síndrome d'esgotament professional
síndrome d'esgotament professional
- ca síndrome d'esgotament professional, n f
- ca síndrome del cremat, n f sin. compl.
- es sentimiento de quemado, n m
- es síndrome de desgaste profesional, n m
- es síndrome de estar quemado, n m
- fr syndrome d'épuisement professionnel, n m
- en burnout syndrome, n
- de burnout-Syndrom, n n
Definición
Síndrome originada com a resposta a una situació d'estrès psicosocial crònic, que es dona especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb el públic, i que es manifesta en forma d'esgotament físic i psíquic i un sentiment de manca de realització personal.
síndrome d'Otel·lo
síndrome d'Otel·lo
- ca deliri de gelosia, n m
- ca síndrome d'Otel·lo, n f sin. compl.
- es delirio celotípico, n m
- es síndrome de Otelo, n m
- fr délire de jalousie, n m
- fr syndrome d'Othello, n m
- en delusional jealousy, n
- en Othello syndrome, n
- de Eifersuchtswahn, n m
- de Othello-Syndrom, n n
Definición
Deliri en què l'individu té la convicció que la parella li és infidel.
Nota
- La denominació síndrome d'Otel·lo és més habitual en contextos de divulgació.
síndrome de Capgras
síndrome de Capgras
- ca il·lusió dels dobles, n f
- ca síndrome de Capgras, n f
- es ilusión de los dobles, n f
- es síndrome de Capgras, n f
- fr illusion des doubles, n f
- fr syndrome de Capgras, n f
- en Capgras syndrome, n
- en illusion of doubles, n
- de Capgras-Syndrom, n n
Definición
Creença delirant en què l'individu pensa que els familiars i coneguts han estat substituïts per impostors idèntics.
síndrome de Charles Bonnet
síndrome de Charles Bonnet
- ca síndrome de Charles Bonnet, n f
- es síndrome de Charles Bonnet, n m
- fr syndrome de Charles Bonnet, n m
- en Charles Bonnet syndrome, n
- de Charles-Bonnet-Syndrom, n n
Definición
Síndrome caracteritzada per la presència d'al·lucinacions visuals, que solen ser complexes i estructurades, i d'un important deteriorament de l'agudesa visual en persones habitualment grans amb un estat cognitiu conservat, sense que hi hagi evidència d'una malaltia psiquiàtrica o neurològica associada.
Síndrome caracteritzada per la presència d'al·lucinacions visuals, que solen ser complexes i estructurades, i d'un important deteriorament de l'agudesa visual en persones habitualment grans amb un estat cognitiu conservat, sense que hi hagi evidència d'una malaltia psiquiàtrica o neurològica associada.
Síndrome caracteritzada per la presència d'al·lucinacions visuals, que solen ser complexes i estructurades, i d'un important deteriorament de l'agudesa visual en persones habitualment grans amb un estat cognitiu conservat, sense que hi hagi evidència d'una malaltia psiquiàtrica o neurològica associada.
síndrome de Clérambault
síndrome de Clérambault
- ca deliri erotomaníac, n m
- ca síndrome de Clérambault, n f sin. compl.
- ca trastorn delirant erotomaníac, n m sin. compl.
- es delirio erotomaníaco, n m
- es síndrome de Clérambault, n m
- es trastorno delirante erotomaníaco, n m
- fr délire érotomaniaque, n m
- fr syndrome de Clérambault, n m
- fr trouble délirant de type érotomaniaque, n m
- en Clérambault syndrome, n
- en erotomanic delusion, n
- en erotomanic delusional disorder, n
- de De-Clérambault-Syndrom, n n
- de Liebeswahn, n m
Definición
Deliri en què la persona té la convicció de ser estimada o protegida per una altra persona, en general d'un estatus superior, la qual ha d'ocultar la relació per convencionalismes socials.
síndrome de Cotard
síndrome de Cotard
- ca deliri de negació, n m
- ca deliri nihilista, n m sin. compl.
- ca síndrome de Cotard, n f sin. compl.
- es delirio de negación, n m
- es delirio nihilista, n m
- es síndrome de Cotard, n m
- fr délire de négation, n m
- fr syndrome de Cotard, n m
- en Cotard's syndrome, n
- en delusion of negation, n
- en nihilistic delusion, n
- de Cotard-Syndrom, n n
- de Devitalisierungswahn, n m
- de nihilistischer Wahn, n m
Definición
Deliri en què l'individu té idees delirants que expressen una intensa sensació de mort o de desintegració d'ell mateix, d'una part d'ell mateix o de l'entorn propi.
síndrome de Diògenes
síndrome de Diògenes
- ca síndrome de Diògenes, n f
- es síndrome de Diógenes, n m
- fr syndrome de Diogène, n m
- en Diogenes syndrome, n
- en senile squalor syndrome, n
- de Diogenessyndrom, n n
Definición
Trastorn del comportament que afecta persones que viuen soles i es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l'aïllament voluntari de la persona afectada a la seva llar, acompanyat en molts casos d'acumulació de diners i deixalles i d'una actitud paranoide.
Nota
- Habitualment, la síndrome de Diògenes se sol presentar en persones grans amb patologies psiquiàtriques prèvies (trastorns de la personalitat, psicosis, demència, etc.).
síndrome de discontinuació d'antidepressius
síndrome de discontinuació d'antidepressius
- ca síndrome de discontinuació d'antidepressius, n f
- es síndrome de discontinuación de antidepresivos, n m
- fr syndrome d'arrêt des antidépresseurs, n m
- fr syndrome de discontinuation associé aux antidépresseurs, n m
- fr syndrome de sevrage aux antidépresseurs, n m
- en antidepressant discontinuation syndrome, n
- en antidepressant withdrawal syndrome, n
- de SSRI-Absetzsyndrom, n n
Definición
Síndrome que pot aparèixer després d'una retirada abrupta o d'una reducció de dosi significativa d'un antidepressiu que s'havia estat administrant de manera continuada durant com a mínim un mes.
síndrome de Down
síndrome de Down
- ca síndrome de Down, n f
- es síndrome de Down, n m
- fr syndrome de Down, n m
- en Down syndrome, n
- de Down-Syndrom, n n
Definición
Síndrome deguda a la trisomia del cromosoma 21, en què els individus afectats presenten un crani petit i aplanat i altres anomalies físiques, juntament amb una discapacitat intel·lectual de moderada a greu.
síndrome de fatiga crònica
síndrome de fatiga crònica
- ca síndrome de fatiga crònica, n f
- ca encefalomielitis miàlgica, n f sin. compl.
- es encefalomielitis miálgica, n f
- es síndrome de fatiga crónica, n m
- fr encéphalomyélite myalgique, n f
- fr syndrome de fatigue chronique, n m
- en chronic fatigue syndrome, n
- en myalgic encephalomyelitis, n
- de chronisches Erschöpfungssyndrom, n n
- de chronisches Müdigkeitssyndrom, n n
- de myalgische Enzephalomyelitis, n f
Definición
Síndrome de sensibilització central que es caracteritza per la presència d'una fatiga física i mental intensa, persistent i invalidant que no millora amb el repòs i que no té una causa aparent específica.
Nota
- 1. La síndrome de fatiga crònica no té una causa aparent específica, si bé es relaciona amb una combinació de factors infecciosos, immunitaris i neuropsicològics.
- 2. La síndrome de fatiga crònica forma part de les síndromes de sensibilització central, juntament amb la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple.