antimoni
antimoni
Química inorgànica
- ca antimoni, n m
- es antimonio
- en antimony
- sbl Sb
Química inorgànica
Definición
Element quart del grup 15 del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 51 i massa atòmica 121,76.
Nota
- Se'n coneixen fins a trenta-set isòtops, dos d'ells estables, 121Sb i 123Sb. És poc abundant en l'escorça terrestre i es troba en estat natiu o bé formant sulfurs i òxids. Es presenta com un sòlid gris, amb un punt de fusió de 631 ºC i un punt d'ebullició de 1.587 ºC. Se'n coneixen altres formes al•lotròpiques, si bé molt poc estables. Químicament és similar a l'arsènic, però l'antimoni és menys reactiu. Presenta principalment els estats d'oxidació +3 i +5. Els seu ús principal és en aliatges i en electrònica.
antioxidant
antioxidant
Metal·lúrgia
- ca antioxidant, n m
- es antioxidante
- en antioxidant
Metal·lúrgia
Definición
Additiu que es barreja amb una pintura per contribuir a augmentar la resistència a la corrosió.
antiparal·lel -a
antiparal·lel -a
Química teòrica
- ca antiparal·lel -a, adj
- es antiparalelo
- en antiparallel
Química teòrica
Definición
Dit de la disposició relativa de dos vectors que tenen la mateixa direcció però els sentits oposats. Els electrons que ocupen un mateix orbital atòmic o bé un mateix orbital molecular tenen els seus ^spins antiparal·lels^. En un material antiferromagnètic els moments magnètics de les molècules adopten una disposició antiparal·lela.
antisèptic
antisèptic
Química industrial
- ca antisèptic, n m
- es antiséptico
- en antiseptic
Química industrial
Definición
Substància que destrueix microorganismes per evitar infeccions, especialment en les ferides. El seu ús és molt antic, i els mecanismes d'acció són molt variats segons el producte. Alguns antisèptics actuen destruint la membrana del microorganisme. En són exemples determinats tensioactius catiònics, com les sals d'amoni quaternari, i certs detergents aniònics, com alguns sabons, el laurilsulfat sòdic, el fenol i derivats de cresol. Altres antisèptics actuen destruint l'equilibri col•loïdal de les proteïnes del citoplasma i reaccionant amb els nucleoproteids. En són exemples l'àcid benzoic, l'àcid salicílic, l'àcid bòric, l'àcid làctic, l'etanol, el metanol, l'acetona i altres dissolvents orgànics. Altres antisèptics actuen destruint o modificant les proteïnes enzimàtiques, com el formol, el fenol, derivats del mercuri, el nitrat de plata, el sulfat de coure, el clor, el iode, oxidants com l'aigua oxigenada, el permanganat de potassi, el violeta de genciana o les sulfamides.
antracè
antracè
Química orgànica
- ca antracè, n m
- es antraceno
- en anthracene
- for C14H10
Química orgànica
Definición
Hidrocarbur aromàtic tricíclic que consta de tres anells de benzè fusionats disposats en línia i té un punt de fusió de 218 ºC i un punt d'ebullició de 342 ºC.
Nota
- És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics. La qualitat comercial és d'un 90-95% de puresa i és carcinogen. És un compost coplanar amb comportament aromàtic, encara que s'oxida fàcilment a ^antraquinona^. És obtingut per la destil·lació del quitrà d'hulla i s'extreu de l'oli d'antracè. Quan és pur presenta una fluorescència blava característica. És fa servir com a primera matèria en la fabricació d'alitzarina i de molts altres colorants.
antracita
antracita
Termes generals
- ca antracita, n f
- es antracita
- en anthracite
Termes generals
Definición
Carbó de color negre brillant, dens, dur i compacte que conté entre un 85% i un 98% en pes de carboni i té un poder calorífic d'aproximadament 8.560 kcal/kg, la qual cosa fa que sigui el carbó de major qualitat. És el carbó de major antiguitat, l'origen del qual data de l'era paleozoica superior, fa al voltant de 250 milions d'anys.
antraquinona
antraquinona
Química orgànica
- ca antraquinona, n f
- ca 9,10-antraquinona, n f sin. compl.
- es 9,10-antraquinona
- es antraquinona
- en 9,10-anthraquinone
- en anthraquinone
- for C14H8O2
Química orgànica
Definición
Compost aromàtic derivat de l'antracè amb carbonils en les posicions 9 i 10 que es presenta com un sòlid cristal·lí, de color groc.
Nota
- És insoluble en aigua. S'obté per oxidació de l'antracè o per condensació del benzè amb anhídrid ftàlic. És un producte molt important i l'origen d'una família de colorants sintètics denominats colorants antraquinònics. Es fa servir també com a repel·lent d'ocells, per evitar que es mengin llavors de sembra.
9,10-antraquinona
9,10-antraquinona
Química orgànica
- ca antraquinona, n f
- ca 9,10-antraquinona, n f sin. compl.
- es 9,10-antraquinona
- es antraquinona
- en 9,10-anthraquinone
- en anthraquinone
- for C14H8O2
Química orgànica
Definición
Compost aromàtic derivat de l'antracè amb carbonils en les posicions 9 i 10 que es presenta com un sòlid cristal·lí, de color groc.
Nota
- És insoluble en aigua. S'obté per oxidació de l'antracè o per condensació del benzè amb anhídrid ftàlic. És un producte molt important i l'origen d'una família de colorants sintètics denominats colorants antraquinònics. Es fa servir també com a repel·lent d'ocells, per evitar que es mengin llavors de sembra.
antropogènic -a
antropogènic -a
Medi ambient
- ca antropogènic -a, adj
- es antropogénico
- en anthropogenic
Medi ambient
Definición
Que és produït pels éssers humans.
antroposfera
antroposfera
Medi ambient
- ca antroposfera, n f
- es antroposfera
- en anthroposphere
Medi ambient
Definición
Part de la ^biosfera^ on es desenvolupa l'activitat humana.