción de aerosol, n f
- fr aérosol produit, n m
- en aerosol output, n
Equip respiratori i d'anestèsia
Definición
Massa o volum d'aerosol generats pel sistema nebulitzador en la sortida d'aerosol per al volum d'ompliment especificat.
afàcia
afàcia
Oftalmologia
- ca afàcia, n f
- ca afàquia, n f sin. compl.
- es afaquia
- en aphakia
Oftalmologia
Definición
Trastorn consistent en l'absència congènita o adquirida del cristal·lí.
afàcic -a
afàcic -a
Oftalmologia
- ca afàcic -a, adj
- ca afàquic -a, adj sin. compl.
- es afáquico
- en aphakic
Oftalmologia
Definición
Relatiu o pertanyent a l'afàcia.
afàquia
afàquia
Oftalmologia
- ca afàcia, n f
- ca afàquia, n f sin. compl.
- es afaquia
- en aphakia
Oftalmologia
Definición
Trastorn consistent en l'absència congènita o adquirida del cristal·lí.
afàquic -a
afàquic -a
Oftalmologia
- ca afàcic -a, adj
- ca afàquic -a, adj sin. compl.
- es afáquico
- en aphakic
Oftalmologia
Definición
Relatiu o pertanyent a l'afàcia.
afartament compulsiu
afartament compulsiu
Psiquiatria
- ca trastorn per afartament, n m
- ca afartament compulsiu, n m sin. compl.
- es trastorno alimentario compulsivo, n m
- es trastorno de atracones compulsivos, n m
- es trastorno de atracones periódicos, n m
- es trastorno de ingesta paroxística, n m
- es trastorno de sobreingesta compulsiva, n m
- es trastorno por atracón, n m
- fr hyperphagie boulimique, n f
- en binge-eating disorder, n
- en compulsive overeating, n
- en BED, n sigla
- de Binge Eating Störung, n f
- de Essanfallsstörung, n f
Psiquiatria
Definición
Trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per la presència d'episodis recurrents d'ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d'aliments sense accions compensatòries, que provoquen sentiments de culpa i problemes de sobrepès en la persona afectada.
Nota
- En un afartament compulsiu no s'observen accions compensatòries, com ara vòmits autoinduïts, presa de diürètics, etc.
afàsia
afàsia
Otorrinolaringologia
- ca afàsia, n f
- es afasia
- en aphasia
Otorrinolaringologia
Definición
Trastorn del llenguatge causat per una lesió cerebral en què queda alterada la facultat d'expressar les idees per mitjà de símbols o de comprendre el valor semàntic d'aquestes idees.
Nota
- Les afàsies més comunes són l'afàsia motora, on predomina l'afectació d'expressió, l'afàsia sensorial, on predomina l'afectació de comprensió i l'afàsia nominal, on predomina la dificultat d'evocar els mots.
afàsia
afàsia
Fisioteràpia
- ca afàsia, n f
- es afasia, n f
- en aphasia
Fisioteràpia
Definición
Trastorn complex del llenguatge caracteritzat per l'alteració de la facultat normal d'expressar les idees mitjançant símbols logístics o de comprendre el seu valor semàntic, malgrat la persistència d'un grau suficient d'intel·ligència i la integritat de les vies motores o sensorials i dels òrgans de la fonació o de l'audició.
Nota
- L'afàsia està provocada per una lesió neurològica cerebral, com ara un remolliment, una hemorràgia, un tumor o un traumatisme, i és susceptible de restabliment parcial o complet.
