anàlisi en flux continu
anàlisi en flux continu
Química analítica
- ca anàlisi de flux continu segmentat, n f
- ca anàlisi en flux segmentat, n f
- ca anàlisi en flux continu, n f sin. compl.
- ca CFA, n f sigla
- ca SCFA, n f sigla
- ca SFA, n f sigla
- es análisis de flujo continuo segmentado
- es análisis de flujo segmentado
- es SCFA sigla
- es SFA sigla
- en continuous flow analysis
- en segmented continuous flow analysis
- en segmented flow analysis
- en SFA
- en CFA sigla
- en SCFA sigla
Química analítica
Definición
Mètode analític continu en què les mostres són aspirades seqüencialment, situant entre elles bombolles d'aire o nitrogen que segmenten el flux establert, amb la inclusió d'un cicle de rentat.
anàlisi en flux segmentat
anàlisi en flux segmentat
Química analítica
- ca anàlisi de flux continu segmentat, n f
- ca anàlisi en flux segmentat, n f
- ca anàlisi en flux continu, n f sin. compl.
- ca CFA, n f sigla
- ca SCFA, n f sigla
- ca SFA, n f sigla
- es análisis de flujo continuo segmentado
- es análisis de flujo segmentado
- es SCFA sigla
- es SFA sigla
- en continuous flow analysis
- en segmented continuous flow analysis
- en segmented flow analysis
- en SFA
- en CFA sigla
- en SCFA sigla
Química analítica
Definición
Mètode analític continu en què les mostres són aspirades seqüencialment, situant entre elles bombolles d'aire o nitrogen que segmenten el flux establert, amb la inclusió d'un cicle de rentat.
anàlisi frontal
anàlisi frontal
Química analítica
- ca cromatografia frontal, n f
- ca anàlisi frontal, n f sin. compl.
- es análisis frontal
- es cromatografía frontal
- en frontal analysis
- en frontal chromatography
Química analítica
Definición
Cromatografia en què la mostra alimenta de forma contínua el llit cromatogràfic. D'aquesta manera la mateixa mostra actua com a fase mòbil. Per bé que inicialment la fase estacionària reté tots els soluts, a mesura que s'hi va addicionant més i més quantitat de mostra, s'arriba a la saturació. Com a conseqüència, es produeix el desplaçament dels anàlits retinguts més feblement. Per això, amb aquest mètode només és possible obtenir la separació completa de l'anàlit menys retingut.
Nota
- graf_QA1. OAA: correcte.
anàlisi funcional d'operabilitat
anàlisi funcional d'operabilitat
Enginyeria química
- ca anàlisi de perills i operabilitat, n f
- ca anàlisi de risc i operabilitat, n f sin. compl.
- ca anàlisi funcional d'operabilitat, n f sin. compl.
- ca anàlisi operativa, n f sin. compl.
- ca AFO, n f sigla
- ca AO, n f sigla
- ca HAZOP, n f sigla
- es análisis de riesgos y operabilidad
- es HAZOP
- en hazard and operability analysis
- en HAZOP
Enginyeria química
Definición
Aplicació d'un examen crític, formal i sistemàtic d'un procés o un projecte d'enginyeria d'una nova instal·lació per avaluar el risc potencial de l'operació o funcionament incorrecte dels components individuals dels equips i els consegüents efectes sobre la instal·lació com a conjunt. És un mètode que va ser dissenyat a la dècada dels seixanta per la Imperial Chemical Industries (ICI) a Anglaterra per aplicar-lo al disseny de plantes de fabricació de pesticides. La tècnica es fonamenta en el fet que les desviacions en el funcionament de les condicions normals d'operació i disseny solen conduir a una fallada del sistema.
anàlisi granulomètrica
anàlisi granulomètrica
Termes generals
- ca anàlisi granulomètrica, n f
- es análisis granulométrico
- en sieve analysis
Termes generals
Definición
Tècnica analítica que descriu la distribució de la grandària de les partícules existents en una mostra sòlida. Aquesta tècnica es fa servir tant per a separar les partícules i fer-ne diferents aplicacions en funció del seu diàmetre com per a conèixer altres paràmetres físics, com el diàmetre mitjà aritmètic i el diàmetre mitjà geomètric. Segons la grandària de les partícules que cal separar, es fa una ^anàlisi de tamisatge^ o, si l'anàlisi de tamisatge no produeix resultats satisfactoris, una anàlisi granulomètrica per sedimentació. Aquesta darrera anàlisi granulomètrica deixa de ser aplicable en partícules amb un diàmetre inferior als 10<sup><signe menys>5</sup> cm. Les dues tècniques d'anàlisi granulomètrica per sedimentació més divulgades són el ^mètode de Wiegner^ i el ^mètode Andreasen^.
anàlisi gravimètrica
anàlisi gravimètrica
Química analítica
- ca anàlisi gravimètrica, n f
- ca gravimetria, n f
- es análisis gravimétrico
- es gravimetría
- en gravimetric analysis
- en gravimetry
Química analítica
Definición
Tècnica analítica en què l'anàlit es determina a partir de la mesura del seu pes o d'un precipitat format estequiomètricament quan l'anàlit es troba en solució. Aquest precipitat ha d'obeir la ^llei de les proporcions definides^, només així és possible quantificar, a partir del pes del precipitat, la quantitat del compost contingut en la mostra que s'ha fet servir per a la determinació. El camp d'aplicació de la gravimetria és molt ampli; no hi ha cap compost inorgànic a partir del qual no es pugui obtenir un compost insoluble apte per a la gravimetria. L'única objecció que es pot fer a la gravimetria és la lentitud, ja que en la majoria de les determinacions gravimètriques cal esperar diverses hores entre la precipitació i la pesada final. L'exactitud que es pot assolir en una determinació gravimètrica depèn, bàsicament, de la insolubilitat del precipitat i del grau de coneixement de la seva composició química en el moment de la pesada, sempre i quan no hi hagi substàncies interferents. La classificació dels mètodes emprats en la gravimetria es fonamenta en la tècnica utilitzada per a formar el precipitat; així, es pot formar per precipitació química, per electrodeposició i per volatilització. La precipitació química requereix un precipitat suficientment insoluble, sense contaminants, fàcilment aïllable de manera quantitativa, de composició química coneguda i no pot ser higroscòpic n reaccionar amb l'oxigen de l'aire. L'electrodeposició aplica un corrent elèctric per a crear el precipitat (es fa en l'^electrogravimetria^). En el cas de la volatilització, es pot recollir la substància volatilitzada i pesar-la, que és més fiable, o determinar la pèrdua de pes de la mostra.
anàlisi instrumental
anàlisi instrumental
Química analítica
- ca anàlisi instrumental, n f
- es análisis instrumental
- en instrumental analysis
Química analítica
Definición
Grup de tècniques analítiques que empren, a diferència de les anàlisis clàssiques o convencionals, constituïdes pels mètodes volumètrics i gravimètrics, instrumentació específica per a la determinació de la composició química d'una mostra. Aquestes tècniques presenten algunes característiques com la possible automatització del procés analític amb velocitats d'anàlisi (nombre de mostres per hora) elevades; la integració en sistemes informàtics, tant en l'àmbit del programari com del maquinari, la qual cosa permet l'obtenció, la gestió i l'expressió de la informació analítica; el treball a concentracions molt baixes, sovint inferiors al mg/L (ppm) o g/L (ppb), o la formació específica dels tècnics en la utilització de les tècniques, les quals, en moltes ocasions, són inaccessibles, pel seu cost, a laboratoris de control.
anàlisi operativa
anàlisi operativa
Enginyeria química
- ca anàlisi de perills i operabilitat, n f
- ca anàlisi de risc i operabilitat, n f sin. compl.
- ca anàlisi funcional d'operabilitat, n f sin. compl.
- ca anàlisi operativa, n f sin. compl.
- ca AFO, n f sigla
- ca AO, n f sigla
- ca HAZOP, n f sigla
- es análisis de riesgos y operabilidad
- es HAZOP
- en hazard and operability analysis
- en HAZOP
Enginyeria química
Definición
Aplicació d'un examen crític, formal i sistemàtic d'un procés o un projecte d'enginyeria d'una nova instal·lació per avaluar el risc potencial de l'operació o funcionament incorrecte dels components individuals dels equips i els consegüents efectes sobre la instal·lació com a conjunt. És un mètode que va ser dissenyat a la dècada dels seixanta per la Imperial Chemical Industries (ICI) a Anglaterra per aplicar-lo al disseny de plantes de fabricació de pesticides. La tècnica es fonamenta en el fet que les desviacions en el funcionament de les condicions normals d'operació i disseny solen conduir a una fallada del sistema.
anàlisi per dilució isotòpica
anàlisi per dilució isotòpica
Química analítica
- ca anàlisi per dilució isotòpica, n f
- es análisis por dilución isotópica
- en isotopic dilution analysis
Química analítica
Definición
Mètode radioquímic d'anàlisi que es basa en afegir una quantitat coneguda d'un isòtop radioactiu de l'anàlit a una quantitat mesurada d'una mostra complexa i mesurar-ne l'activitat radioactiva final. Després d'homogeneïtzar la mescla, se n'aïlla i purifica una fracció i l'anàlisi es basa en l'activitat radioactiva d'aquesta fracció.
anàlisi per injecció en flux
anàlisi per injecció en flux
Química analítica
- ca anàlisi per injecció en flux, n f
- ca FIA, n f sigla
- es análisis por inyección en flujo
- es FIA
- en FIA
- en flow injection analysis
Química analítica
Definición
Mètode analític continu no segmentat en què les mostres s'intercalen en un flux continu de líquid que les porta al detector. En aquest transport té lloc la dispersió de la mostra en el líquid portador i, depenent del sistema, una reacció. Finalment, quan l'analit arriba al detector apareix un senyal transitori, relacionable amb la concentració de la substància de la què s'està fent la determinació. Aquesta metodologia és, a més a més, perfectament compatible amb la possibilitat de fer control de processos en línia i presenta com a principals avantatges la gran simplicitat de les configuracions, la versatilitat i flexibilitat per adaptar-se a necessitats concretes, la bona reproductibilitat de les mesures, l'elevat nombre de mostres per unitat aconseguit i la reducció en el consum de mostra i reactius.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok.
