Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación
BAB de la mama BAB de la mama

Proves radiològiques

  • ca  biòpsia de la mama per aspiració, n f
  • ca  BAB de la mama, n f sin. compl.
  • ca  biòpsia de la mama assistida per buit, n f sin. compl.
  • es  BAV de mama, n f
  • es  biopsia de mama asistida por vacío, n f
  • cod  02001300

Proves radiològiques

BAB de la mama per ecografia BAB de la mama per ecografia

Proves radiològiques

  • ca  biòpsia de la mama per aspiració guiada per ecografia, n f
  • ca  BAB de la mama per ecografia, n f sin. compl.
  • ca  biòpsia de la mama assistida per buit guiada per ecografia, n f sin. compl.
  • es  BAV de mama por ecografía, n f
  • es  biopsia de mama asistida por vacío guiada por ecografía, n f
  • cod  02001301

Proves radiològiques

BAB de la mama per RM BAB de la mama per RM

Proves radiològiques

  • ca  biòpsia de la mama per aspiració guiada per ressonància magnètica, n f
  • ca  BAB de la mama per RM, n f sin. compl.
  • ca  biòpsia de la mama assistida per buit guiada per ressonància magnètica, n f sin. compl.
  • es  BAV de mama por RM, n f
  • es  biopsia de mama asistida por vacío guiada por resonancia magnética, n f
  • cod  02001303

Proves radiològiques

bacil botulínic bacil botulínic

Seguretat alimentària

  • ca  clostridi botulínic, n m
  • ca  bacil botulínic, n m sin. compl.
  • es  clostridio botulínico, n m
  • fr  Clostridium botulinum, n m
  • en  Clostridium botulinum, n
  • nc  Clostridium botulinum

Seguretat alimentària

Definición
Bacteri grampositiu, anaerobi, mòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les clostridiàcies, formador d'espores, que en la seva forma vegetativa pot produir toxines, les quals poden causar botulisme.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 35ºC i 40ºC de temperatura. La toxina és sensible a la calor, i s'inactiva quan s'escalfa a 80ºC de temperatura durant 10 minuts. Les espores són molt resistents a la calor. Un pH inferior a 4,6 inhibeix la germinació de les espores.
  • 2. Reservori i localització habitual: Clostridium botulinum i les seves espores es troben habitualment al sòl, a la pols, en aigües estancades, en vegetals i formen part de la microbiota intestinal d'alguns animals, com ara els cavalls.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que el botulisme és més greu en la població infantil.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada al consum de diversos aliments que contenen la toxina, principalment, carn, productes làctics, algunes verdures i aliments en conserva. El botulisme infantil està associat al consum de mel.
bacil de Calmette-Guérin bacil de Calmette-Guérin

Immunologia

  • ca  bacil de Calmette-Guérin, n m
  • ca  BCG, n m sigla
  • es  bacilo de Calmette-Guérin
  • es  BCG sigla
  • fr  bacille de Calmette-Guérin
  • fr  BCG sigla
  • en  bacille Calmette-Guérin
  • en  bacillus Calmette-Guérin
  • en  BCG sigla

Immunologia

Definición
Soca atenuada de Mycobacterium tuberculosis, emprada com a vacuna contra la tuberculosi.
bacil del còlera bacil del còlera

Seguretat alimentària

  • ca  bacil del còlera, n m
  • ca  vibrió colèric, n m sin. compl.
  • ca  vibrió del còlera, n m sin. compl.
  • es  bacilo del cólera, n m
  • es  vibrión colérico, n m
  • es  vibrión del cólera, n m
  • fr  vibrion cholérique, n m
  • en  cholera bacillus, n
  • en  cholera vibrio, n
  • nc  Vibrio cholerae

Seguretat alimentària

Definición
Bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil, en forma de bacil, del gènere Vibrio, de la família de les vibrionàcies, productor de toxines que poden causar el còlera o, en algun cas, gastroenteritis més lleus.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 22ºC i 40ºC de temperatura. És un bacteri molt sensible a la temperatura.
  • 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i l'aigua, dolça o salada.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que les afeccions són més greus en persones immunodeprimides o amb desnutrició.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aigua contaminada i, secundàriament, al consum de productes de la pesca obtinguts en aigües costaneres contaminades.
bacil escheríchia coli bacil escheríchia coli

Seguretat alimentària

  • ca  escheríchia coli, n f
  • ca  bacil escheríchia coli, n m sin. compl.
  • ca  colibacil, n m sin. compl.
  • es  colibacilo, n m
  • fr  colibacille, n m
  • en  coli bacillus, n
  • en  colon bacillus, n
  • en  colibacillus, n var. ling.
  • nc  Escherichia coli
  • nc  E. coli abrev.

Seguretat alimentària

Definición
Bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil, en forma de bacil, del gènere Escherichia, de la família de les enterobacteriàcies, que habitualment no causa cap malaltia, però que, en el cas de les soques patògenes, pot provocar gastroenteritis de diversa consideració i diversos tipus d'infeccions.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: 37ºC de temperatura, si bé algunes soques es poden reproduir a temperatures de fins a 49ºC. També pot créixer en diversos medis creats al laboratori i en ambients aerobis.
  • 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i dels animals de sang calenta. Forma part de la microbiota intestinal de l'ésser humà i dels animals i és un dels microorganismes més habituals en aquesta localització. També es troba al sòl, l'aigua i els vegetals.
  • 3. Grup de risc: La majoria de soques d'Escherichia coli no són patògenes. Pel que fa als patotips que provoquen diverses afeccions, qualsevol persona és vulnerable a la infecció, si bé, segons el patotip, s'ha observat que les afeccions són més greus en la població infantil, gent gran i persones immunodeprimides.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments contaminats, sobretot productes crus o poc cuits com carn de vedella i productes derivats, productes làctics sense pasteuritzar, fruita i vegetals, i aigua.
  • 5. Escherichia coli és present en grans quantitats en la microbiota intestinal normal de l'ésser humà i els animals on, en general, és innòcua. Tanmateix, s'han determinat diversos patotips d'E. coli enteropatògenes, d'acord amb diferents factors de virulència: E. coli enterohemorràgica (ECEH), subgrup rellevant d'E. coli verotoxígena, la qual pot produir dues verotoxines; E. coli enterotoxígena (ECET) que pot produir una o dues toxines: termolàbil (TL) i termoestable (TE); E. coli enteropatògena (ECEP); E. coli enteroinvasiva (ECEI); E. coli enteroagregativa (ECEA) i E. coli amb adherència difusa (ECAD). Únicament els quatre primers patotips es transmeten a través d'aliments i aigua contaminats. Les soques d'ECEH són les que poden causar complicacions més greus a la salut.
bacil piociànic bacil piociànic

Seguretat alimentària

  • ca  bacil piociànic, n m
  • es  bacilo piociánico, n m
  • fr  bacille pyocyanique, n m
  • en  Pseudomonas aeruginosa, n
  • nc  Pseudomonas aeruginosa

Seguretat alimentària

Definición
Bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil, en forma de bacil, del gènere Pseudomonas, de la família de les pseudomonadàcies, que pot causar gastroenteritis, pneumònia, nefritis, sèpsia i infectar ferides.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 30ºC i 37ºC de temperatura.
  • 2. Reservori i localització habitual: L'aigua, el sòl, productes vegetals i superfícies de treball i, ocasionalment, a la pell i les mucoses respiratòries de l'ésser humà i d'animals sans.
  • 3. Grup de risc: Infants i persones immunodeprimides.
  • 4. Transmissió per via alimentària: És poc freqüent. Associada, principalment, al consum d'aliments contaminats, sobretot verdures crues, aliments congelats, aigua, sucs de fruita i menjar preparat. Pseudomonas aeruginosa és, essencialment, un bacteri que degrada els aliments, però no acostuma a causar toxiinfeccions alimentàries.
  • 5. En la denominació bacil piociànic, l'adjectiu piociànic conté els formants grecs pýon, 'pus', i kyanós 'blau'.
Bacillus cereus Bacillus cereus

Seguretat alimentària

  • ca  Bacillus cereus, n m
  • es  Bacillus cereus, n m
  • fr  Bacillus cereus, n m
  • en  Bacillus cereus, n
  • nc  Bacillus cereus

Seguretat alimentària

Definición
Bacteri grampositiu, anaerobi facultatiu, generalment mòbil, en forma de bacil, del gènere Bacillus, de la família de les bacil·làcies, formador d'espores, que pot provocar una síndrome emètica produïda per la toxina preformada a l'aliment i relativament termoresistent o una toxiinfecció alimentària produïda per proteïnes enterotòxiques.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 30ºC i 37ºC de temperatura. Tanmateix, s'ha observat que algunes soques es poden reproduir en un rang ampli de temperatures i condicions ambientals.
  • 2. Reservori i localització habitual: Està molt difós en el medi ambient gràcies a la capacitat que té per a formar espores. Es troba en sòls, aigües i en una gran varietat de matèries primeres i productes d'origen animal i vegetal.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada al consum d'aliments contaminats de totes les categories: carn, peix, llet, vegetals i cereals, especialment pasta i arròs bullit, si no es refrigera adequadament.
bacteri bacteri

Seguretat alimentària

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

Seguretat alimentària

Definición
Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes.

Nota

  • 1. Molts bacteris viuen sobre altres organismes i superfícies o formen part del poblament normal de diversos òrgans de l'ésser humà, d'animals o de vegetals superiors. Els bacteris patògens poden causar malalties més o menys greus, segons l'espècie. Altres bacteris participen en molts processos naturals i tecnològics, com la transformació d'aliments, i també n'hi ha que provoquen l'alteració dels aliments.
  • 2. Els bacteris patògens més rellevants en seguretat alimentària són els gèneres Brucella, Campylobacter, Mycobacterium, Salmonella, Shigella i Streptococcus i les espècies Aeromonas hydrophila, Bacillus cereus, Clostridium botulinum, Clostridioides difficile, Clostridium perfringens, Coxinella burnetii, Cronobacter sakazakii, Escherichia coli, Listeria monocytogenes, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Vibrio cholerae, Vibrio parahaemolyticus i Yersinia enterocolitica.
  • 3. Un bacteri patogen és un perill biològic.
  • 4. Els gèneres i les espècies dels bacteris s'identifiquen amb el nom científic, especialment en els textos d'especialitat. A més a més, per a alguns bacteris més coneguts o habituals es documenten també noms comuns per a fer-hi referència. Aquest ús és més propi de textos de divulgació o destinats al públic general.