jacint de Compostel·la
jacint de Compostel·la
Geologia
- ca jacint de Compostel·la, n m
- ca pilanet, n m sin. compl.
- ca pilaret, n m sin. compl.
- ca quars hematoide, n m sin. compl.
- es cuarzo hematoideo
- es jacinto de Compostela
- en hematic quartz
- en hyacinth of Compostella
Geologia
Definición
Varietat cristal·litzada del ^quars^, que es presenta en cristalls petits, de color vermell opac i molt ben formats, els quals són valorats com a pedres semiprecioses per a fabricar objectes ornamentals i en joieria. El color vermell opac es deu a la presència d'impureses de ferro.
Nota
- La forma jacint de Compostel·la prové del grec hyákinthos (nom d'un personatge mitològic i de la flor que adornava la seva tomba) i del nom de la localitat de Compostel·la, perquè és molt abundant en alguns trams del camí de Sant Jaume.
jacint dels volcans
jacint dels volcans
Geologia
- ca vesuvianita, n f
- ca idocrasa, n f sin. compl.
- ca jacint dels volcans, n m sin. compl.
- ca vesuviana, n f sin. compl.
- es idocrasa
- es jacinto de los volcanes
- es vesubiana
- es vesubianita
- en idocrase
- en vesuvianite
Geologia
Definición
Mineral de fórmula química Ca10(Mg, Fe)2Al4[(OH)4|(SiO4)5|(Si2O7)2] que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (marró, verd, gris, groc, blau), té una lluïssor variable (vítria, greixosa, resinosa), una duresa de 6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanca. Presenta una densitat mitjana de 3,27-3,45 g/cm3, una fractura de concoïdal a desigual i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. És un mineral típic del metamorfisme de contacte en roques calcàries impures, associat amb diferents tipus de granats (grossulària, andradita), ^wol·lastonita^ i ^diòpsid^; es troba també en roques ultramàfiques serpentíniques, associat als mateixos minerals i a ^clorita^. Té interès petrològic i col·leccionístic. La varietat anomenada californita i les variacions transparents de la vesuvianita, de colors agradables, s'utilitzen com a pedres precioses pel seu efecte bonic i arriben a tenir preus molt elevats.
Nota
- La forma vesuvianita prové del nom del volcà Vesuvi.
