Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  liasa, n f
  • es  liasa
  • en  lyase

Bioquímica

Definición
Enzim que, tot provocant el trencament d'enllaços químics en els substrats que ataca, provoca l'eliminació de grups funcionals i allibera productes insaturats (normalment amb un doble enllaç), o bé que, ben al contrari, addiciona grups als enllaços dobles, segons la reacció següent: <EXPRESSIÓ 5>. Les liases, que constitueixen la classe de codi 4 dels enzims, no catalitzen reaccions d'hidròlisi ni de deshidrogenació. La subclasse 4.1 (enllaços C<signe menys>C) conté, entre altres, les descarboxilases, les aldolases i les oxoàcid liases; la 4.2 (enllaços C<signe menys>O), les deshidratases; i la 4.3 (enllaços C<signe menys>N), les amoni liases. Les altres subclasses de liases trenquen enllaços <signe menys>C=S (codi 4.4), C<signe menys>halur (4.5), P<signe menys>O (4.6) o d'altres (4.99).
  • ca  licor blanc, n m
  • es  licor blanco
  • en  white liquor

Química industrial

Definición
Dissolució aquosa calenta d'hidròxid de sodi, sulfur de sodi, carbonat de sodi, sulfat de sodi i sulfit de sodi, que es fa servir com a reactiu lixiviador de les fibres de fusta en el ^procés Kraft^.
  • ca  licor mesclat, n m
  • es  licor de mezcla
  • es  licor mezclado
  • en  mixed liquor

Medi ambient

Definición
Cultiu biològic constituït per les aigües residuals a tractar i els bacteris que participen en la depuració, i que està contingut en el bioreactor en un ^procés de fangs activats^.
  • ca  licor negre, n m
  • es  licor negro
  • en  black liquor

Química industrial

Definición
Suspensió aquosa de color fosc que es forma en el ^procés Kraft^ a partir de productes de degradació de la ^lignina^ i l'^hemicel•lulosa^, de sulfur de sodi i hidròxid de sodi no consumits, de mercaptans, de dimetilsulfurs i de disulfurs. El licor negre procedent del digestor conté un 15% de sòlids, que es concentren fins a un 65% en els evaporadors de múltiple efecte i s'arriba a un 70% de sòlids en un superconcentrador final. Se li afegeix sulfat de sodi per a compensar les pèrdues de sofre en la lignina i finalment entra al forn de recirculació.
  • ca  licor verd, n m
  • es  licor verde
  • en  green liquor

Química industrial

Definición
Dissolució de carbonat de sodi i sulfur de sodi que es fa servir en el ^procés Kraft^ com a recirculador, a la qual s'afegeix calç per a regenerar l'hidròxid de sodi del líquid d'atac de les fibres de fusta.
  • ca  lignina, n f
  • es  lignina
  • en  lignin

Química industrial

Definición
Polímer aromàtic tridimensional que compon el 20% de la matèria seca de la fusta, de color fosc, estable en medi àcid però soluble en medi alcalí. Cimenta les fibres de ^cel•lulosa^, dóna rigidesa al conjunt i en frena la degradació enzimàtica. La seva composició química depèn de l'espècie vegetal, amb masses moleculars d'entre 1.000 i 20.000. Està constituïda per molècules d'estructures similars al ^fenol^, amb diversos substituents de tipus èter. Per a la fabricació del paper cal eliminar la lignina de les fibres, la qual cosa s'aconsegueix amb solubilització alcalina. La ^vanil•lina^ és un producte natural procedent de les llavors de vainilla, que també es pot obtenir per ^hidròlisi^ de la lignina. Vegeu també ^procés Kraft^.

Nota

  • lignina.jpg
  • ca  lignit, n m
  • es  lignito
  • en  lignite

Química industrial

Definición
Carbó mineral de color marronós a negre, que conté d'un 55 a un 75% de carboni i un 5% d'hidrogen. Més de la meitat del seu pes està constituït per matèries volàtils, especialment aigua. Té una densitat d'entre 1,12 i 1,14, i un poder calorífic d'uns 28.000 kJ/kg. Normalment presenta una estructura en la qual es manifesta el seu origen vegetal. Té un poder calorífic més reduït que l'^hulla^ i una proporció superior de sofre, i per això és poc valorat. Generalment es troba a poca profunditat i s'explota en mines a cel obert. Se suposa que gairebé la meitat de les reserves de carbó mundials són lignits. És l'unic carbó present en quantitats explotables a Catalunya, a les conques de Berga, Fígols i Bagà, i a Mequinensa i Almatret. Es fa servir com a combustible en centrals termoelèctriques, com la de Cercs (Berguedà), amb sistemes de depuració dels gasos sulfurosos.
  • ca  lignocel·lulosa, n f
  • es  lignocelulosa
  • en  lignocellulose

Química industrial

Definición
Conjunt de la ^lignina^ i l'^hemicel•lulosa^ de la membrana de les cèl•lules dels vegetals superiors, que engloba la ^cel•lulosa^ en el seu interior.
  • ca  ligroïna, n f
  • ca  nafta lleugera, n f sin. compl.
  • es  ligroína
  • es  nafta ligera
  • en  ligroin

Química industrial

Definición
Mescla volàtil, bàsicament d'^heptans^, obtinguda de la destil•lació del petroli i que bull entre els 60 ºC i els 110 ºC. De manera anàloga a l'èter de petroli, es fa servir com a dissolvent, tant en l'àmbit industrial com en el laboratori.
  • ca  límit de cristall, n m
  • ca  límit de gra, n m
  • ca  vora de gra, n f sin. compl.
  • es  límite de cristal
  • es  límite de grano
  • en  grain boundary

Metal·lúrgia

Definición
Regió que queda entre dos grans o cristalls, que té una amplària de vàries distàncies atòmiques i que provoca un desalineament en la transició des de l'orientació cristal·lina d'un gra a la del gra veí.

Nota

  • graf_frontera_de_gra