trastorn neurocognitiu greu
trastorn neurocognitiu greu
- ca trastorn neurocognitiu greu, n m
- ca demència, n f sin. compl.
- ca trastorn neurocognitiu major, n m sin. compl.
- es demencia, n f
- es trastorno neurocognitivo grave, n m
- es trastorno neurocognitivo mayor, n m
- fr démence, n f
- fr trouble neurocognitif majeur, n m
- en dementia, n
- en major neurocognitive disorder, n
- de Demenz, n f
- de schwere neurokognitive Störung, n f
Definición
Trastorn neurocognitiu, amb tendència a una evolució crònica i irreversible, caracteritzat pel deteriorament de les funcions intel·lectives, de la memòria i de l'adaptació social de l'individu, sense alteració del nivell de consciència.
Nota
- 1. Un trastorn neurocognitiu greu comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.
- 2. La denominació trastorn neurocognitiu greu és la forma recomanada en la cinquena edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V), mentre que la denominació demència és la forma que té tradició d'ús entre els especialistes i les especialistes de l'àmbit de la psiquiatria.
