Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  error humà, n m
  • es  error humano
  • es  error personal
  • en  personal error

Química analítica

Definición
Error sistemàtic que resulta de la manca d'atenció o de les limitacions personals de l'analista. En són exemples la pèrdua de material en les diferents etapes d'una anàlisi, la ignició d'un precipitat quan se'n fa la calcinació a una temperatura incorrecta i la utilització de reactius impurs. L'error humà també pot ser deguts a la incapacitat d'un analista per a fer certes observacions de forma acurada. Per exemple, algunes persones no són capaces de jutjar amb precisió el canvi de color que es produeix en el punt final d'una valoració quan es fa servir un indicador colorat.
  • ca  error aleatori, n m
  • ca  error indeterminat, n m sin. compl.
  • es  error aleatorio
  • es  error indeterminado
  • en  random error

Química analítica

Definición
Error degut a variables incontrolades que inevitablement intervenen en qualsevol mesura. L'error alertori determina que les dades es dispersin més o menys simètricament al voltant del valor mitjà. Hi ha moltes fonts d'error aleatori, però no es poden identificar ni mesurar perquè la majoria són tan petites que són indetectables. Malgrat això, l'efecte acumulatiu dels errors aleatoris individuals fa que les dades d'una sèrie de mesures repetides fluctuïn al voltant del valor mitjà de la sèrie.
  • ca  error instrumental, n m
  • es  error instrumental
  • en  instrumental error

Química analítica

Definición
Error sistemàtic causat per imperfeccions en els aparells de mesura o, en els que són elèctrics o electrònics, per inestabilitats en les fonts d'alimentació. Tots els aparells de mesura presenten aquest tipus d'error; per exemple, el material volumètric (com la pipeta, la bureta i el matraç) té un volum experimental lleugerament diferent del volum nominal, el que indica la graduació. Aquestes diferències poden provenir d'usar el material de vidre a temperatures significativament diferents de la temperatura de calibratge, de distorsions en les parets del recipient degudes a l'escalfament quan s'assequen, d'errors en el calibratge original o de la presència d'algun contaminant sobre les superfícies interiors dels recipients. Un calibratge elimina la majoria d'errors d'aquest tipus. D'altra banda, els instruments electrònics estan subjectes a un altre tipus d'error instrumental; per exemple, sorgeixen errors quan el voltatge de la bateria que s'utilitza com a font d'alimentació va disminuint degut al seu ús, o quan augmenta la resistència en circuits a causa de contactes elèctrics bruts, o per canvis de temperatura que provoquen variacions en els resistors i en les fonts de potencial.
  • ca  error relatiu, n m
  • es  error relativo
  • en  relative error

Química analítica

Definición
Quocient entre l'^error absolut^ i el valor real d'una magnitud. Ve donat per l'expressió: er = (xi − xr) / xr. Normalment s'expressa en forma de percentatge o en tant per mil. Com que el valor real d'una magnitud no es pot conèixer gairebé mai de forma rigorosa, se sol utilitzar un valor acceptat o més probable de la mesura. L'error relatiu és una mesura de l'exactitud d'una determinació.
  • ca  error sistemàtic, n m
  • ca  error determinat, n m sin. compl.
  • es  error determinado
  • es  error sistemático
  • en  systematic error

Química analítica

Definición
Error atribuïble al mètode, als instruments o a l'analista i que, per tant, es pot evitar o bé se'n pot determinar la magnitud. És la causa de que els valors de mesures repetides siguin o tots majors o tots menors que el valor real. Segons la causa es pot tractar d'un error instrumental, un error de mètode o un error humà.
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X, n f
  • ca  espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques, n f sin. compl.
  • ca  ESCA, n f sigla
  • ca  XPES, n f sigla
  • es  espectroscopia electrónica para análisis químico
  • es  espectroscopia fotoelectrónica de rayos X
  • es  ESCA sigla
  • es  XPES sigla
  • en  electron spectroscopy for chemical applications
  • en  X-ray photoelectron spectroscopy
  • en  ESCA sigla
  • en  XPES sigla

Química física

Definición
Espectroscòpia fotoelectrònica en què s'arrenquen els electrons interns mitjançant raigs X. L'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X constitueix una eina excel•lent per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels elements que formen una mostra (i d'aquí en deriva la denominació espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques). Això es deu al fet que l'energia necessària per a arrencar els electrons més interns d'un àtom depèn essencialment de la càrrega nuclear de l'àtom en qüestió i no de l'entorn molecular en què es troba aquest àtom. Aquesta tècnica s'empra molt, per exemple, en l'estudi i la caracterització de les superfícies usades en ^catàlisi heterogènia^.
  • ca  escaiola, n f
  • es  escayola
  • en  plaster

Química industrial

Definición
Guix molt fi utilitzat per a recobrir sostres i parets amb un acabat resistent i dur.
  • ca  escala Baumé, n f
  • ca  escala de Baumé, n f
  • es  escala Baumé
  • en  Baumé scale

Química industrial

Definición
Escala de densitats de líquids usada especialment per a la caracterització d'àcids i xarops. Va ser proposada per Antoine Baumé el 1768. El valor de la densitat Baumé d'una substància es determina mitjançant areòmetres calibrats específicament. El valor de la densitat d'una substància que s'expressa en graus Baumé està relacionat amb el seu valor de densitat a 15ºC en kg segons les equacions següents: <EXPRESSIÓ 56>. D'aquestes definicions s'ha derivat la ^densitat API^.
  • ca  escala Brix, n f
  • ca  escala de Brix, n f
  • es  escala Brix
  • en  Brix scale

Química industrial

Definición
Escala areomètrica aplicada a dissolucions de sacarosa. Els graus Brix d'una substància corresponen al percentatge en pes de sacarosa pura en la dissolució amb aigua. De fet, el grau Brix es defineix com a 10 grams de sacarosa en 1 kilogram de barreja. Per tant, 1º Brix correspon a un 1% en pes.
  • ca  escala Celsius, n f
  • ca  escala centígrada, n f
  • ca  escala de temperatura Celsius, n f sin. compl.
  • ca  escala de temperatura centígrada, n f sin. compl.
  • es  escala Celsius
  • es  escala centígrada
  • es  escala de temperatura Celsius
  • es  escala de temperatura centígrada
  • en  Celsius scale
  • en  Celsius temperature scale
  • en  centigrade scale
  • en  centigrade temperature scale

Química física

Definición
Escala de temperatura que es mesura en graus Celsius. Els punts de referència en aquesta escala són el punt de gel i el punt de vapor. En aquesta escala, s'assigna de forma arbitrària el valor de 0 ºC al punt de gel i el valor de 100 ºC al punt de vapor. Si s'escull aquesta escala per a calibrar un termòmetre de mercuri, només cal mesurar la longitud del capil•lar ple de mercuri en equilibri tèrmic amb els dos punts fixos escollits. Si lg és la longitud en el punt de gel i lv és la longitud en el punt de vapor, lt és la longitud total del capil•lar i si se suposa que la propietat termomètrica varia linealment amb la temperatura, s'estableix una relació senzilla entre la temperatura i la corresponent longitud: θ = 100 (lt − lg)/( lv − lg) ºC. L'equivalència amb l'escala Kelvin és θ/ºC = T/K − 273,15.