Back to top

Terminologia de ciències de la salut

Presentación
habènula habènula

Anatomia humana

  • ca  habènula, n f
  • es  habénula
  • en  habenula
  • TA  habenula

Anatomia humana

  • ca  nucli habenular, n m
  • ca  habènula, n f sin. compl.
  • es  habénula
  • es  núcleo habenular
  • en  habenular nucleus

Neurociència

Definición
Cadascun dels nuclis bilaterals múltiples situats a l'epitàlem, en posició dorsomedial amb relació al tàlem i immediatament per davant de l'epífisi cerebral.

Nota

  • 1. Els nuclis habenulars reben connexions dels nuclis septals mitjançant l'estria medul·lar talàmica i envien connexions als nuclis del tronc de l'encèfal.
    2. Els nuclis habenulars estan relacionats amb el sistema límbic.
  • ca  hàbil, adj
  • es  hábil, adj
  • en  skillful

Fisioteràpia

Definición
Propi a reeixir en allò que fa.
  • ca  habilitat, n f
  • es  habilidad, n f
  • en  skill

Fisioteràpia

Definición
Destresa a fer un moviment o un exercici.
  • ca  hàbit, n m
  • es  hábito
  • en  habit

Neurociència

Definición
Comportament adquirit lligat a un determinat estímul o situació que ha esdevingut automàtic i es realitza de manera inconscient o gairebé inconscient.
  • ca  hàbit, n m
  • ca  habitud, n f
  • es  hábito, n m
  • es  habitud, n f
  • en  habit
  • en  habitude

Fisioteràpia

Definición
Costum adquirit per la repetició d'un mateix acte i assolit per l'experiència.
  • ca  hàbit, n m
  • es  hábito
  • fr  habitus
  • en  habit

Infermeria

Definición
Disposició adquirida per la repetició d'un mateix acte.

Nota

  • Per exemple, hàbit alimentari, hàbit deposicional, hàbit intestinal o hàbit urinari.
habituació habituació

Neurociència

  • ca  habituació, n f
  • es  habituación
  • en  habituation

Neurociència

Definición
Aprenentatge no associatiu consistent en la desaparició o la reducció de la resposta davant d'un estímul innocu després de l'exposició repetida a aquest estímul.

Nota

  • L'habituació es considera la forma més simple d'aprenentatge en els animals.
  • ca  hàbit, n m
  • ca  habitud, n f
  • es  hábito, n m
  • es  habitud, n f
  • en  habit
  • en  habitude

Fisioteràpia

Definición
Costum adquirit per la repetició d'un mateix acte i assolit per l'experiència.
  • ca  haixix, n m
  • es  hachís
  • es  haschís
  • fr  charas
  • fr  haschisch
  • en  hasheesh
  • en  hashish
  • de  Haschisch

Psiquiatria

Definición
Mescla de parts de la planta del cànem indi, especialment la resina, que en ser fumada o ingerida produeix una sensació euforitzant i d'alteració de la percepció.

Nota

  • L'haixix i la marihuana, pels seus efectes tòxics i la capacitat de crear addicció, es consideren drogues. El seu principi actiu, el cànnabis, es troba en una concentració més elevada en l'haixix que en la marihuana.