Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  deflagració, n f
  • es  deflagración
  • en  deflagration

Enginyeria química

Definición
Explosió en què la velocitat de l'ona de sobrepressió en el medi sense reaccionar és subsònica, és a dir, es desplaça a una velocitat menor de 340 m/s. En les deflagracions, l'ona de sobrepressió té efectes destructius mitjans.
  • ca  defoliant, n m
  • es  defoliante
  • en  defoliant

Medi ambient

Definición
Herbicida que produeix la caiguda de les fulles dels vegetals alterant-ne el metabolisme. Vint-i-quatre hores després d'aquest tractament les fulles es marceixen i al cap de sis setmanes cauen. En agricultura, els defoliants s'utilitzen per a eliminar les fulles de les plantes dels cultius que destorben la maquinària quan es fa la collita. L'exèrcit dels EUA els va emprar abundosament al Vietnam, on àmplies zones de la jungla i dels arrossars van ser aspergides des d'avions; el defoliant més utilitzat va ser l'agent taronja, que era una barreja de l'àcid 2,4-diclorofenoxiacètic (o 2,4-D) i l'àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic (o 2,4,5-T); aquesta barreja contenia quantitats molt superiors a les dels defoliants comercials de la ^dioxina^ 2,3,7,8-tetraclorodibenzoparadioxina (TCDD), subproducte de la fabricació del 2,4,5-T, i va produir efectes imprevisibles en l'equilibri ecològic de grans extensions del país i greus efectes sobre la salut humana com malalties de pell, càncer, defectes de naixement i malformacions congènites.
  • ca  degeneració, n f
  • es  degeneración
  • en  degeneracy

Química teòrica

Definición
Nombre de funcions pròpies linealment independents entre si que tenen un mateix valor propi d'un operador. És una propietat intrínseca de cada valor propi i una conseqüència de la forma de l'operador. De manera més general, es pot definir com el nombre d'estats d'un sistema mecanicoquàntic independents entre si que tenen un mateix valor d'una propietat observable. És de particular interés la degeneració dels nivells d'energia d'un àtom o d'una molècula, ja que afecta directament a les seves propietats.
  • ca  degradació, n f
  • es  degradación
  • en  degradation

Química orgànica

Definición
Procés que comporta la descomposició d'un compost en dos o més productes i que es pot aconseguir per oxidació, per l'acció de calor o un medi àcid, per l'acció de dissolvents o per l'acció bacteriana.

Nota

  • Habitualment, aquest procés ocorre en etapes amb productes intermediaris ben definits. Una degradació específica consisteix en la pèrdua d'àtoms de carboni, normalment alifàtics, d'un compost orgànic. La degradació oxidativa consisteix en el trencament d'un enllaç múltiple en dos compostos carbonílics i, tenint en compte la naturalesa del compost o les condicions que s'apliquen, els compostos carbonílics tenen diferents graus d'oxidació.
  • ca  electrodegradació, n f
  • ca  degradació electroquímica, n f sin. compl.
  • es  degradación electroquímica
  • es  electrodegradación
  • en  electrochemical degradation
  • en  electrodegradation

Electroquímica

Definición
Destrucció d'un contaminant orgànic o inorgànic en aigües mitjançant la seva electròlisi. S'utilitza quan es vol eliminar un component tòxic i no biodegradable d'un efluent aquós, tot perseguint la seva transformació selectiva en una substància biodegradable (conversió electroquímica), la seva mineralització completa fins a obtenir gasos, com el CO2, i ions inorgànics (combustió electroquímica), o la seva electrodeposició, com en el cas de l'electroreducció dels ions metàl·lics. S'han desenvolupat un gran nombre de mètodes d'electrodegradació basats en l'ús de l'electròlisi directa o de l'electròlisi indirecta. L'electròlisi directa correspon a la reacció electròdica del propi contaminant, però això només succeeix en la reducció catòdica d'alguns compostos orgànics halogenats i dels ions metàl·lics. També es considera l'oxidació anòdica com un mètode d'electròlisi directa, on l'aigua és oxidada a oxigen en un ànode d'alt sobrepotencial d'aquest gas, tot formant radical hidroxil OH" adsorbit sobre l'ànode com a intermedi, el qual és l'agent oxidant dels contaminants. En l'electròlisi indirecta tenen lloc reaccions químiques en dissolució entre els contaminants i una espècie generada per un dels elèctrodes d'una cel·la electrolítica. Els seus mètodes més importants són: la degradació amb un mediador redox (com el Ag2+/Ag+, el Fe3+/Fe2+, el Co3+/Co2+ i el Zn2+/Zn, una forma del qual és produïda a l'elèctrode i és la que reacciona amb el contaminant, donant lloc a la forma inicial del mateix mediador i al derivat degradat del contaminant), l'electrogeneració anòdica d'un oxidant fort (com ara l'O3 i el ClO, el qual pot oxidar al contaminant en la pròpia cel·la electrolítica o en un reactor separat d'ella) i l'electrogeneració catòdica del peròxid d'hidrogen a partir de la reducció bielectrònica de l'oxigen en un càtode de grafit o en un càtode de difusió, on s'aprofita la reacció entre el H2O2 electrogenerat i el Fe2+ addicionat al medi àcid (reacció de Fenton) per a produir radicals hidroxil, els quals són molt més efectius per a degradar els contaminants que els produïts per l'oxidació anòdica de l'aigua. Vegeu també ^producció anòdica de l'oxigen^
  • ca  deliqüescent, adj
  • es  delicuescente
  • en  deliquescent

Química inorgànica

Definición
Dit del sòlid que absorbeix aigua de l'atmosfera que l'envolta i s'hi dissol fins que esdevé una solució.
  • ca  demanda bioquímica d'oxigen, n f
  • ca  demanda biològica d'oxigen, n f sin. compl.
  • ca  DBO, n f sigla
  • es  demanda biológica de oxígeno
  • es  demanda bioquímica de oxígeno
  • es  DBO sigla
  • en  biochemical oxygen demand
  • en  biological oxygen demand
  • en  BOD sigla

Medi ambient, Química analítica

Definición
Quantitat d'oxigen necessària per biodegradar la matèria orgànica d'una mostra, generalment una solució aquosa. La diferència entre l'oxigen dissolt a la solució abans i després de la biodegradació proporciona la demanda bioquímica d'oxigen. Aquest paràmetre té molta utilitat per conèixer les característiques d'una aigua residual. En aquest cas, el valor obtingut té interès tècnic per conèixer, de forma aproximada, la quantitat d'oxigen que caldrà subministrar en un tractament aeròbic d'aigües residuals per tal de depurar-les i interès analític perquè dóna una idea de la quantitat de matèria orgànica biodegradable de l'aigua residual. Si l'anàlisi té una durada de 5 dies, es tracta de la demanda bioquímica d'oxigen a cinc dies (DBO5), i si dura 20 dies, de la demanda bioquímica d'oxigen a vint dies (DBO20). El valor obtingut s'expressa en miligrams d'oxigen per litre de mostra.
  • ca  demanda bioquímica d'oxigen, n f
  • ca  demanda biològica d'oxigen, n f sin. compl.
  • ca  DBO, n f sigla
  • es  demanda biológica de oxígeno
  • es  demanda bioquímica de oxígeno
  • es  DBO sigla
  • en  biochemical oxygen demand
  • en  biological oxygen demand
  • en  BOD sigla

Medi ambient, Química analítica

Definición
Quantitat d'oxigen necessària per biodegradar la matèria orgànica d'una mostra, generalment una solució aquosa. La diferència entre l'oxigen dissolt a la solució abans i després de la biodegradació proporciona la demanda bioquímica d'oxigen. Aquest paràmetre té molta utilitat per conèixer les característiques d'una aigua residual. En aquest cas, el valor obtingut té interès tècnic per conèixer, de forma aproximada, la quantitat d'oxigen que caldrà subministrar en un tractament aeròbic d'aigües residuals per tal de depurar-les i interès analític perquè dóna una idea de la quantitat de matèria orgànica biodegradable de l'aigua residual. Si l'anàlisi té una durada de 5 dies, es tracta de la demanda bioquímica d'oxigen a cinc dies (DBO5), i si dura 20 dies, de la demanda bioquímica d'oxigen a vint dies (DBO20). El valor obtingut s'expressa en miligrams d'oxigen per litre de mostra.
  • ca  demanda química d'oxigen, n f
  • ca  DQO, n f sigla
  • es  demanda química de oxígeno
  • es  DQO sigla
  • en  chemical oxygen demand
  • en  COD sigla

Medi ambient, Química analítica

Definición
Quantitat d'oxigen necessari per a oxidar químicament la matèria orgànica d'una mostra, generalment en solució aquosa. Per mesurar la demanda química d'oxigen, s'escalfa a reflux la mostra amb una quantitat coneguda de dicromat de potassi per tal d'oxidar la matèria orgànica i es valora l'excés de dicromat al final del procés. La quantitat d'oxigen químicament equivalent a la quantitat de dicromat consumida durant el reflux (3 mols d'oxigen per cada 2 mols de dicromat) permet calcular la demanda química d'oxigen. La reacció que té lloc és: Cr2O72- + H+ + matèria orgànica <fletxa dreta> Cr3+ + H2O + CO2. És un mètode aplicable en aigües continentals, aigües residuals o qualsevol aigua que pugui contenir una quantitat considerable de matèria orgànica. Ara bé, no és aplicable a aigües potables, degut al valor tan baix que s'obtindria; en aquest cas es fa servir el mètode de l'oxidabilitat amb permanganat de potassi. La demanda química d'oxigen té molta utilitat per conèixer les característiques d'una aigua residual. El resultat, expressat en miligrams d'oxigen per litre de mostra, indica la quantitat total de matèria oxidable en la mostra, sense distingir si és o no biodegradable; motiu pel qual el valor obtingut amb aquest mètode és superior al que s'obté quan es mesura la demanda bioquímica d'oxigen. La relació entre la demanda bioquímica d'oxigen i la demanda química d'oxigen es fa servir com un indicador de la qualitat de l'aigua. Una relació DBO/DQO = 0,6 alerta sobre un possible abocament orgànic (probablement aigües residuals urbanes, restes de bestiar o indústria alimentària). Habitualment, el temps de reflux es fixa al voltant de dues hores. En el cas d'un reflux més perllongat, es podria arribar a descompondre el dicromat, la qual cosa n'indicaria un fals consum segons la reacció 2 K2Cr2O7 + 8 H2SO4 <fletxa dreta> 2 K2SO4 + 2 Cr2(SO4)3 + 8 H2O + 3 O2.
  • ca  demanda total d'oxigen, n f
  • ca  DTO, n f sigla
  • es  demanda total de oxígeno
  • es  DTO sigla
  • en  total oxygen demand
  • en  TOD sigla

Medi ambient, Química analítica

Definición
Quantitat d'oxigen necessària per a la combustió completa de la matèria orgànica d'una mostra a alta temperatura. La mostra sol ser gasosa, per exemple, gasos d'emissions industrials. La demanda total d'oxigen es mesura posant en contacte un volum de la mostra amb un volum de nitrogen que conté una quantitat coneguda d'oxigen i se'n força la combustió completa a 900ºC. L'excés d'oxigen es mesura mitjançant un sensor d'òxid de zirconi i, per diferència amb l'oxigen inicial, s'obté la demanda total d'oxigen.