Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  diferencial inexacta, n f
  • es  diferencial inexacta
  • en  inexact differential

Química física

Definición
Variació infinitesimal que no correspon a cap variació infinitesimal d'una variable d'estat. Per tant, no existeix cap funció d'estat la diferencial de la qual coincideixi amb aquesta variació. Un exemple típic és el treball hidrostàtic, que quan s'efectua de forma reversible es pot expressar en termes de −p dV, una variació que no correspon a la diferencial de cap funció. Per exemple, el treball reversible infinitesimal efectuat per a un gas ideal ve donat per la variació EXPRESSIÓ 88, una variació que no compleix la ^relació d'Euler^, la qual cosa indica que el treball no és una funció d'estat. Així doncs, un sistema no té treball, sinó que és una forma de bescanviar energia mitjançant un procés.
  • ca  difosfat d'adenosina, n m
  • ca  adenisinadifosfat, n m sin. compl.
  • ca  ADP, n m sigla
  • es  adenosindifosfato
  • es  ADP
  • es  difosfato de adenosina
  • en  adenosine diphosphate
  • en  ADP

Enginyeria química

Definición
Nucleòtid format per adenosina i dos grups fosfat que, juntament amb el trifosfat d'adenosina, intervé en els mecanismes de transferència d'energia de la cèl·lula.

Nota

  • La sigla ADP correspon a la denominació anglesa adenosine diphosphate.
  • ca  difosgen, n m
  • ca  cloroformiat de triclorometil, n m sin. compl.
  • es  cloroformiato de triclorometilo
  • es  difosgeno
  • en  diphosgene
  • en  trichloromethyl chloroformate
  • for  ClCOOCCl3

Química orgànica

Definición
Líquid oliós fortament tòxic, d'efectes semblants als del ^fosgen^, no tan irritant com els seus anàlegs monoclorat i diclorat, però més tòxic i asfixiant, que té un punt de fusió de −57 ºC i un punt d'ebullició d'entre 127 i 128 ºC.

Nota

  • És soluble en alcohol, benzè i èter. Es descompon per acció de la calor, per substàncies poroses, per carbons activats amb despreniment de fosgen, per àlcalis i per aigua calenta. Es fa servir en síntesi orgànica i es va utilitzar com a gas militar verinós i asfixiant en la Primera Guerra Mundial.
  • ca  difracció, n f
  • es  difracción
  • en  diffraction

Química analítica

Definición
Fenomen pel qual un feix paral·lel de radiació electromagnètica o una ona mecànica o acústica es corba quan passa per un obstacle punxegut o a través d'una escletxa. En el cas d'una escletxa, quan la seva amplada és molt més gran que la longitud d'ona de l'ona, la difracció és inapreciable. En canvi, quan l'amplada de l'escletxa i la longitud d'ona són del mateix ordre de magnitud, la difracció és tan important que l'escletxa actua com a focus de radiació.

Nota

  • graf_QA1. OAA: corregir 'Feixos difractats'.
  • ca  difracció de raigs X, n f
  • es  difracción de rayos X
  • en  X-ray diffraction

Química analítica

Definición
Fenomen pel qual un feix de raigs X pateix interferències quan incideix amb un angle θ sobre una superfície cristal·lina quan l'espaiat entre les successives capes atòmiques és de l'ordre de magnitud de la longitud d'ona dels raigs X. Es produeixen interferències constructives i destructives entre els raigs X dispersats pels àtoms que es troben en capes properes, de manera que només es detecten els raigs X dispersats quan l'angle d'incidència θ verifica l'equació de Bragg: nλ = 2d·sin θ, on n és un nombre enter, d és la distància interplanar i λ és la longitud d'ona. La mesura a diferents angles d'un monocristall o de pols cristal·lí de la mostra produeix una figura de difracció, que permet determinar la posició dels àtoms a la xarxa cristal·lina.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, però si no es fa una llegenda amb referències a les lletres que no apareixen a la definició, es podrien eliminar de la imatge.
  • ca  difusió, n f
  • es  difusión
  • en  diffusion

Electroquímica

Definición
Fenomen de transport en que espècies iòniques o neutres es mouen en una solució electrolítica o en un electròlit fos a causa d'una diferència en el seu potencial químic, el qual comporta que hi hagi un gradient d'activitat (o de concentració en condicions ideals). Les espècies es mouen des d'una zona de concentració més gran a una altra de concentració més petita. Per exemple, en una reacció electròdica es pot aconseguir que l'espècie electroactiva (neutra o iònica) es desplaci per difusió des del si de la dissolució electrolítica cap a l'elèctrode on és consumida, mentre que els productes originats a l'elèctrode es mouen cap al si del medi també per difusió. Això té lloc quan la temperatura es manté constant, no hi ha forces mecàniques i l'electròlit indiferent es troba en excés, és a dir, quan no hi ha convecció del medi ni migració de les espècies electroactives. Es pot diferenciar entre la difusió estacionària o independent del temps, la qual ve descrita per la primera llei de Fick, i la difusió no estacionària amb un gradient de concentració que varia amb el temps, la qual ve regida per la segona llei de Fick. Vegeu també ^lleis de Fick^.
  • ca  difusió convectiva, n f
  • es  difusión convectiva
  • en  convective diffusion

Electroquímica

Definición
Moviment de matèria cap a un elèctrode produït per la combinació de la difusió i la convecció de la dissolució. És emprat en algunes tècniques electroquímiques per a l'estudi de reaccions electròdiques. Es poden distingir dos tipus de difusió convectiva: estacionària i no estacionària. Un exemple en què el transport d'espècies a l'elèctrode té lloc per difusió convectiva estacionària n'és l'elèctrode de disc rotatori, el qual, en girar a una velocitat angular (en rad s1) constant, posa en moviment el líquid de viscositat cinemàtica (= /, on és la seva viscositat i és la seva densitat) que flueix cap a la superfície del disc. El gradient de concentració d'una espècie i en la capa de difusió de Nernst és igual a 0,62 Di1/3 1/6 1/2 (ciS ciE), on Di és el seu coeficient de difusió, i ciS i ciE són les seves concentracions en el si del líquid i en la superfície de l'elèctrode (en el pla exterior de Helmholtz), respectivament. Això comporta que el gruix de la capa de difusió valgui = 1,61 Di1/3 1/6 1/2. Un exemple de difusió convectiva no estacionària n'és el clàssic elèctrode de gotes de mercuri emprat en polarografia. El gradient de concentració d'una espècie i en la capa de difusió a un cert temps de vida de la gota t val (7 /3 Di t)1/2 (ciS ciE), i el gruix de la capa de difusió és = (3 Di t/ 7)1/2. En augmentar el temps, també augmenta i el gradient de concentració de l'espècie electroactiva a la interfase disminueix, cosa que origina un decreixement del corrent, el qual és parcialment corregit en la polarografia de polsos.
  • ca  difusivitat, n f
  • ca  difusivitat molecular, n f sin. compl.
  • es  difusividad
  • es  difusividad molecular
  • en  diffusivity
  • en  molecular diffusivity

Enginyeria química

Definición
Propietat que indica el grau de dificultat per transferir una substància a través d'un medi. Un valor elevat de la difusivitat indica que la substància es transfereix fàcilment a través del medi (com la transferència d'un gas en un medi gasós; per exemple: clor en aire), un valor baix indica que la substància es transfereix més difícilment a través del medi (com la transferència d'un líquid en un medi líquid; per exemple: etanol en aigua). La difusivitat s'expressa en m<sup>2</sup>/s.
  • ca  difusivitat, n f
  • ca  difusivitat molecular, n f sin. compl.
  • es  difusividad
  • es  difusividad molecular
  • en  diffusivity
  • en  molecular diffusivity

Enginyeria química

Definición
Propietat que indica el grau de dificultat per transferir una substància a través d'un medi. Un valor elevat de la difusivitat indica que la substància es transfereix fàcilment a través del medi (com la transferència d'un gas en un medi gasós; per exemple: clor en aire), un valor baix indica que la substància es transfereix més difícilment a través del medi (com la transferència d'un líquid en un medi líquid; per exemple: etanol en aigua). La difusivitat s'expressa en m<sup>2</sup>/s.
  • ca  difusor d'aire, n m
  • es  difusor de aire
  • en  air difusser

Medi ambient

Definición
Dispositiu d'^aeració^ que, situat en el fons d'un bioreactor, serveix per a subministrar l'oxigen necessari per al tractament de les ^aigües residuals^. L'oxigen es pot subministrar directament com a gas pur o bé mitjançant aire atmosfèric, però sempre en forma de bombolla. Els difusors es classifiquen segons la mida de la bombolla que generen en difusors de bombolla fina, difusors de bombolla mitjana i difusors de bombolla gran. D'entre ells, els que presenten una eficiència més elevada en la transferència d'oxigen són els difusors de bombolla fina. En els difusors de bombolla fina i els difusors de bombolla mitjana, l'aire passa a través d'una membrana o paret porosa de ceràmica, goma o plàstic. En els difusors de bombolla gran, l'aire es distribueix pels orificis existents en dispositius de diferent forma (discs, canonades). Per al bon funcionament dels difusors d'aire, sobretot dels difusors de bombolla fina, cal que l'aire subministrat estigui net i lliure de partícules de pols que els puguin obstruir, cosa que s'aconsegueix normalment instal·lant filtres d'aire a l'entrada del bufador. L'obstrucció dels orificis de sortida d'aire també es pot produir si els sòlids presents en el bioreactor s'acumulen sobre els difusors d'aire. Per a evitar aquesta situació, cal mantenir una pressió de sortida d'aire suficientment elevada. El cost de manteniment dels difusors de bombolla fina és superior al dels altres.

Nota

  • Diferents tipus de difusors (fotocòpia 3)